Susiana

regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida

Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa[1] i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia. Produïa força gra. Els macedonis hi van introduir el vi.

Plantilla:Infotaula indretSusiana
Tipussatrapia
satrapia a l'imperi Aquemènida
Satrapia a l'Imperi Selèucida
regió històrica Modifica el valor a Wikidata
Map
 31° 19′ N, 48° 41′ E / 31.32°N,48.68°E / 31.32; 48.68

Els rius principals eren el Eulaeus (Karún), el Choaspes (Kerkhah), el Coprates (Díz), el Hedyphon o Hedypnus (Jerráhi), i el Roatis (Táb).[2]

Els habitants eren anomenats susis (susii) o susians (susiani). També vivia a la regió un poble anomenat cissis (cissi) probablement derivats del poble esmentat ja abans com cossaei que haurien emigrat a aquesta zona vers el 700 aC. Altres pobles esmentats són els uxis (uxii) una tribu de saquejadors de les muntanyes prop de Mèdia; els messabates (messabatae), a la vall; els cosseis (cossaei), prop de les muntanyes de Mèdia; i els elimis que habitaven el districte d'Elimaida probablement descendents dels elamites.

Els seus districtes eren: Cabandene, Corbiana, Massabatene, Gabiene, i Caracene.

L'única ciutat important era Susa que era capital de satrapia i capital imperial.[3]

La Susiana formava una satrapia que era part de la gran satrapia de Persis. Es coneixen els sàtrapes Bagapana vers el 500 aC, i el pare d'Oxathres, que governava en temps de la batalla de Gaugamela. La satrapia de Susiana estava formada al seu torn per dues satrapies menors: Susiana (la plana de Susa i les muntanyes Zagros) que coincideix amb la moderna Khuzestan i arribava fins al Tigris per l'oest; i Elimaida.

Referències

modifica
  1. Grant, Michael. Atlas de Historia clásica (en castellà). Ediciones AKAL, 2004-10-14. ISBN 978-84-460-1182-8. 
  2. Layard, A. H. «Ancient Sites among the Baktiyari Mountains. With Remarks on the Rivers of Susiana, and the Site of Susa». The Journal of the Royal Geographical Society of London. Vol. 12 (1842), pp. 102-109, 12, 1842, pàg. 102–109. DOI: 10.2307/1797983. ISSN: 0266-6235.
  3. Alizadeh, Abbas. Prehistoric Settlement Patterns and Cultures in Susiana, Southwestern Iran: The Analysis of the F.G.L. Gremliza Survey Collection (en anglès). University of Michigan Press, 1992. ISBN 978-0-915703-29-6.