Susquehannock
El susquehannock és una llengua extingida que havia estat parlada antigament pels amerindis conestoga, susquehannock o andaste. Forma part de la família de les llengües iroqueses.
Tipus | llengua i llengua extinta |
---|---|
Ús | |
Parlants | ext. 1763 |
Autòcton de | N.E. dels EUA |
Estat | Estats Units d'Amèrica |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües iroqueses | |
Codis | |
ISO 639-3 | sqn |
Glottolog | susq1241 |
IETF | sqn |
S'ha conservat poc de la llengua susquehannock. L'única font és un Vocabula Mahakuassica compilat pel missioner suec Johannes Campanius durant la dècada de 1640 i publicada amb addicions en 1702.[1] El vocabulari de Campanius conté només 89 paraules però és suficient per mostrar que el susquehannock era una llengua iroquesa septentrional estretament relacionada amb les de les Cinc Nacions.[2] Restes supervivents de la llengua susquehannock inclou els noms dels rius Conestoga, Juniata, i Swatara.
Notes modifica
- ↑ Thomas Campanius Holm. 1702. A short description of the province of New Sweden, tr. Peter S. du Ponceau. Pennsylvania Historical Society Memoirs 3:1:1-166. (Reprinted 1834 in Philadelphia)
cited in Marianne Mithun. The Languages of Native America (1999, Cambridge University Press). - ↑ Marianne Mithun. 1981. "Stalking the Susquehannock," International Journal of American Linguistics 47:1-26.
Referències modifica
- "A Vocabulary of Susquehannock", Thomas Campanius Holm, Evolution Publishing & Manufacturing, August 1996.