Suyá
El suyá o kĩsêdjê (Kĩsêdjê kapẽrẽ [kĩˈsedʒe kaˈpẽɺẽ]) és una llengua ameríndia del grup septentrional de la família gê (llengües macro-gê) parlada al Mato Grosso, Brasil. Està estretament relacionada amb el tapayúna; junts, formen la branca tapajós del gê septentrional.[1]:7
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 350 (2006 ) |
| Parlat a | Mato Grosso |
| Autòcton de | Mato Grosso i Pará |
| Estat | Brasil |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües macrogê llengües jê | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-3 | suy |
| Glottolog | suya1243 |
| Ethnologue | suy |
| UNESCO | 1238 |
| IETF | suy |
| Endangered languages | 2725 |
El kĩsêdjê està estretament relacionat amb el tapayúna;[2][3]:10–2 que tenen un passat comú al riu Tapajós, compartit per kĩsêdjê i tapayúna, que encara és part de la seva història oral.[1]:9 Les diferències fonològiques entre les llengües inclouen els reflexos de del Proto-gê septentrional *m/*mb, *mr/*mbr, *c (en so inicial), *ñ (en coda), i *b (en síl·labes tòniques). En Kĩsêdjê, aquestes consonants es reflecteixen com a m/mb, mr/mbr, s, n, and p, respectivament, mentre que en tapayúna té w ([w̃]), nr ([ɾ̃]), t ([t̪]), j ([j]), i w ([w]) en les mateixes paraules.[1]:85[3]:10–2
Fonologia
modificaConsonants
modificaEl kĩsêdjê preservava les consonants del Proto-Tapajós gairebé intactes, a excepció del fenomen fonètic *t̪ʰ > s.[4]:560
So inicial
modificaA la taula següent es detallen alguns dels possibles sons inicials del kĩsêdjê;[5]:126 a més, la majoria es poden combinar amb /w/ o /ɲ/ (en paraules l'etima del qual Proto-gê septentrional conté un de *wa, *wə̂ o *je, que s'analitzen com a nuclis complexos). Les nasals subjacents adquireixen una fase oral anterior a un nucli oral.[5]:127–8
| labial | labial + ròtic | dental/(post)alveolar | palatal | velar | velar + ròtic | glotal | glotal + ròtic | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| oclusives sordes | p /p/ [p] | t /t/ [t̪] | k /k/ [k] | |||||
| oclusives aspirades | th /tʰ/ [t̠ʰ] | kh /kʰ/ [kʰ] | khr /kʰɺ/ [kʰɹ] | |||||
| fricatives | s /s/ [s] | h(w) /h(w)/ [h(w)] | hr /hɺ/ [hɺ] | |||||
| oclusives prenasalitzades | nt /ⁿt/ [nt̪] | |||||||
| oclusives nasals | m/mb /m/ [m]/[mb] | mr/mbr /mɺ/ [mɺ̃]/[mbɺ] | n/nd /n/ [n]/[nd] | nh/j /ɲ/ [ɲ]/[nj] ~ [j] | ng /ŋ/ [ŋ]/[ŋg] | ngr /ŋɺ/ [ŋɹ̃]/[ŋgɹ] | ||
| sonorants | w /w/ [w] | r /ɺ/ [ɺ] |
Vocals
modificaA continuació es mostra l'inventari de vocals kĩsêdjê (la representació ortogràfica es dona en cursiva; els caràcters de les barres representen els valors de l'IPA de cada vocal).[5]:125 Nonato (2014) informa que no hi ha variació al·lofònica.[5]:127 Per convenció, la tilde, que forma part dels grafemes que denoten vocals nasals, es deixa fora a l'ortografia seguint <m>, <n>, i <nh> (però no <ng>), com a <mo> [mɔ̃] ‘anar (plural)’. A més, les vocals /ɘ̃/ i /ã/ o es diferencien a l’ortografia (ambdues s’escriuen com <ã>).[5]:130–1
| Oral | Nasal | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| i /i/ | y /ɨ/ | u /u/ | ĩ /ĩ/ | ỹ /ɨ̃/ | ũ /ũ/ | |
| ê /e/ | â /ɘ/ | ô /o/ | ẽ /ẽ/ | ã /ɘ̃/ | õ /õ/ | |
| e /ɛ/ | á /ɜ/ | o /ɔ/ | ||||
| a /a/ | ã /ã/ | |||||
Vocal sinharmònica
modificaEl kĩsêdjê té un fenomen pel qual una [vocal sinharmònica s’insereix obligatòriament en paraules finals d’enunciats la forma subjacent de les quals acaba en consonant;[5]:128–30[6] d'aquesta manera, tots els enunciats acaben en vocals en superfície a Kĩsêdjê. L'epentesi vocàlica sol causar lenitis a la coda subjacent. Les alternances resultants es representen ortogràficament, com a thep [ˈt̠ʰɛp̚] / thewe [ˈt̠ʰɛwɛ] ‘peix’, wit [ˈwit̚] / wiri [ˈwiɾi] ‘només’, ngrôt [ˈŋgɹot̚] / ngrôrô [ˈŋgɹoɾo] ‘les Pleiades’, khẽn [ˈkʰɛ̃n̚] / khẽne [ˈkʰɛ̃nɛ̃] ‘pedra’, hwysysôm [hʷɨsɨˈsom̚] / hwysysômy [hʷɨsɨˈsomɨ] ‘mosquit’.[6] En les paraules que acaben en una coda subjacent ròtica], les vocals sinharmòniques s'insereixen independentment de si la paraula es troba en la posició final de pronunciació, com a ngõrõ [ˈŋɔ̃ɺɔ̃] 'dormir' (formes com *[ˈŋɔ̃ɺ] no estan atestades).[5]:128–30
Morfologia
modificaCom a la resta de llengües gê septentrionals, els verbs flexionen per finitud i, per tant, tenen una oposició bàsica entre una forma finita (també forma B[3] i forma principal[5]) i una forma no finita (també forma A[3] i forma incrustada[5]). Les formes finites s’utilitzen només en les clàusules matricials, mentre que les formes no finites s’utilitzen en tot tipus de clàusules subordinades[5]:140 així com en algunes clàusules matricials.[7][8] Les formes no finites sovint es formen mitjançant sufixació i/o substitució de prefixos. Alguns verbs (inclosos tots els descriptius a excepció de katho 'deixar', la forma no finita dels quals és kathoro) no tenen una distinció de finitud manifesta.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 (tesi).
- ↑ Rodrigues, Cíntia Karla Coelho «Comparando as consoantes das línguas Tapajúna e Suyá». Alfa: Revista de Linguística, vol. 55, 2, 2011, pàg. 601–11. DOI: 10.1590/S1981-57942011000200011.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Santos, Ludoviko Carnasciali dos. Descrição de aspectos morfossintáticos da língua Suyá (Kĩsêdjê), família Jê. Florianópolis: Universidade Federal de Santa Catarina, 1997.
- ↑ Nikulin, Andrey; Salanova, Andrés Pablo «Northern Jê Verb Morphology and the Reconstruction of Finiteness Alternations». International Journal of American Linguistics, vol. 85, 4, October 2019, pàg. 533–567. DOI: 10.1086/704565.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 (tesi).
- ↑ 6,0 6,1 Beauchamp, Jérémie. «Echo and default epenthesis in Kĩsêdjê». A: Proceedings of the Workshop on the Structure and Constituency of Languages of the Americas 23. University of British Columbia, 2019, p. 26–39.
- ↑ Gildea, Spike; Castro Alves, Flávia de. «Reconstructing the Source of Nominative-Absolutive Alignment in Two Amazonian Language Families». A: Reconstructing Syntax. Brill, 2020, p. 47–107. DOI 10.1163/9789004392007_003. ISBN 978-90-04-39199-4.
- ↑ Gildea, Spike; Castro Alves, Flávia de «Nominative-absolutive: Counter-universal split ergativity in Jê and Cariban». Typological Studies in Language, vol. 89, 2010, pàg. 159–200. DOI: 10.1075/tsl.89.07gil.