Syn
En la mitologia escandinava, Syn (en nòrdic antic "rebuig"[1]) és una deessa associada al rebuig defensiu. Syn és esmentada a l'Edda en prosa, escrita al segle xiii per Snorri Sturluson, i a kennings de la poesia skàldica. Els estudiosos han proposat diverses teories sobre les implicacions d'aquesta deessa.
| Tipus | personatge mitològic  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Germans | Sigyn |
| Altres | |
| Part de | mitologia nòrdica |
Aparicions als mites
modificaAl capítol 35 del llibre Gylfaginning de l'Edda en prosa, Hár proporciona descripcions breus de 16 ásynjur. Hár l'esmenta en onzena posició, i diu que "guarda les portes i les tanca a aquells que no han d'entrar". Hár també diu que Syn "s'encarrega de la defensa" al thing "de discursos legals que refuten quelcom" i que el seu nom té relació amb "un rebuig (syn) es fa quan es diu que no."[2]
Al llibre Skáldskaparmál de la mateixa Edda en prosa, Syn apareix en una llista que conté 27 noms d'ásynjur.[3] Syn també apareix en dos kennings que apareixen al mateix Skáldskaparmál; un per a referir-se a "jötun" ("Syn-xemeneia de pedra") al poema Þórsdrápa d'Eilífir Goðrúnarson i un altre per a referir-se a "dona" ("Syn [dona] de tou repòs de collaret [coll]") en una obra atribuïda a Steinar.[4]
Teories
modificaRudolf Simek diu que Syn es troba entre les deesses el nom de les quals es documenta al període pagà tardà i que abans d'això aquestes deesses eren considerades dísir i, alhora, se les relacionava amb les matronae germàniques.[5]
Notes
modificaReferències
modifica- Faulkes, Anthony (Traducció a l'anglès) (1995). Snorri Sturluson: Edda. Primera edició de 1987. Londres: Everyman. ISBN 0-460-87616-3
- Orchard, Andy (1997). Dictionary of Norse Myth and Legend. Cassell. ISBN 0-304-34520-2
- Simek, Rudolf (2007) traduït a l'anglès per Angela Hall. Dictionary of Northern Mythology. D.S. Brewer. ISBN 0-85991-513-1