Tàcit

Historiador romà
Aquest article tracta sobre el historiador. Si cerqueu l'emperador , vegeu «Marc Claudi Tàcit».

Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 118), historiador romà, va ser un senador, cònsol i governador romà.

Infotaula de personaTàcit
Wien- Parlament-Tacitus.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Publius Cornelius Tacitus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 54 dC Modifica el valor a Wikidata
Gàl·lia Narbonesa (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 120 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Imperi Romà (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Tribú de la plebs
Cònsol romà
Pretor
Governador romà
Senador romà
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAntics romans Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, filòsof, biògraf, annalist (en) Tradueix, poeta, polític, militar, jurista Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
GènereHistòria Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsQuintilià Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJulia Agricola (en) Tradueix (77 dC–) Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 4499699 Modifica el valor a Wikidata

Era nascut a Interamnas. Fill de patricis, va rebre una acurada educació a Roma, i potser va ser deixeble de Quintilià. Auster i enginyós, es va casar amb la filla de Gneu Juli Agrícola, conquistador de Britània, pel que se suposa que pertanyia a una família rica.

Va exercir diverses magistratures en els períodes de Vespasià i Titus, i va ser pretor amb Domicià, en època del qual era també membre del col·legi sacerdotal (quindecimvir sacrorum) i en aquesta qualitat va dirigir els Jocs Seculars ordenats per l'emperador.

Va viatjar per Britània i Germània (89), i amb Nerva va ser nomenat consul suffectus (cònsol suplent), dignitat vacant després de la mort de Virgini Ruf, de qui Tàcit va fer el panegíric en el Fòrum. Al 99 va exercir diverses funcions inherents a la seva magistratura de cònsol suplent, i després va abandonar la política i es va dedicar a la compilació de les seves històries.

No se sap quan va morir però va sobreviure Trajà. La majoria de les referències sobre la seva vida provenen de la correspondència que va mantenir amb Plini el jove i dels seus propis escrits.

El seu mètode històric es caracteritza per l'intent d'assolir la imparcialitat. Utilitza com a fonts testimonis orals o escrits als quals però no sempre dona crèdit i així ho fa constar expressament. La seva locució sine ira et studio (sense rancúnia i sense parcialitat) inspira encara avui historiadors i científics, tot i que ell mateix no sempre va respectar aquest principi.[1]

ObresModifica

Entre els seus escrits històrics cal citar:

  • De vita et moribus Iulii Agricolae (Vida de Gneu Juli Agrícola), una biografia del seu sogre Juli Agrícola
  • Historiarum libri (Llibre d'Història), relat de l'època entre Galba i Domicià (a la qual després s'havia proposat afegir una continuació amb l'època de Nerva i Trajà, que pel que sembla no es va portar a terme)
  • Annales, obra històrica sobre el període comprès entre la mort d'August i la de Neró la qual potser és l'obra més coneguda, ja que en ella s'explica l'origen dels cristians: "El seu nom deriva de Crist, el qual durant l'Imperi de Tiberi havia estat executat per ordre de Ponç Pilat, procurador de Judea" i és considerat una de les proves de l'existència real de Jesús de Natzaret[2]
  • Dialogus de oratoribus obra que data de l'any 81 aproximadament i en ella es tracta el tema de l'educació romana i l'oratòria
  • Germània (en llatí: De origine et situ Germanorum), monografia etnogràfica de Germània.

ReferènciesModifica

  1. Ferran Soldevila, op.cit., pàgines X-XII
  2. Edició bilingüe traduït per Ferran Soldevila, Annals, vol. I: llibres I-II, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1930, ISBN 9788472259249

Enllaços externsModifica