Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), va ser un historiador, senador, cònsol i governador romà.[1]
.jpg)  | |
| Nom original | (la) Publius Cornelius Tacitus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 54 dC Gàl·lia Narbonesa (Antiga Roma) |
| Mort | c. 120 (65/66 anys) Imperi Romà |
| Tribú de la plebs | |
 Cònsol romà | |
| Pretor | |
| Governador romà | |
| Senador romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, biògraf, analista, jurista, filòsof, militar, poeta, polític, escriptor |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Gènere | Història |
| Professors | Quintilià |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Julia Agricola (77 dC, 78 dC–) |
  | |
Era nascut a Interamna. Fill de patricis, va rebre una acurada educació a Roma, i potser va ser deixeble de Quintilià. Auster i enginyós, es va casar amb la filla de Gneu Juli Agrícola, conquistador de Britànnia, pel que se suposa que pertanyia a una família rica.
Va exercir diverses magistratures en els períodes de Vespasià i Titus, i va ser pretor amb Domicià, en època del qual era també membre del col·legi sacerdotal (quindecimvir sacrorum) i en aquesta qualitat va dirigir els Jocs Seculars ordenats per l'emperador.
Va viatjar per Britànnia i Germània (89), i amb Nerva va ser nomenat consul suffectus (cònsol suplent), dignitat vacant després de la mort de Virgini Ruf, de qui Tàcit va fer el panegíric en el Fòrum. Al 99 va exercir diverses funcions inherents a la seva magistratura de cònsol suplent, i després va abandonar la política i es va dedicar a la compilació de les seves històries.
No se sap quan va morir però va sobreviure Trajà. La majoria de les referències sobre la seva vida provenen de la correspondència que va mantenir amb Plini el jove i dels seus propis escrits.
El seu mètode històric es caracteritza per l'intent d'assolir la imparcialitat. Utilitza com a fonts testimonis orals o escrits als quals però no sempre dona crèdit i així ho fa constar expressament. La seva locució sine ira et studio (sense rancúnia i sense parcialitat) inspira encara avui historiadors i científics, tot i que ell mateix no sempre va respectar aquest principi.[2]
Biografia
modificaEls detalls sobre la vida personal de Tàcit són escassos. El poc que se sap prové de pistes disperses al llarg de la seva obra, les cartes del seu amic i admirador Plini el Jove i una inscripció trobada a Milas a Cària.[3]
Tàcit va néixer l'any 56 o 57 en una família noble.[4] Es desconeix el lloc i la data del seu naixement, així com el seu praenomen (nom de pila). A les cartes de Sidoni Apol·linar el seu nom és Gaius, però en el manuscrit supervivent principal de la seva obra el seu nom és Publi.[5] El suggeriment d'un erudit sobre el nom de Sextus ha estat en gran part rebutjat.[6]
Família i primers anys
modificaLa majoria de les famílies aristocràtiques més antigues no van poder sobreviure a les proscripcions que van tenir lloc al final de la República, i Tàcit deixa clar que devia el seu rang als emperadors flavis.[7] L'afirmació que descendia d'un llibert es deriva d'un discurs en els seus escrits que afirma que molts senadors i cavallers descendien d'un llibert [8], però això generalment es discuteix.[9]
En el seu article sobre Tàcit a Pauly-Wissowa, I. Borzsak havia conjecturat que l'historiador estava relacionat amb Publi Clodi Tràsea Petus i la família etrusca de Gens Cecínia, dels quals parlava molt bé. A més, alguns Cecínia posteriors portaven el cognom Tàcit, que també podria indicar algun tipus de relació. S'havia suggerit que la mare de l'historiador era filla d’Aulus Cecina Petus, cònsol sufet del 37, i germana d'Arria, esposa de Tràsea.[10][11]
El seu pare podria haver estat Corneli Tàcit que va exercir de promagistrat de la Gàl·lia Belga i Germania; Plini el Vell esmenta que Corneli va tenir un fill que va envellir ràpidament [12], la qual cosa implica una mort prematura.
No s'esmenta que Tàcit patís aquesta condició, però és possible que es refereixi a un germà, si Corneli era realment el seu pare.[13]
L'amistat entre el jove Plini i Tàcit porta alguns estudiosos a concloure que tots dos eren descendència de famílies provincials riques.[14]
La província del seu naixement segueix sent desconeguda, encara que diverses conjectures suggereixen Gàl·lia Belga, Gàl·lia Narbonesa o el nord d'Itàlia.[15] El seu matrimoni amb la filla del senador narbonenc Gneu Juli Agrícola implica que venia de Gallia Narbonensis. La dedicació de Tàcit a Lucius Fabius Justus al Dialogus pot indicar una connexió amb Hispania, i la seva amistat amb Plini suggereix orígens al nord d'Itàlia.[16]
No hi ha proves, però, que els amics de Plini del nord d'Itàlia coneguessin a Tàcit, ni les cartes de Plini insinuen que els dos homes tinguessin un antecedent comú.[17] Plini Llibre 9, Carta 23, informa que quan li van preguntar si era italià o provincial, va donar una resposta poc clara i per tant se li va preguntar si era Tàcit o Plini. Com que Plini era d'Itàlia, alguns dedueixen que Tàcit era de les províncies, probablement de la Gàlia Narbonesa.[18]
La seva ascendència, la seva habilitat en l'oratòria i la seva representació simpàtica dels bàrbars que es van resistir al domini romà (per exemple, Ann. [19]) han portat alguns a suggerir que era celta. Aquesta creença prové del fet que els celtes que havien ocupat la Gàl·lia abans de la invasió romana eren famosos per la seva habilitat en l'oratòria i havien estat sotmesos per Roma.[20]
Vida pública, matrimoni i carrera literària
modificaDe jove, Tàcit va estudiar retòrica a Roma per preparar-se per a la carrera de dret i política; com Plini, potser va estudiar amb Quintilià[21] (c. 35 dC – c. 100). L'any 77 o 78, es va casar amb Julia Agricola, filla del general Agricola.[22]
Poc se sap de la seva vida domèstica, excepte que a Tàcit li encantava la caça i l'aire lliure.[23] Va començar la seva carrera (probablement el latus clavus, marca del senador)[24] sota Vespasià[25] (r. 69–79), però va entrar a la vida política com a qüestor l'any 81 o 82 sota Titus.[26]
Va avançar constantment pel cursus honorum, esdevenint pretor l'any 88 i quindecimvir, membre del col·legi sacerdotal a càrrec dels Llibres Sibil·lins i dels Jocs Seculars.[27] Va guanyar elogis com a advocat i com a orador; la seva habilitat per parlar en públic contrapunta irònicament el seu cognomen, Tacitus ('silenciós').
Va servir a les províncies des del c. 89 al c. 93, ja sigui al comandament d'una legió o en un lloc civil.[28] Ell i la seva propietat van sobreviure al regnat de terror de Domicià (81–96), però l'experiència el va deixar cansat i potser avergonyit de la seva pròpia complicitat, inculcant-li l'odi a la tirania evident en les seves obres.[29] L’Agricola, caps. 44 – 45, és il·lustratiu:
| « | Agrícola es va salvar d'aquells anys posteriors durant els quals Domicià, que ara no deixava cap interval de temps ni respiració, però, per dir-ho, amb un cop continu, va drenar la sang vital de la Commonwealth... No va passar gaire temps abans que les nostres mans arrosseguessin Helvidi Prisc a la presó, abans de contemplar les mirades moribundes de Mauricus i Luci Juni Arulè Rústic, abans que ens submergéssim de la sang innocent de Herenni Seneció. Fins i tot Neró va desviar els ulls i no va mirar les atrocitats que va ordenar; amb Domicià era la part principal de les nostres misèries veure i ser vist, saber que els nostres sospirs s'estaven gravant... | » |
Des del seu escó al Senat, esdevé Cònsol romà l'any 97 durant el regnat de Nerva, sent el primer de la seva família a fer-ho. Durant el seu mandat, va assolir el cim de la seva fama com a orador quan va pronunciar l'oració fúnebre del famós soldat veterà Virgini Rufus.[30]
L'any següent, va escriure i publicar l'Agricola i Germania, presagiant els esforços literaris que l'ocuparia fins a la seva mort.[31]
Obres
modificaEntre els seus escrits històrics cal citar:
- De vita et moribus Iulii Agricolae (Vida de Gneu Juli Agrícola), una biografia del seu sogre Juli Agrícola
- Historiarum libri (Llibre d'Història), relat de l'època entre Galba i Domicià (a la qual després s'havia proposat afegir una continuació amb l'època de Nerva i Trajà, que pel que sembla no es va portar a terme)
- Annales, obra històrica sobre el període comprès entre la mort d'August i la de Neró la qual potser és l'obra més coneguda, ja que en ella s'explica l'origen dels cristians: "El seu nom deriva de Crist, el qual durant l'Imperi de Tiberi havia estat executat per ordre de Ponç Pilat, procurador de Judea" i és considerat una de les proves de l'existència real de Jesús de Natzaret[32]
- Dialogus de oratoribus obra que data de l'any 81 aproximadament i en ella es tracta el tema de l'educació romana i l'oratòria
- Germània (en llatí: De origine et situ Germanorum), monografia etnogràfica de Germània.
Traduccions en català
modifica- Annals, sis volums traduïts per Miquel Dolç i Ferran Soldevila dins la col·lecció Fundació Bernat Metge.
- Històries, llibres I a V, traduïts per Marià Bassols de Climent i Miquel Dolç dins la col·lecció Fundació Bernat Metge.
- Obres menors: Diàleg dels oradors. Agrícola. Germània, traducció dins la col·lecció Fundació Bernat Metge.
Referències
modifica- ↑ «Tácito, Cayo Cornelio» (en castellà). Biblioteca Nacional de España. [Consulta: 24 setembre 2023].
- ↑ Ferran Soldevila, op.cit., pàgines X-XII
- ↑ OGIS 487, primer va sortir a la llum Bulletin de correspondance hellénique, 1890, pp. 621–623
- ↑ Com que va ser nomenat per a la qüestura durant el govern breu de Titus i els vint-i-cinc anys era l'edat mínima per al càrrec, la data del seu naixement es pot fixar amb certa precisió.
- ↑ Vegeu Oliver, 1951, per a una anàlisi del manuscrit del qual prové el nom de Publi; vegeu també Oliver, 1977, que examina l'evidència de cada praenomen suggerit (els coneguts Gaius i Publi, els suggeriments menys coneguts de Sextus i Quintus) abans instal·lant a Publi com el més probable.
- ↑ Oliver, 1977,cita un article de Harold Mattingly a Rivista storica dell'Antichità, 2 (1972) 169–85
- ↑ «Cornelius Tacitus, The History, BOOK I, chapter 1». [Consulta: 3 octubre 2024].
- ↑ «Cornelius Tacitus, The Annals, BOOK XIII, chapter 27». [Consulta: 3 octubre 2024].
- ↑ Syme, 1958, pp. 612–13; Gordon, 1936, pp. 145–46
- ↑ Birley, 2000, p. 231–232.
- ↑ «Caecina». [Consulta: 3 octubre 2024].
- ↑ «LacusCurtius • Pliny the Elder's Natural History — Book 7». [Consulta: 3 octubre 2024].
- ↑ Syme, 1958, pp. 60, 613; Gordon, 1936, pg. 149; Martin, 1981, pg. 26
- ↑ Syme, 1958, pg. 63
- ↑ Michael Grant in Introduction to Tacitus, The Annals of Imperial Rome, p. xvii; Herbert W. Benario in Introduction to Tacitus, Germany, pg. 1.
- ↑ Syme, 1958, pp. 614–16
- ↑ Syme, 1958, pp. 616–19
- ↑ Syme, 1958, pg. 619; Gordon, 1936, pg. 145
- ↑ https://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Tac.+Ann.+2.9 2.9
- ↑ Gordon, 1936, pp. 150–51; Syme, 1958, pp. 621–24
- ↑ El fet que va estudiar retòrica i dret és conegut pel Dialogus, cap. 2; vegeu també Martin, 1981, p. 26; Syme, 1958, pp. 114–115
- ↑ Agricola, 9
- ↑ Pliny, Letters 1.6, 9.10; Benario, 1975, pp. 15, 17; Syme, 1958, pp. 541–42
- ↑ Syme, 1958, pg. 63; Martin, 1981, pp. 26–27
- ↑ «Cornelius Tacitus, The History, BOOK I, chapter 1». [Consulta: 4 octubre 2024].
- ↑ Afirma el seu deute amb Titus a les seves Histories (1.1); com que Titus només va governar breument, aquests són els únics anys possibles.
- ↑ Als Annals (11.11), esmenta que, com a pretor, va ajudar a els Jocs Seculars celebrats per Domicià, que es poden datar amb precisió a l'any 88. Vegeu Syme, 1958, pàg. 65; Martín, 1981, pàg. 27; Benario a la seva Introducció a Tàcit, Alemanya, p. 1.
- ↑ l' Agricola (45.5) indica que Tàcit i la seva dona estaven absents en el moment de la mort de Juli Agricola l'any 93. Per a la seva ocupació durant aquest temps vegeu Syme, 1958, p. 68; Benario, 1975, p. 13; Dudley, 1968, pp. 15–16; Martin, 1981, p. 28; Mellor, 1993, p. 8
- ↑ Per als efectes sobre Tàcitus d'aquesta experiència, vegeu Dudley, 1968, pg. 14; Mellor, 1993, pp. 8–9
- ↑ Pliny, Letters, 2.1 (anglès); Benario a la seva Introducció a Tàcit, Germany, pp. 1–2.
- ↑ A l'Agricola (3), anuncia el que probablement va ser el seu primer gran projecte: les Històries. Vegeu Dudley, 1968, pg. 16
- ↑ Edició bilingüe traduït per Ferran Soldevila, Annals, vol. I: llibres I-II, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1930, ISBN 9788472259249
Enllaços externs
modifica
- Obres de o sobre Tàcit a Internet Archive
- Comprehensive links to Latin text and translations in various languages at ForumRomanum
- Complete works, Latin and English translation at "The Internet Sacred Text Archive" (not listed above)
- Agricola and Annals 15.20-23, 33-45 at Dickinson College Commentaries