Túpac Katari
Julián Apaza Nina, més conegut com a Túpac Katari, Túpaj Katari, o simplement Katari (Ayo Ayo, província de Sica Sica, Virregnat del Perú, 1750 – La Paz, Virregnat de la Plata, 15 de novembre de 1781) va ser un cabdill aimara, fill d'un miner que va morir com mitaier en les mines de Potosí.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1750  Ayo Ayo (Bolívia) (en)  | ||
| Mort | 15 novembre 1781 (30/31 anys) La Paz (Bolívia) | ||
| Causa de mort | pena de mort, esquarterament | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | líder amerindi | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Bartolina Sisa Vargas | ||
| Germans | Gregoria Apaza | ||
És una figura històrica reivindicada pel moviment nacionalista aimara conegut com a katarismo,[1][2][3] i se l'associa generalment amb la bandera wiphala.[4]
Biografia
modificaEl dia en què va nàixer, dos mallkus van baixar a Sullkawi, en Sica Sica, posant-se a les muntanyes properes. Es va dir que cadascun dels còndors representava les nacions aimara i quítxua. Quan sa mare, Marcela Nina, va mostrar el seu wawa a la Pachamama, son pare, Nicolás Apaza, va assenyalar a una enorme serp que alçava el cap. En veure que la serp saludava al nen, van interpretar que Julián seria important per als pobles aimara i quítxua.
Va quedar orfe en l'adolescència, treballant com ajudant de capellà, peó en una mina i forner. Va ser a Sica Sica, treballant de forner, quan coneixeria a Bartolina Sisa, en preguntar la identitat de la creadora d'un bell aguayo fet amb gran habilitat.[5]
En 1772, ja casats, van tenir el primer dels seus quatre fills: tres xics i una xica. Més tard va ser comerciant minorista a La Paz, estudiant la forma de pensar dels indígenes, mestissos i cholos, observant especialment el seu descontentament creixent davant l'explotació colonial.[5] Va ser recolzat en la seva lluita per la seua esposa, Bartolina Sisa i la seua germana menor Gregoria Apaza. Va adoptar el pseudònim de Túpac Katari en homenatge al cacic-Inca rebel Túpac Amaru II (1738-1781) que es va aixecar en Cuzco i Tomás Catari (1740-1781), cacic de Chayanta.[6]
Va organitzar l'aixecament conegut com a Tormenta de Túpac Katari, on les nacions aimara i quítxua es van alçar contra el domini de l'Imperi espanyol i van encerclar la ciutat de La Paz.[6] El 9 de novembre de 1781, després de fracassar el segon setge contra la ciutat, va ser capturat a Achacachi, sent condemnat a mort.[6]
Referències
modifica- ↑ «Katarismo». Encyclopedia.com. [Consulta: 20 agost 2019].
- ↑ Escárzaga, Fabiola «Comunidad indígena y revolución en Bolivia: el pensamiento indianista-katarista de Fausto Reinaga y Felipe Quispe». Política y cultura, 37, 01-01-2012, pàg. 185–210. ISSN: 0188-7742 [Consulta: 3 gener 2017].
- ↑ C, Javier Sanjinés. Mestizaje Upside-down: Aesthetic Politics in Modern Bolivia (en anglès). University of Pittsburgh Press, 1 de gener de 2004. ISBN 9780822942276 [Consulta: 3 gener 2017].
- ↑ «Wiphala | Ministerio de Defensa del Estado Plurinacional de Bolivia» (en castellà). Arxivat de l'original el 2022-03-19. [Consulta: 12 octubre 2018].
- ↑ 5,0 5,1 Guzmán, Augusto, Tupaj Katari, Colección Tierra Firme, 1, Fondo de Cultura Económica, México, 1944; Siles, María Eugenia del Valle de, Historia de la rebelión de Túpac Catari, 1781-1782, Ed. Don Bosco, La Paz, 1990; Frigerio, José Oscar, La rebelión criolla de Oruro fue juzgada en Buenos Aires (1781-1801), Ediciones del Boulevard, Córdoba, 2011. ISBN 978-987-556-345-2
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Julián Apaza “Túpac Katari”». Biografía .: Un día en la historia de Bolivia. [Consulta: 20 agost 2019].