Tabaré (epopeia)
Tabaré és un poema èpic en llengua castellana i l'obra cabdal de l'excriptor uruguaià Juan Zorrilla de San Martín.[1] Compost de 4.736 versos dividits en deu cants és considerat com a l'epopeia nacional de l'Uruguai.[2] Zorrilla va escriure el llibre a Argentina durant el seu exili per mor d'oposar-se al govern uruguaià.[2] El llibre es va publicar a París el 1887.[3]
Tipus | obra literària |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Juan Zorrilla de San Martín |
Publicació | París , 1887 |
Dades i xifres | |
Gènere | poema èpic |
Tracta de l'idil·li amorós de l'indi Tabaré i l'espanyola Blanca. Té com a fons la dura guerra travada entre castellans i charrúas al territori de l'actual Uruguai a final del segle xvi. És considerat com una de les joies de la literatura uruguaiana en llengua castellana.
S'han de traçar elements lírics i idiomàtics usats en aquesta composició, que van aparèixer anteriorment al poema de La leyenda patria.[3]
Referències
modifica- ↑ «Juan Zorrilla de San Martín». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 5 setembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Arias Solis, Francisco «Juan Zorrilla de San Martín» (en castellà). Analítica, 04-12-2006 [Consulta: 5 setembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Zorrilla de San Martín, Juan. «Pròleg per Raúl Montero Bustamante». A: Tabaré (en castellà). 2a. Mosca Hermanos, 1962.