Tabularium
A la Roma antiga, un tabularium (pl. tabularia) era un arxiu on es classificaven i conservaven documents, podia tractar-se d'actes públiques o privades on hi havia sobretot comptes.
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Arxiu  | ||
| Part de | administració pública | ||
| Ús | magatzem, custòdia documental i visualització de dades | ||
| Format per | Acta ordinis (en)  | ||
Personal modifica
Entre el personal que hi treballava, trobem d'una banda els tabularii, que s'encarregaven del balanç de pagaments i deutes. Aquests eren dirigits per un praepositus tabulariorum que solia ser un llibert imperial,[1] i llurs subalterns: adiutores tabulariorum, custodes tabulariorum, etc[2] que solien ser esclaus imperials, sobretot durant el segle i, tot i que ja al s. II es documenten adiutores lliberts.[3] D'altra banda trobem personal més especialitzat, com els a commentariis amb tasques més aviat arxivístiques i que també tenien els seus propis adiutores.[4]
Exemples de tabularia modifica
El tabularium més important que es conserva és el tabulàrium de Roma, però n'hi va haver molts d'altres, alguns a la mateixa Roma. També n'hi havia de provincials -en estreta relació amb l'administració de la propietat imperial-, com els de Cartago o el de Tarraco,[1] o bé de municipals, anomenats tabularia ciuitatis.[5]
Mecànica de funcionament modifica
La informació que prèviament arribava escrita en taules de fusta (tabulae), es numeraven i s'ajuntaven per formar codex, reculls de textos legals que es classificaven cronològicament i dels quals es feia una còpia en papir certificada per set testimonis i se'ls arxivava amb un llom de fusta per facilitar la seva manipulació. Els documents es podien consultar però no emportar, llevat d'alguns casos si ho autoritzava la persona responsable.[6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Boulvert, Gerard. Esclaves et affranchis imperiaux sous le haut-empire romain: role politique et administratif. (en francès), 1970, p. 172, 186, n. 663; 116, n. 37.
- ↑ Abid, Mohammed. Esclaves et affranchis impériaux en Afrique proconsulaire sous le Haut-Empire romain (en francès), 2017, p. 35, 40 i seg. ISBN 978-9938-924-92-3.
- ↑ Lassère, Jean-Marie «Recherches sur la chronologie des épitaphes païennes de l'Africa» (en francès). Antiquités africaines, 7, 1, 1973, pàg. 7–152. DOI: 10.3406/antaf.1973.1449.
- ↑ Weaver, P. R. C. Familia Caesaris: a social study of the Emperor's freedmen and slaves (en anglès), 2008, p. 241. ISBN 978-0-511-89573-9.
- ↑ Berger, Adolf. Encyclopedic dictionary of Roman law (en anglès). Philadelphia: American Philosophical Society, 1953, p. 729.
- ↑ Daremberg, C.; Saglio, E. Dictionnaire des antiquités grecques et romaines (en francès), 1877, p. 14. Arxivat 2006-11-30 a Wayback Machine.