Tabun C1

nom de catàleg d'un esquelet fòssil

Tabun C1, o Tabūn C1, és el nom de catàleg d'un esquelet fòssil, també conegut com a Tabun 1, d'un Homo neanderthalensis de datació controvertida, que va ser trobat per Yusra, una dona local membre de l'equip de l'arqueòloga britànica Dorothy Garrod, a la cova que dona nom a la peça, la cova Tabun, una de les quatre que formen el Jaciment paleontològic de les coves de Nahal Me'arot, en el vessant occidental del Mont Carmel, a Israel.[1]

Infotaula de fòssilTabūn C1
Panel2-tabun 1.jpg
Tipushominí fòssil i cranium (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Núm. catalegTabun C1
NomTabūn C1
EspècieHomo neanderthalensis
Edat120 000 anys
Lloc de descobrimentMont Carmel (Israel)
DescobridorYusra dona local de l'equip de Dorothy Garrod

Les restes del Tabun C1, es conserven al Museu d'Història Natural, a Londres, on es van traslladar després de la campanya d'excavacions entre 1929-1934, organisme pel qual treballava Dorothy Garrot.[2]

DescripcióModifica

Les restes pertanyen, probablement, a una dona neandertal i d'aspecte gràcil,[3] dins dels cànons de l'espècie.[4] El crani presenta la dentició superior gairebé completa, excepte un dels tercers molars, i l'esquelet post cranial està gairebé complet.[5]

El fòssil va ser descrit per primera vegada per T. D. McCown i A. Keith el 1939.[6] Prèviament, Dorothy Garrod i Dorothea Bate van datar els nivells i van estudiar l'arqueologia i fauna de la zona.[5]

DatacióModifica

La datació ha variat al llarg del temps, estant acceptat per molts entre 50 i 120 mil anys. Existeixen dificultats per a una datació precisa de Tabun 1, podent-se indicar un rang de 143 ± 37 ka (abreviatura de kiloany= un miler d'anys) segons uns autors,[7] 50-122 ka segons uns altres,[1] i fins i tot datació per sèries d'urani que el situen en 34 ± 5 ka.[8] Aquesta última discutida per alguns en haver-se fet amb ossos que podrien haver estat adquirint urani durant el seu enterrament.[9]

Quan Dorothy Garrot va realitzar l'excavació de la cova Tabun va atribuir l'esquelet al nivell C, ja que es trobava a la frontera entre aquest nivell i el B, si bé es tenia constància que l'enterrament es va realitzar en temps del nivell B.[10]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Smithsonian National Museum of Natural History. «Tabun 1» (en anglés). What does it mean to be human?. [Consulta: 22 novembre 2016].
  2. (El Zaatari 2007, pàg. 59-61)
  3. (Tattersall 1999, p. 102)
  4. Tillier, Anne-Marie «The Tabun C1 Skeleton: A Levantine Nearderthal?» (en anglés). Journal of The Israel Prehistoric Society Volum 35. מתקופת האבן, ל"ה, 2005, pàg. 439-450. ISSN: 0334-3839. JSTOR: 23383575 [Consulta: 22 novembre 2016].
  5. 5,0 5,1 «Mugharet et-Tabun(Layer C)» (en anglés/ japonès). Catalogue of Fossil Hominids: Database. [Consulta: 22 novembre 2016].
  6. «The Stone Age of Mount Carmel II: the fossil human remains from the Levalloiso-Mousterian» (en anglés). Proceedings of the Prehistoric Society. Volum 6. Oxford University Press, 1939, pàg. 390 y làm. XXVIII fig. 247 [Consulta: 22 novembre 2016].
  7. Alfredo Coppa, Rainer Grün, Chris Stringer, Stephen Eggins, Rita Vargiu «Newly recognized Pleistocene human teeth from Tabun Cave, Israel» (en anglés). Journal of Human Evolution. Volum 49 nº 3, 2005, pàg. 301–315. DOI: 10.1016/j.jhevol.2005.04.005. ISSN: 0047-2484.
  8. Henry P. Simpson, John J. Schwarcz, Christopher B. Stringer «Neanderthal skeleton from Tabun: U-series data by gamma-ray spectrometry» (en anglés). Journal of Human Evolution Volum 35 nº 6, 1998, pàg. 635-645. DOI: 10.1006/jhev.1998.0252. ISSN: 0047-2484.[Enllaç no actiu]
  9. Millard AR & Pike AWG «Uranium-series dating of the Tabun Neanderthal: a cautionary note Volum 35» (en anglés). Journal of Human Evolution, 1999, pàg. 581-585. ISSN: 0047-2484.
  10. (Tattersall 1999, p. 154)

BibliografiaModifica

Bibliografia addicionalModifica

  • Broadfield, Erik. The Shanidar Neandertals. Academic Press, 1983.  La versió en línia ofereix una vista parcial del llibre.

Enllaços externsModifica