Taiguara
Taiguara Chalar da Silva (Montevideo, 9 d'octubre de 1945 - São Paulo, 14 de febrer de 1996), més conegut com a Taiguara, va ser un cantant i compositor brasiler.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 octubre 1945 Montevideo (Uruguai) |
| Mort | 14 febrer 1996 (50 anys) São Paulo (Brasil) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Taiguara |
| Formació | Guildhall School of Music and Drama |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, compositor de cançons, compositor, pianista |
| Activitat | 1965 – 1996 |
| Gènere | Música Popular Brasileira |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Cònjuge | Eliane Potiguara (1978–1985) |
   | |
Història modifica
Taiguara («el més brasiler dels uruguaians»[1]) va néixer a Montevideo, Uruguai, quan el seu pare va recórrer el país com a músic, però es va criar a Rio de Janeiro i més tard es va traslladar a São Paulo.[2] Mentre assistia a l'Escola de Dret a la Universitat Mackenzie, es va tornar cada vegada més implicat amb recitals i actuacions organitzats pels estudiants, i finalment va abandonar per complet el curs per seguir una carrera musical a jornada plena. El 1964, es va unir al trio «Sambalanço» i va començar a rebre atenció dels mitjans de comunicació, i va rebre la seva primera oferta d'un segell discogràfic.[3] El 1965, Taiguara va gravar el primer de diversos àlbums, i en els anys següents va guanyar nombrosos premis.
A causa d'una sèrie de desacords amb els dictadors militars al poder, la seva carrera al Brasil fou interrompuda a mitjans de la dècada del 1970 i es va veure obligat a traslladar a l'estranger, establint-se a Londres,[4] on va estudiar a la Guildhall School of Music and Drama i va gravar l'àlbum Let the Children Hear the Music («Que els nens escoltin la música»), el primer enregistrament fet a l'estranger per un músic brasiler censurat al Brasil (el mateix disc mai va ser llançat a Anglaterra tampoc, havent estat considerat com «perdut» pels estudis). També va viure en uns quants països africans mentre a l'exili, principalment a Tanzània, on va estudiar periodisme durant un any.
Sempre preocupat per la dura realitat dels menys afortunats, cada vegada es va inclinar cap a punts de vista d'esquerra, involucrant-se en activitats militants amb l'objectiu de proporcionar un futur més just i igualtat social i econòmica per a tots. Encara que mai va estar afiliat oficialment a cap partit polític, el líder comunista Luis Carlos Prestes va ser un gran amic i mentor en els seus últims anys. Taiguara va compondre la cançó O Cavaleiro da Esperança («El Cavaller de l'Esperança») en el seu honor.[5]
Tretze anys després de presentar-se al Brasil per última vegada, Taiguara va tornar amb el concert «Treze outubros» i va llançar dos àlbums més: Canções de Amor e Liberdade («Cançons d'amor i llibertat», 1984) i Brasil Afri («Afro Brasil», 1994). El 14 de febrer de 1996, va morir de càncer de bufeta. El seu últim projecte, un àlbum de cançons que va celebrar i examinar les alegries i penúries dels que viuen als barris pobres de Rio de Janeiro, mai va arribar a acabar.[6]
Taiguara va ser un dels artistes més censurats de Brasil fins ara, amb prop de 100 cançons vetades al llarg de la seva carrera.[7] Alguns dels seus més grans èxits van ser «Universo No Teu Corpo» - que contenia una celebració vetllada de l'ateisme -, «Teu Sonho Não Acabou», «Viagem», «Berço de Marcela», «Que as Crianças Cantem Livres», «Hoje», «Amanda», «Carne e Osso», «Geração 70» e «Mudou». De manera similar a molts artistes de la MPB, Taiguara va compondre la seva pròpia música.
Discografia (parcial) modifica
- 1965 - Taiguara - Philips LP
- 1966 - Crônica da cidade amada - Philips LP
- 1966 - Primeiro tempo 5x0 - Philips LP
- 1968 - Taiguara, o vencedor dos festivais - EMI-Odeon LP
- 1969 - Hoje - EMI-Odeon LP
- 1970 - Viagem - EMI-Odeon LP
- 1971 - Carne e osso - EMI-Odeon LP
- 1972 - Taiguara, piano e viola - EMI-Odeon LP
- 1973 - Fotografias - EMI-Odeon LP
- 1974 - Let the children hear the music - KPM LP
- 1975 - Imyra, Tayra, Ipy, Taiguara - EMI-Odeon LP
- 1981 - Porto de Vitória/Sol do Tanganica (1981) Alvorada Continental
- 1984 - Canções de amor e liberdade - Alvorada Continental Discos LP
- 1984 - Mais valia/Vos do leste/Guarânia Guarani/Anita - Alvorada Continental
- 1985 - Grandes sucessos de Taiguara - EMI-Odeon LP
- 1986 - Grandes sucessos de Taiguara volume 2 - EMI-Odeon LP
- 1987 - A paz do meu amor - EMI-Odeon LP
- 1988 - O talento de Taiguara - EMI-Odeon (doble LP)
- 1989 - Teu sonho não acabou - EMI-Odeon LP
- 1989 - Teu sonho não acabou - EMI-Odeon CD
- 1994 - Brasil Afri - Movieplay CD
Referències modifica
- ↑ «Taiguara - Um brasileiro romântico» (en portuguès). [Consulta: 20 abril 2011].
- ↑ «Taiguara» (en portuguès). Dicionário Cravo Albin da Música popular Brasileira. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 20 abril 2011].
- ↑ «Taiguara» (en portuguès). CliqueMusic. Arxivat de l'original el 2022-06-25. [Consulta: 20 abril 2011].
- ↑ Alvaro Neder. «Taiguara» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 20 abril 2011].
- ↑ «Taiguara, Prestes e Família» (en portuguès). Arxivat de l'original el 2006-07-22. [Consulta: 20 abril 2011].
- ↑ «Taiguara (Taiguara Chalar da Silva)» (en portuguès). censuramusical.com. [Consulta: 20 abril 2011].
- ↑ «Taiguara: "A censura me fez mais romântico"» (en portuguès). Jornal do Comércio, 16-11-1983. [Consulta: 20 abril 2011].[Enllaç no actiu]
Enllaços externs modifica
- 10 canções de Taiguara Arxivat 2010-12-19 a Wayback Machine. (portuguès)