Obre el menú principal

Taj-ad-Dawla (Taj al-Daula o Tadj al-Dawla) fou emir buwàyhida del Khuzestan per un temps vers 983-985. Era fill d'Adud al-Dawla.

Infotaula de personaTaj-ad-Dawla
  Emir 

Modifica les dades a Wikidata

A la mort del seu pare Adud al-Dawla el 983, les possessions paternes foren dividides entre els seus fills. El presumpte successor Samsam al-Dawla, va rebre la senioritat i el govern de l'Iraq (amb autoritat sobre Bàssora) i el de Kirman (amb autoritat sobre Oman); el seu germà Sharaf al-Dawla (Xàraf-al-Dawla) va rebre el govern de Fars amb autoritat sobre el Khuzestan. Els germans petits Tadj al-Dawla i Diya al-Dawla van rebre els governs de Khuzestan i de Bàssora.

Sharaf va aprofitar la seva posició per apoderar-se del quarter general buwàyhida a la regió del Fars, fent matar el visir d'Adud al-Dawla i obtenint el suport dels caps militars, molts dels quals havien estat empresonats en temps del seu pare. No obstant va reconèixer la senioritat del seu oncle Muayyid al-Dawla de Rayy fins que aquest va morir el 984, però després el va succeir el seu germà Fakhr al-Dawla, que va donar suport a Samsan al-Dawla al que va proclamar com a shahanshah (rei de reis equivalent a emir sènior, en aquest cas excepte sobre Fakhr) i Xàraf-al-Dawla va refusar reconèixer-lo. Tadj al-Dawla i el seu germà Diya al-Dawla van aprofitar aquesta situació per esdevenir gairebé independents als seus governs i van reconèixer la senioritat de Fakhr al-Dawla i de Samsan al-Dawla.

Però Sharaf al-Dawla va emprendre una ofensiva militar cap a l'Iraq, ocupant Ahwaz (Khuzestan) i Bàssora, que obeïen a Samsan el qual va haver de demanar la pau, signada en base al reconeixement de la senioritat de Xàraf, acord que fou referendat pel califa (fou llavors quan va rebre el títol de Xàraf-ad-Dawla wa-Taj al-Milla). Tadj al-Dawla i Diya al-Dawla van haver de fugir al Djibal amb Fakhr al-Dawla, i van restar a Rayy sense jugar un posterior paper.

ReferènciesModifica

R. N. Frye (1975). The Cambridge History of Iran, Volume Four: From the Arab Invasion to the Saljuqs. ISBN 0-521-20093-8