Obre el menú principal

Talai ibn Ruzzik al-Malik al-Salih al-Ghassani (1101/1102-1161) fou un visir fatimita (1154-1161), el darrer gran visir de la dinastia. Encara que portava una nisba àrab i alguns historiadors el fan berber, probablement era armeni, fill d'un oficial vingut amb Badr al-Djamali.

Infotaula de personaTalai ibn Ruzzik
Biografia
Naixement 1102
Mort setembre 1161 (58/59 anys)
el Caire
  Visir fatimita 

1154 – 1161
← Abbàs ibn Abi-l-FutuhRuzzik ibn Talai →
Dades personals
Grup ètnic Armenis
Religió Xiïsme
Activitat
Ocupació Poeta
Família
Fills Ruzzik ibn Talai
Modifica les dades a Wikidata

Va fer carrera a l'exèrcit egipci i el 1143/1144 fou governador d'al-Buhayra, reprimint una revolta dels Lawata aconseguint una victòria decisiva sobre Ibn Masal. Va exercir diversos governs provincials (Aswan i Kush). Exercia un govern provincial incert el 1154 quan va arribar a visir: l'assassinat del califa Abu-Muhàmmad Ismaïl ibn al-Hàfidh adh-Dhàfir li-din-Al·lah l'abril de 1154 per part del seu amant Nasr, fill del visir al-Abbas, amb la matança que va seguir i l'enviament per les princeses fatimites dels cabells tallats d'aquestes dones a Talai, demanant-li anar a defensar la dinastia, el va posar en marxa cap al Caire aliat als grups tribals del sud (djudhams, sanbes, talhes i lawates) i oficials que hi tenien iktes; el visir al-Abbas va intentar negociar i va organitzar la defensa de la capital, però l'oposició allí era forta i s'animava amb l'arribada de l'exèrcit de Talai; finalment al-Abbas i el seu fill Nasr van fugir junts a Síria[1] amb Usama ibn Mundikh i alguns altres notables fidels, emportant-se els tresors de palau; el juny o juliol Talai entrava al Caire amb estendards negres i amb els cabells de les dones fatimites a les puntes de les llances (els fatimites utilitzaven aleshores estendards blancs). Va seguir una repressió contra els partidaris d'al-Abbas amb execucions, exilis i fugides al Iemen. Abu-l-Qàssim Issa ibn adh-Dhàfir al-Fàïz bi-nasr-Al·lah fill del califa assassinat era un infant i Talai va assolir la regència i fou el primer visir que va agafar el lakab d'al-Malik.

El visir volia un acord amb els francs que el setembre del 1153 havien ocupat Ascaló i uns mesos després (a la primavera del 1154) havien fet un atac a Tinis (aquesta vegada els francs de Sicília); esperava que podria fer l'arranjament pagant un tribut finançat amb una taxa sobre els feus (iktes) i els seus oficials que tenien alguna ikta, inquiets per un nou pagament, van muntar una operació contra Tir amb un atac sorpresa que va trencar els seus plans al fer impossible un acord amb els francs. També tenia un altre perill: el zengita Nur al-Din Mahmud s'havia instal·lat l'abril de 1154 a Damasc que va esdevenir la seva capital. El govern de Talai es va caracteritzar per un increment de la pressió impositiva en part per compensar les riqueses que al-Abbas s'havia emportat i que va anar a parar a mans dels croats, que van capturar i matar a al-Abbas a Palestina. Nasr ibn al-Abbas fou entregat a Talai que el va deixar en mans de les dones de l'harem que el van matar. El 1155 va fer reconstruir la mesquita de Kush on havia deixat molts amics; va mostrar un interès especial per l'Alt Egipte on havia estat governador; al governador de Kush li va donar l'orde de deixar exempts de taxes als pelegrins pobres i de fer enviaments de blat a la Meca; aquest governador de Kush era (des de 1153) Nasir al-Dawla Yakut que el 1156 va ajudar a Talai quan es va revoltar al-Awhad ibn Tamim, governador de Damietta; però el 1157, atenent a les queixes d'una tia del califa contra la intromissió del visir en els afers de palau, es va decidir a revoltar-se; abans de començar la rebel·lió fou arrestat al Caire i a Kush el va succeir Izz al-Din Tarkhan, però aquest va exercir poc temps i va ocupar llavors el càrrec Abu Shuja Shawar ibn Mujir al-Sadi,, un patge de Talai, que després jugarà un paper polític destacat.

A la tardor del 1158 al no haver pogut entendre's amb els francs, va enviar un ambaixador a Damasc (l'hadjib Mahmud al-Muwallad) per demanar una aliança i segurament pagar un tribut; el 1158 l'exèrcit egipci dirigit per el naib al-Bab Dirgham, pel qual s'havia creat el cos militar dels Barkiyya, va fer operacions militars a Gaza i després a l'interior de Palestina a Transjordània; la flota fatimita va atacar la costa palestina especialment Beirut; uns mesos després Talai va rebre una ambaixada bizantina demanant el seu ajut contra els normands de Sicília; el germà del comte de Xipre havia estat fet presoner i fou entregat a l'emperador. Foren llavors els francs el que van negociar una treva; al mateix temps els bizantins també negociaven amb Nur al-Din Mahmud. Però aquest no va cooperar amb els fatimites segurament per desconfiança (també pot ser perquè va coincidir amb un període en què va estar malalt) i els esforços de Talai es van quedar en res. Talai va fer fortificar Bilbeis per impedir l'arribada al Caire d'un exèrcit que vingués de Síria.

A la mort per malaltia del jove califa al-Fàïz als onze anys (1160) el va succeir el seu cosí Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Yússuf ibn al-Hàfidh al-Àdid li-din-Al·lah, designat per Talai, i com el difunt també un infant. Una filla de Talai es va casar amb el nou califa. Una tia del califa va fer assassinar a Talai l'11 de setembre de 1161. El califa li va prometre abans de morir que feria castigar als culpables i posaria al visirat al seu fill Ruzzik ibn Talai al que va deixar tres encàrrecs: construir una mesquita a Bab Zuwayla, pagar les despeses extraordinàries de la fortificació de Bilbeis i arranjar la situació de Shawar a l'Alt Egipte que havia agafat un poder excessiu.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Enciclopèdia de l'Islam, X, 161 i 162