Tanatopràxia
La tanatopràxia[1] (del grec Θάνατος, thanatos "mort" i πραξια, praxia, manera d'obrar) és el conjunt de tècniques de conservació i agençament de cadàvers.[2] Segons el Reglament de policia sanitària mortuòria catalana de la Generalitat de Catalunya inclou els mètodes següents: refrigeració, congelació, conservació transitòria, embalsamament, tanatoplàstia i la tanatoestètica.[3]
Consisteix a aplicar-hi mètodes per a la higienització, conservació transitòria, embalsamament, restauració i cura estètica del cadàver com a suport de la seva presentació d'acord amb les normatives higienicosanitàries.[3] La finalitat bàsica de la tanatopràxia és la d'aconseguir no només una bona conservació del cos, sinó també una aparença natural i tranquil·la. A més de l'estètica, recrear una aparença natural pot ser molt important per poder prendre comiat del defunt amb serenitat, sobretot quan el cos, per malaltia, accident o mort violenta ha sigut malmès i que la vista, sense tractament adequat de les restes, podria ser traumàtica.
El professional qualificat es diu tanatopràctic. A Catalunya, els serveis tanatopràctics són regulats per l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).[4]
| « | El tapir Teodor treballa en la tanatopràxia del tigre mort del taüt | » |
| — Òscar Dalmau, Pilarín Bayés, 2016[5] | ||
Bibliografia modifica
Referències modifica
- ↑ «tanatopràxia. Terme de la setmana». web. TERMCAT. [Consulta: 9 novembre 2015].
- ↑ «Tanatopràxia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) «Reglament de policia sanitària mortuòria catalana» (pdf). Policia sanitària mortuòria, 25 novembre 1997. Arxivat de l'original el 2013-06-05 [Consulta: 5 gener 2015]. Arxivat 2013-06-05 a Wayback Machine.
- ↑ ASPCAT. «Policia sanitària mortuòria». Web oficial. Arxivat de l'original el 2014-12-15. [Consulta: 6 gener 2015].
- ↑ Dalmau, Oscar; Bayés, Pilarín. «T». A: ABCDari per a Adults. Barcelona: Casa Catedral, 2016. ISBN 978-84-943860-3-9.
- ↑ «Dos egarencs elaboren el primer Manual de tanatopraxia». La Torre, 1 maig 2014 [Consulta: 6 gener 2015].