Obre el menú principal

Tancat per Defunció

grup de música de Sabadell
(S'ha redirigit des de: Tancat Per Defunció)

Tancat per Defunció és un grup musical sabadellenc liderat per Jaume Papell i creat l'any 1986 a partir d'unes jam-sessions rockeres que es feien a la sala Piano Jazz de Sabadell (el local era al costat de l'antiga funerària i sota el Centre de Promoció de la Vídua de la ciutat, la qual cosa fou un suggeriment per batejar el grup).

Infotaula d'organitzacióTancat per Defunció
Dades
Tipus grup de música
Història
Creació 1986, Sabadell
Activitat
Activitat 25
Membres Jaume Papell (veu, guitarra i harmònica), Enric Romà (baix i veus), Jou Blues (guitarra) i David Torras (bateria).
Voluntaris Pere Llobet 1r guitarra (1989 a 1990), Carles Argelaguet (2n guitarra 1991 a 1993), Oscar Mieza, Marc Grasas (3r i 4t guitarres 1993 a 1995)
Gènere Rock independent
Organització i govern
Seu 

Musicbrainz: 7a8de03a-43d9-4406-8299-a5fef9bd2493
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

L'any 1989 van guanyar el concurs pop-rock de Vic i van enregistrar el que va ser el primer disc, Sense retorn (1990), amb producció de Pep Sala. Tot i ser un disc que gravat en tres dies, van assolir quatre èxits considerables amb les cançons "Com vols que t'ho digui" (amb la qual van guanyar un concurs de televisió i la possibilitat de fer-ne un videoclip molt conegut), "Absència", "Vés-te'n'" i "Somnis sense retorn".

El 1990 Tancat per Defunció va fer 80 actuacions arreu del Principat de Catalunya, Mallorca i Madrid.

L'any següent, el 1991, publiquen Llença-t'hi, produït per Toni Carmona (productor també de l'Orquesta Mondragón i Joaquín Sabina). Aquest nou àlbum els impulsa més alt que mai amb èxits com "Amor d'estiu", "Llença-t'hi", "Coses que passen" i "Lluny dels records". Aquest mateix any fan 53 actuacions a Catalunya i 2 a Mallorca. A més, són seleccionats per la SGAE per tocar al Music Seminar de Nova York, de manera que és el primer grup de parla catalana que hi toca. L'associació cultural BLOC, com ja havia fet anteriorment amb Sopa de Cabra, Els Pets, Sau i Sangtraït, va apostar per Tancat per Defunció i grups com Bars i Kitsch[1]

L'any 1991 ençà, la discogràfica amb la qual treballen –Picap– decideix no esmerçar gaires esforços en la promoció dels Tancat, tot i reconèixer que trobava els nous temes del grup de molta qualitat. És així que el tercer disc, Bevent silenci, trigarà tres anys a sortir. Aquest disc va ser molt ben rebut a l'emissora de ràdio RAC 105 –en van punxar fins a 7 cançons diferents– però va tindre una promoció mínima per part de la discogràfica AZ Records.

És en aquesta mateixa època que el líder del grup, Jaume Papell, comença a escriure al diari El 9 Nou denunciant molts dels vicis que malmeten el món musical a Catalunya. Arran d'alguns d'aquests articles, en Jaume i el seu grup seran silenciats en alguns mitjans. De resultes d'això i del poc interès de les discogràfiques per les seves composicions, Tancat per defunció decideix deixar el món de la música per un temps tot i disposar d'un bon grapat de temes nous per enregistrar un nou disc.

L'any 2002 van tornar a reunir-se per gravar un nou disc que va ser autoproduït i autofinançat per no repetir les males experiències amb cap discogràfica. El 2011 la banda va iniciar un procés de "resurrecció" realitzant tot un seguit d'actuacions en petits locals.[2]

Estil musicalModifica

Conreen unes composicions de caràcter considerablement adult i amb uns texts d'una qualitat força superior a la mitjana. Els seus primers discs (Sense retorn1990– i Llença-t'hi1991–) pequen de l'ús d'una fonètica excessivament anglosaxonitzada, però en el segon comença a aparèixer una personalitat notable i la sensació que hi ha una voluntat clara de fugir dels tòpics més suats (barres de bar i altres incomunicacions urbanes) pel que fa a les lletres de les cançons i que ara tenen pretensions crítiques sobre la insubmissió (exemple de "Tancat") o la integració al sistema ("Missatge").

Al tercer disc (Bevent silenci, 1995) hi ha cançons d'una considerable qualitat (l'ecologista "Planeta gris", la cançó sobre la crisi de la utopia "Retenint moments", etc.).

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica