Tanguy: què en fem, del nen?

pel·lícula de 2001 dirigida per Étienne Chatiliez

Tanguy: què en fem, del nen?  (Títol original: Tanguy) es una comèdia francesa dirigida per Étienne Chatiliez, estrenada l'any 2001. Ha estat doblada al català[1]Aquest film posa en evidència un fenomen fins llavors poc estudiat, fins al punt que el nom Tanguy ha estat utilitzat des d'aleshores designar un jove adult que és a gust vivint amb els seus pares (fenomen Tanguy).

Infotaula de pel·lículaTanguy: què en fem, del nen?
Tanguy Modifica el valor a Wikidata
TANGUY.jpg
Fitxa
DireccióÉtienne Chatiliez Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióÉtienne Chatiliez i Laurent Chouchan Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena2001 Modifica el valor a Wikidata
Durada109 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0274155 Filmaffinity: 593511 Allocine: 29078 Rottentomatoes: m/tanguy Allmovie: v259136 TCM: 454982 Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Després del naixement de Tanguy (Éric Pastor), el seu fill únic, Édith Guetz (Sabine Azéma) li ha dit: « Ets tan bon minyó, si vols podràs quedar-te a casa tota la teva vida. »

Amb 28 anys, Tanguy encara viu  els seus pares. Titulat de Ciències Polítiques per la ENS Ulm, ensenyant a la INALCO, preparant una tesi sobre l'emergència del concepte de subjectivitat a la Xina antiga i parlant xinèsjaponès, podria totalment assumir-se i abandonar el niu familiar. Però persisteix a quedar-se, estimant per sobre de tot els seus pares, que descriu com « intel·ligents, oberts, generosos, que m'han deixat tota llibertat per fer el que estimo ».

Encara que no li ho deixen veure, els seus pares, Paul (André Dussollier) i Édith, són cada cop més enfadats amb la idea de veure'l a casa, que fa servir com un hotel, entrant o sortint a qualsevol hora o portant les seves conquestes d'un vespre. Aquesta irritació augmenta més quan Tanguy els anuncia que retardarà la seva tesi un any, almenys. Odile (Hélène Duc), la mare de Paul, prediu que « el pequinès »es quedarà encara llargs anys i els reprotxa la seva falta de fermesa. Édith consulta regularment un psiquiatre per explicar-li els seus somnis d'homicidi o de mutilació cap al seu fill.[2]

RepartimentModifica

  • Sabine Azéma: Édith Guetz
  • André Dussollier: Paul Guetz
  • Éric Pastor: Tanguy Guetz
  • Patrick Bouchitey: L'intern
  • Hélène Duc: Odile Guetz, l'àvia de Tanguy, mare de Paul.
  • Philippe Gildas: ell mateix
  • Eddy Mitchell :Ell mateix al restaurant
  • Jean-Paul Rouve: Bruno Lemoine
  • André Wilms: El psiquiatre
  • Tatiana Goussef: Filla del psiquiatre
  • Jacques Boudet: El jutge
  • Jezabel Carpi: L'hostessa a l'aeroport
  • Aurore Clément: Carole
  • Thomas Derichebourg: Frédéric
  • Niels Dubost: Paul (jove)
  • Julie Fournier: Nathalie
  • Richard Guedj: Patrick
  • Annelise Hesme: Marguerite
  • Jean-Pierre Jorris: Delerme
  • Sachi Kawamata: Kimiko
  • Nathalie Krebs: Noëlle
  • Philippe Laudenbach: Mestre Badinier
  • Sandrine El Berre: Edith
  • Emmanuelle Lepoutre: Ingrid
  • Christiane Millet: Irène
  • Anthony Paliotti: Fabien
  • Patrice Thibaud: Henri
  • Francia Seguy: La vella corona als jardins del Luxemburg
  • Bunny Schpoliansky: Nora
  • Delphine Serina: Sophie
  • Arlette Thomas: Philomène
  • Roger Van Hool: Philippe
  • François Vincentelli: Cyril
  • Didier Caron: Metge Paul
  • Jean-Louis Annaloro: El repartidor
  • Poma Bourcart: La jove xinesa

Al voltant de la pel·lículaModifica

Llocs de rodatge
Crítica
  •  "Una mirada corrosiva sobre l'univers familiar (...) el millor: el trio protagonista. El pitjor: un final a coore-cuita i poc convincent. Puntuació: ★★★ (sobre 5)"[4]
Societats de producció
Les Produccions del Camp Poirier, TF1 Films Producció, TPS Cinema, Téléma[5]
Nominacions

ReferènciesModifica

  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Tanguy: què en fem, del nen?». [Consulta: 8 juliol 2018].
  2. «Tanguy» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2018].
  3. C. M., « Les restaurants font leur cinéma », Le Figaro, encart « Le Figaro et vous », samedi 14 / dimanche 15 février 2015, page 30.
  4. Fotogramas.es, Sergi Sanchez «Tanguy. ¿Qué hacemos con el niño?» (en castellà). Fotogramas.
  5. «Tanguy (2001)». [Consulta: 8 juliol 2018].