Tapinocaninus pamelae

(S'ha redirigit des de: Tapinocaninus)

Tapinocaninus pamelae és una espècie extinta de sinàpsid de la família dels tapinocefàlids que visqué a Àfrica durant el Permià mitjà, fa entre 265,1 i 268,8 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a la província sud-africana del Cap Occidental. Es tracta de l'única espècie del gènere Tapinocaninus.[1] Aquest animal herbívor[2] és el tapinocefàlid més antic que es coneix i, a diferència de tots els altres representants d'aquesta família tret de l'ulemosaure, conservava dents canines com a tals.[3] El nom genèric Tapinocaninus significa 'canina humil', mentre que el nom específic pamelae fou elegit en honor de la mare del seu descobridor.[4]

Infotaula d'ésser viuTapinocaninus pamelae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
FamíliaTapinocephalidae
GènereTapinocaninus
EspècieTapinocaninus pamelae Modifica el valor a Wikidata
Bruce S. Rubidge, 1991
Nomenclatura
EpònimPam Rubidge Modifica el valor a Wikidata

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Entrada «Tapinocaninus pamelae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 2 gener 2024].
  2. Smith, Rubidge i Van der Walt, 2012, p. 33.
  3. Angielczyk i Kammerer, 2018, p. 148.
  4. Rubidge, 1991, p. 548.

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tapinocaninus pamelae