Taquipsíquia
La taquipsíquia —del grec tachýs (ràpid) i psyché (ànima o ment)— és l'acceleració patològica de l'activitat psíquica que es presenta en algunes malalties mentals i trastorns psíquics, particularment en aquells que cursen amb episodis de crisis delirants com la psicosi i la mania.[1]
  | |
| Tipus | signe clínic |
|---|---|
| Especialitat | psiquiatria |
A l'acceleració del pensament que és el trastorn quantitatiu de la seva velocitat i que pot manifestar-se amb verborrea o sense, s'agrega en la taquipsíquia una acceleració més generalitzada de l'activitat psíquica en el seu conjunt. En el seu grau màxim i extrem arriba a la fugida d'idees.[1]
La taquipsíquia no és una malaltia, sinó un signe clínic important del que es val el psiquiatre o psicòleg clínic per al diagnòstic diferencial. En la semiologia psiquiàtrica s'inscriu dins de les alteracions del curs del pensament, més precisament del seu ritme o velocitat. Aquest ritme pot desviar-se de la norma i presentar-se:
- lent o inhibit (bradipsíquia), la qual cosa amb freqüència s'associa als quadres depressius i a certes formes d'esquizofrènia
- accelerat (taquipsíquia), que amb freqüència s'associa a la mania, a altres formes de l'esquizofrènia i a diferents quadres psicòtics.
La taquipsíquia es manifesta com un augment significatiu de la velocitat de pensament, augment de la quantitat de paraules per unitat de temps, major espontaneïtat i disminució del temps de resposta.[2]
Aquest símptoma, en forma aïllada, es dona sobretot en la mania unipolar. Aquest últim quadre és menys freqüent que el trastorn bipolar, en el qual s'alternen períodes depressius i maníacs, podent haver-hi predomini d'una o una altra fase. En les fases maníaques del trastorn bipolar també pot produir-se taquipsíquia i fugida d'idees. D'igual manera, la taquipsíquia apareix en diversos quadres clínics amb component maníaca, com en la síndrome mixta o mania disfòrica.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Oliveros Alonso, Ángel. «Aceleración del pensamiento». A: Diccionario enciclopédico de educación especial. Santillana, 1985, p. Tomo I, 46. ISBN 84-294-225-7.
- ↑ Vallejo Ruiloba, J. Introducción a la psicopatología y a la psiquiatría. 6ª. Masson, 2006, p. 188. ISBN 13-978-84-458-1659-2.
- ↑ Oliveros Alonso, Ángel. «Aceleración del pensamiento». A: Diccionario enciclopédico de educación especial. Santillana, 1985, p. 211. ISBN 84-294-225-7.