Obre el menú principal

La taquipsíquia —del grec tachýs (ràpid) i psyché (ànima o ment)— és l'acceleració patològica de l'activitat psíquica que es presenta en algunes malalties mentals i trastorns psíquics, particularment en aquells que cursen amb episodis de crisis delirants com la psicosi i la mania.[1]

Infotaula de malaltiaTaquipsíquia
The gyri of the thinker's brain as a maze of choices in biom Wellcome L0027293.jpg
Tipus signe clínic
Especialitat psiquiatria
Modifica les dades a Wikidata

A l'acceleració del pensament que és el trastorn quantitatiu de la seva velocitat i que pot manifestar-se amb verborrea o sense, s'agrega en la taquipsíquia una acceleració més generalitzada de l'activitat psíquica en el seu conjunt. En el seu grau màxim i extrem arriba a la fugida d'idees.[1]

La taquipsíquia no és una malaltia, sinó un signe clínic important del que es val el psiquiatre o psicòleg clínic per al diagnòstic diferencial. En la semiologia psiquiàtrica s'inscriu dins de les alteracions del curs del pensament, més precisament del seu ritme o velocitat. Aquest ritme pot desviar-se de la norma i presentar-se:

  • lent o inhibit (bradipsíquia), la qual cosa amb freqüència s'associa als quadres depressius i a certes formes d'esquizofrènia
  • accelerat (taquipsíquia), que amb freqüència s'associa a la mania, a altres formes de l'esquizofrènia i a diferents quadres psicòtics.

La taquipsíquia es manifesta com un augment significatiu de la velocitat de pensament, augment de la quantitat de paraules per unitat de temps, major espontaneïtat i disminució del temps de resposta.[2]

Aquest símptoma, en forma aïllada, es dóna sobretot en la mania unipolar. Aquest últim quadre és menys freqüent que el trastorn bipolar, en el qual s'alternen períodes depressius i maníacs, podent haver-hi predomini d'una o una altra fase. En les fases maníaques del trastorn bipolar també pot produir-se taquipsíquia i fugida d'idees. D'igual manera, la taquipsíquia apareix en diversos quadres clínics amb component maníaca, com en la síndrome mixta o mania disfòrica.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Oliveros Alonso, Ángel. «Aceleración del pensamiento». A: Diccionario enciclopédico de educación especial. Santillana, 1985, p. Tomo I, 46. ISBN 84-294-225-7. 
  2. Vallejo Ruiloba, J. Introducción a la psicopatología y a la psiquiatría. 6ª. Masson, 2006, p. 188. ISBN 13-978-84-458-1659-2. 
  3. Oliveros Alonso, Ángel. «Aceleración del pensamiento». A: Diccionario enciclopédico de educación especial. Santillana, 1985, p. 211. ISBN 84-294-225-7. 

Vegeu tambéModifica