Tarquici Prisc (harúspex)

harúspex
Per a altres significats, vegeu «Tarquici Prisc».

Tarquici Prisc (Tarquitius Priscus) va ser un harúspex d'origen etrusc i un dels primers traductors al llatí de l'anomenada Disciplina etrusca, un compendi de llibres d'endevinació d'aquest poble. Va viure al segle i aC, i probablement va lluitar com a oficial de Gneu Pompeu Estrabó a la batalla d'Asculum.

Infotaula de personaTarquici Prisc
Nom original(la) Tarquitius Priscus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarúspex Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata

Coneixem alguns títols i fragments de les seves obres: Ostentarium Tuscum o recopilació de prodigis. Macrobi n'ha conservat un fragment que tracta sobre el significat dels tons multicolors que poden sorgir sobre la llana de les ovelles, entre els quals, el púrpura afecta l'emperador. Macrobi ens informa d'un altre llibre, Ostentarium Arborarium, on fa una llista dels arbres i plantes amb els que es podien cremar vius els "monstra" o prodigis, és a dir, aquells animals que havien nascut amb deformacions físiques.

Es coneixen també uns Libri haruspiciales et fulgurales i una part dels Libri rituales, especialment aquells que feien referència al ritual de les assemblees públiques o comicis, (ritus comicialis) atribuïts també a Tarquici. Les seves traduccions i comentaris van ser consultats fins al final de l'antiguitat i portaven el seu nom, (ex) Tarquitianis libris, tal com explica Amià Marcel·lí, que els cita durant l'expedició a Pèrsia de l'emperador Julià l'any 363 dC, és a dir, quatre segles després de la mort de l'autor. Amià menciona un títol d'un dels llibres, on es recomanava que en cas d'aparició d'un cometa no s'havia de lliurar cap combat ni dur a terme actes de guerra.

Dues inscripcions de l'època de Claudi trobades a Tarquínia informen de Tarquici i del seu fill. Diuen que aquest havia après del seu pare la ciència dels llamps i que el va succeir a la seva mort a la "càtedra" d'haruspicina. Aquestes inscripcions van ser redactades a iniciativa d'un tercer Tarquici que va ser, a mitjan segle i, un conseller de l'emperador Claudi en la seva política religiosa contra les supersticions estrangeres.[1]

ReferènciesModifica

  1. Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 284-285. ISBN 8481641618.