Obre el menú principal

Tarsiforme

Infraordre de mamífers, primats
(S'ha redirigit des de: Tarsiiformes)

Els tarsiformes (Tarsiiformes) són un infraordre de primats que van viure fa temps arreu d'Europa, el nord d'Àfrica, Àsia i Nord-amèrica, però que actualment només viu a les illes del Sud-est asiàtic.

Infotaula d'ésser viuTarsiforme
Tarsiiformes
Tarsier Hugs Mossy Branch.jpg
Tarsius syrichta
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
InfraordreTarsiiformes
Gregory, 1915
Famílies
Modifica les dades a Wikidata

TaxonomiaModifica

Aquest ordre només conté una família vivent, la dels tarsers (Tarsiidae), que inclou les espècies extintes Tarsius eocaenus (de l'Eocè)[1] i Tarsius thailandicus (del Miocè).[2] Es considera que els dos gèneres extints Xanthorhysis i Afrotarsius, són parents propers dels tarsers vivents, i generalment se'ls classifica dins dels tarsiformes, amb el primer agrupat dins la família dels tarsers i el segon classificat com incertae sedis (indefinit).[1] Els omòmids són generalment considerats parents extints, o fins i tot ancestres, dels tarsers vivents, i sovint són classificats dins dels tarsiformes. Altres fòssils de primats, que es troben dins dels microcoèrids, carpolèstids,[3] i eosímids,[4] han estat inclosos en aquesta classificació, malgrat que són objecte de debat. Els eosímids han estat també classificats dins de l'infraordre dels simis.[5] De la mateixa manera, els carpolèstids es classifiquen sovint dins de l'ordre dels plesiadapiformes, uns parents extints molt propers als primats.[6] Aquestes classificacions es troben en conflicte, en el centre del debat sobre l'evolució dels primers primats. Fins i tot la col·locació dels tarsiformes dins del subordre dels haplorins (juntament amb els "primats superiors"), segueix sent objecte de debat.[1][7]

ClassificacióModifica

Els zoòlegs encara no s'han posat d'acord sobre el contingut d'aquest clade. El punt contenciós més important és si el grup extint dels omomiformes pertany a l'infraordre o no. S'han proposat tres hipòtesis:[8]

  1. Els omomiformes representen un subordre propi dins de l'ordre dels primats. En aquest cas, l'infraordre dels tarsiformes seria monotípic (és a dir, només contindria una sola família: els tarsers).
  2. Els omomiformes representen un infraordre propi dins del subordre dels haplorins que també inclou els adapiformes, els lemuriformes i els tarsiformes. En aquest cas, l'infraordre dels tarsiformes també seria monotípic.
  3. Els omomiformes representen un subgrup de l'infraordre dels tarsiformes. En aquest cas, l'infraordre dels tarsiformes seria no monotípic (contindria més d'una família: els tarsers i els omòmids).

Classificació dels tarsiformes dins de l'ordre dels primats:

NotesModifica

  1. Altres tàxons que es creu que pertanyen als tarsiformes però encara no han estat classificats inclouen Ekgmowechashala, Kohatius, Altanius i Altiatlasius.[1]
  2. El lloc que ha d'ocupar aquest tàxon es troba encara en discussió.
  3. Alternativament, aquest gènere és situat a la família dels afrotàrsids, dins dels tarsiformes,[3] o com a família de l'infraordre dels simis.[5]
  4. El 2010, Colin Groves i Myron Shekelle suggeriren dividir els tarsers vivents en tres gèneres: Tarsius, Cephalopachus i Carlito.[9]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Gunnell, G.; Rose, K. «Tarsiiformes: Evolutionary History and Adaptation». A: Hartwig, W.C.. The Primate Fossil Record. Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-66315-6. (anglès)
  2. Nowak, R.M.. Walker's Mammals of the World. 6th. Johns Hopkins University Press, 1999, p. 94–97. ISBN 0801857899.  (anglès)
  3. 3,0 3,1 McKenna, M.C., and Bell, S.K. 1997. Classification of Mammals Above the Species Level. Columbia University Press, New York, 337–340 pàg. ISBN 0-231-11013-8 (anglès)
  4. Simons, E.L.. «The Fossil Record of Tarsier Evolution». A: Wright, P.C.. Tarsiers: past, present, and future, 2003. ISBN 978-0813532363.  (anglès)
  5. 5,0 5,1 Beard, C. «Basal Anthropoids». A: Hartwig, W.C.. The Primate Fossil Record. Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-66315-6.  (anglès)
  6. Fleagle, J. G. 1999. Primate Adaptation and Evolution. San Diego, Academic Press. (anglès)
  7. Ankel-Simons, F. Primate Anatomy. 3rd. Academic Press, 2007, p. 96. ISBN 0-12-372576-3.  (anglès)
  8. Hartwig, W. C.. The primate fossil record (en anglès). edició il·lustrada. Cambridge University Press, 2002, p. 45. ISBN 9780521663151.  (anglès)
  9. Groves, C.; Shekelle, M. «The Genera and Species of Tarsiidae» (PDF). International Journal of Primatology, vol. 31, 6, 2010, pàg. 1071–1082. DOI: 10.1007/s10764-010-9443-1. (anglès)