Tasmània
Tasmània és una illa i un estat d'Austràlia. És situada a 240 quilòmetres al sud de la banda est del continent, del qual la separa l'estret de Bass. L'estat inclou l'illa de Tasmània -la 26a illa més gran del món- i les illes perifèriques. L'estat tenia una població de 500.000 persones (el desembre de 2008), de les quals almenys la meitat resideixen a la zona de Hobart. La superfície terrestre de Tasmània és de 68.401 quilòmetres quadrats, dels quals 62.409 corresponen a l'illa principal.[1]
 Tasmània | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Epònim | Abel Tasman | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Austràlia | ||||
| Capital | Hobart | ||||
| Població | |||||
| Total | 509.965 (2016) | ||||
| • Densitat | 7,46 hab/km² | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Austràlia | ||||
| Superfície | 68.401 km² | ||||
| Altitud | 1.009 m | ||||
| Punt més alt | Mount Ossa (en)  (1.617 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | Colony of Tasmania (en) | ||||
| Creació | 3 desembre 1825 | ||||
| Dia festiu | Eight Hours Day (en) (segon dilluns de març)Dimarts de Pasqua (Easter + 2 days (en) )Recreation Day holiday (en) (first Monday in November (en) )
| ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan executiu | office of the Premier of Tasmania (en) | ||||
| Òrgan legislatiu | Parlament de Tasmània | ||||
| • Governadora | Barbara Baker (en) (16 juny 2021) | ||||
| • Premier of Tasmania (en) | Peter Gutwein (20 gener 2020) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 03 | ||||
| ISO 3166-2 | AU-TAS | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | tas.gov.au | ||||
La capital de l'estat és Hobart, fundada el 1804.
HistòriaModifica
.jpg)
L'ocupació humana de Tasmània es remunta a 35.000 anys enrere. Quan els aborígens van arribar a l'illa, aquesta estava unida al continent australià. Al final de l'edat de gel, fa 12.000 anys, va pujar el nivell de l'aigua de l'estret de Bass i Tasmània es va separar del continent. L'explorador holandès Abel Tasman va arribar a l'illa el 1642 i li va donar el seu nom actual.[2]
Es va separar de la colònia de Nova Gal·les del Sud quan va començar la colonització britànica, el 1803,[3] quan es calcula que vivien entre 5.000 i 10.000 aborígens a Tasmània. La Guerra negra, o genocidi de Tasmània, ulterior feu desaparèixer tota la població autòctona.
Els primers colons van ser en la seva major part presidiaris i els seus guardians. Es van construir diverses colònies penals per l'illa, entre les que van destacar per la seva duresa i rigor les de Port Arthur i Macquarie Harbour. Tasmània va rebre finalment 75.000 condemnats, quatre de cada deu persones transportades a Austràlia.[4][5] El 1819 la població aborigen i britànica va assolir la paritat (amb uns 5.000 habitants de cada grup), tot i que entre els colons els homes eren superiors a les dones en una proporció de quatre a un.[6] Els colons lliures van començar a arribar en gran quantitat a partir del 1820, atrets per la promesa de concessió de terres i treball gratuït dels condemnats. L'assentament a l'angle nord-oest de l'illa va ser monopolitzat per la Van Diemen's Land Company, que va enviar els seus primers agrimensors al districte el 1826.
Fauna de TasmàniaModifica
MarsupialsModifica
- Llop marsupial
L'illa de Tasmània era l'hàbitat natural del llop de Tasmània, un marsupial que s'assemblava a un gos salvatge. Aquest animal, que també rebé el nom de tigre de Tasmània per les ratlles negres de l'esquena, va desaparèixer ràpidament del continent australià a causa de la competència que li feia el dingo. Durant el segle xx, a conseqüència de les persecucions per part dels pagesos, dels caçadors empleats pel govern i, més tard, dels col·leccionistes per als museus d'altres països, aquest mamífer va desaparèixer a Tasmània.
El llop de Tasmània era el marsupial més gran que es coneix. Era un dels dos únics marsupials que tenen una butxaca en tots dos sexes (conjuntament amb l'opòssum aquàtic). Aquesta butxaca tenia una funció protectora per als mascles, ocultant els seus òrgans genitals quan corrien per la frondositat del bush. El darrer llop de Tasmània va morir el setembre de 1936, al zoo de Hobart. Alguns investigadors havien aconseguit recuperar fragments del seu ADN per a clonar-lo, però el projecte no tingué èxit, ja que l'ADN presentava una fragmentació massa important.
- Diable de Tasmània
El diable de Tasmània és un marsupial carnívor que pot pesar fins a 10 kg i pot arribar a fer uns 80 cm de llarg sense la cua. La seva talla és la d'un gosset, tot i que és molt més forçut. El seu pelatge és negre amb clapes blanques. Les seves preses predilectes són els ualabis, els ocells, els rosegadors i els insectes. Malgrat la mala fama que té, és un animal que es pot domesticar fàcilment. Els seus crits ferotges, el seu mal caràcter i la pudor que emet quan esdevé nerviós, si es combinen a la seva eficiència de carronyaire, expliquen prou bé el seu malnom de diable.
D'ençà el 2005, la població de diables s'ha reduït el 80% en certes zones de l'illa per culpa d'una malaltia, el tumor facial del diable de Tasmània que, a poc a poc, va estenent-se per tot el país. Es pensa que gran part dels diables es moren de fam quan el tumor arriba a la boca. Malauradament, ara per ara no existeix cap antídot a aquesta malaltia. Per a pal·liar aquest declivi de població, el govern de Tasmània ha elaborat un programa de multiplicació d'aquests marsupials en captivitat. Així, l'objectiu principal és arribar a assolir una població de diables genèticament diversa i sana. De moment, el programa sembla donar fruit.
El diable de Tasmània ha esdevingut un animal popular a causa del personatge de Taz als dibuixos animats de la Warner Bros.
- Ualabi
El ualabi de Bennett hi és força comú, poc ferotge, sovint deixa que se li aproximin, sobretot en els parcs nacionals de Tasmània.
- Uombat
El uombat comú és un marsupial herbívor nocturn que pot arribar a pesar fins a 35 kg. Té unes urpes i potes molt potents.
MonotremsModifica
L'equidna forma part de la família dels monotremes. El seu cos és cobert de pèls i de punxes ben esmolades. Té una llenguota d'uns 15 cm de llargària. L'equidna australiana pot arribar a pesar fins a 5 kg i sol colgar-se, deixant només les seves punxes a fora, per a protegir-se quan se sent amenaçat.
A Tasmània, s'hi poden trobar també alguns ornitorrincs.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tasmània |
- ↑ 'Facts About Tasmania' Brand Tasmania Arxivat 2011-09-11 a Wayback Machine. (anglès) [Consulta: 29 gener 2010].
- ↑ VV.AA., Eyewitness Travel Guide, Australia. DK, 2003.
- ↑ Algar, Frederic. A Handbook to the Colony of New South Wales (en anglès). Frederic, 1863, p. 2.
- ↑ Hughes, Robert. The Fatal Shore. Londres: Pan, 1987, p. 120–125. ISBN 978-0-330-29892-6.
- ↑ Boyce, James. Van Diemen's Land. Melbourne: Black Inc, 2010, p. 21. ISBN 978-1-86395-491-4.
- ↑ Ryan, Lyndall. Tasmanian Aborigines. Sydney: Allen & Unwin, 2012, p. 54–57, 71. ISBN 978-1-74237-068-2.
Enllaços externsModifica
- Tasmania Online - Pàgina oficial.
- Descobreix Tasmània -pàgina de turisme oficial.
- Imatge de satèl·lit de la NASA de Tasmània Arxivat 2008-09-22 a Wayback Machine..