Tauananna

princesa babilònica del segle XIV aC

Tauananna (durant molt de temps anomenada erròniament Malnigal) va ser una princesa babilònica. Va ser l'última esposa del rei hitita Suppiluliuma I (s. XIV aC).

Infotaula de personaTauananna
Biografia
Naixementsegle XIV aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XIV aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSubiluliuma I
Tudhalias el Jove Modifica el valor a Wikidata
FillsPiyasilis I de Karkemish
 ( Subiluliuma I)
Arnuwandas II
 ( Subiluliuma I)
Mursilis II
 ( Subiluliuma I)
Telepinus I de Khalap
 ( Subiluliuma I) Modifica el valor a Wikidata
PareBurnaburiaix II Modifica el valor a Wikidata

Aquesta persona apareix a la literatura hitita anomenada únicament amb el seu títol, Tauananna (reina), de manera que el seu nom no es coneix amb certesa. Durant força temps alguns estudiosos van interpretar que el seu nom real era Malnigal.[1][2][3][4]

En publicacions de fins a principis del segle XXI Tauananna sovint apareixia amb el nom de "Malnigal", ja que la impressió d'un segell trobat a Ugarit revela, a més de "Tauananna", personatges que s'han llegit durant molt de temps com a "Malnigal". Es va suposar, doncs, que aquest podria ser el seu nom real (de naixement).

Tanmateix aquesta lectura ja va ser rebutjada per alguns científics a la dècada de 1990.[5][6] Cap al canvi de mil·lenni es va anar anomenant cada cop més Tauananna en lloc de Malnigal en la investigació[7] fins que finalment es va generalitzar la nomenclatura de Tauananna. considerant la de Malnigal com a errònia.[8]

Biografia

modifica

Aquesta reina dels hitites era originàriament una princesa babilònica, filla del rei de la dinastia cassita de Babilònia Burnaburiaix II.[7]

El llinatge de la família reial hitita no està ben establert. Segons alguns relats, la reina Daduhepa era l'esposa de Tudhalias III i mare de Suppiluliuma I; Henti seria llavors la primera esposa d'aquest rei i la princesa babilònica la segona. Segons altres versions, Daduhepa era la primera esposa de Suppililiuma I, Henti la segona i la princesa babilònica la tercera esposa.

En tot cas, Suppiluliuma I hauria repudiat i exiliat a Henti, la seva dona anterior, per casar-se amb la princesa babilònica: potser hauria volgut, amb aquest gest diplomàtic, conciliar el seu poderós veí, el rei de Babilònia, amb la mirada posada sobre el regne de Mittani. Després de la mort d'Henti, la princesa babilònica va heretar el títol de Tauananna, és a dir, el títol de reina.

Suppiluliuma va tenir molts fills: Arnuwandas II, Telepinus, Piyassilis, Zannanza i Mursilis II, el primer i l'últim dels quals van accedir al tron de l'imperi. Tanmateix, és difícil saber de quin matrimoni va néixer cadascun.

La reina d'origen babilònic va sobreviure a Suppiluliuma I i va exercir la regència breument sota Arnuwanda II (del 1323 al 1322 aC) i després sota el seu fillastre Mursili II. La seva rivalitat i discrepàncies amb la reina regent van portar aquest rei a intentar desfer-se d'ella en el que s'anomena "l'afer Tauananna": Mursili II acusava la reina de prodigalitat, de tenir un llenguatge incomprensible, de bruixa i d'haver estat la causa de la mort de la seva dona Gassulawiya;[9] hauria introduït al palau costums estrangers, cultes babilònics i fins i tot la prostitució.[10] Un oracle li va suggerir assassinar la reina; va perdonar-li tanmateix la vida, però va intentar degradar-la del seu títol de Tauananna i treure-la del palau. No obstant això, sembla que hi va continuar exercint la seva influència.

Referències

modifica
  1. Laroche, 1956, p. 100.
  2. Börker-Klähn, 1995, p. 169–173.
  3. Salvini, 1992, p. 155-156.
  4. van den Hout, 1998, p. 44.
  5. Salvini, 1990, p. 455–464.
  6. Carruba, 1998, p. 114-126.
  7. 7,0 7,1 Bryce, 2006, p. 159.
  8. Bawanypeck, Hawkins i Herbordt, 2011, p. 50.
  9. Bryce, 2006, p. 211.
  10. Bryce, 2006, p. 208.

Bibliografia

modifica
  • Bawanypeck, Daliah; Hawkins, J. David; Herbordt, Suzanne. Die Siegel der Grosskönige und Grossköniginnen auf Tonbullen aus dem Nişantepe-Archiv in Hattusa (Bogazköy-Hattusa: Ergebnisse der Ausgrabungen) (en alemany). Philipp von Zabern in Herder, 2011. ISBN 978-3805343312. 
  • Börker-Klähn, J. «Malnigal». IM 45, 1995, pàg. 169–173.
  • Bryce, Trevor. The kingdom of the Hittites (en anglès). Oxford University Press, 2006. ISBN 978-0199281329. 
  • Carruba, Onofrio «Tawananna. I. Babylonia Hieroglyphica». Zeitschrift für Assyriologie und Vorderasiatische Archäologie, 88, 1, 1998, pàg. 114–126. DOI: 10.1515/zava.1998.88.1.114.
  • Laroche, E. «Documents hiéroglyphiques hittites provenant du palais d’Ugarit». A: Ugaritica III. Sceaux et cylindres hittites, épée gravée du cartouche de Mineptah, tablettes chypro-minoennes et autres découvertes nouvelles de Ras Shamra. París: Librairie Orientaliste Paul Geuthner, 1956. 
  • Salvini, M. «Considerazioni su alcuni sigilli reali ittiti». Sefarad, 50, 2, 1990, pàg. 455–464. DOI: 10.3989/sefarad.1990.v50.i2.1041. ISSN: 0037-0894.
  • Salvini, M. «Malnigal». SMEA 29, 1992, pàg. 155-156.
  • van den Hout, Th. The Purity of Kingship: An Edition of CTH 569 and Related Hittite Oracle Inquiries of Tudhaliya IV (en anglès). BRILL, 1998.