Teúrgia
Teúrgia (del grec θεουργία) és una pràctica ritual màgico-religiosa de l'Antiga Grècia que té la intenció d'invocar l'acció o evocar la presència d'un o més déus, especialment amb l'objectiu d'unificar-se amb el diví, aconseguir l'henosi i perfeccionar-se un mateix.
Neoplatonisme modifica
Teúrgia significa "treball-diví". El primer ús registrat del terme es troba en el l'obra del neoplatonisme de la segona meitat del segle II titulada Oracles Caldeus (Fragment 153 des Places (París, 1971): 'Els teúrgics no caune sota el destí dels ramats'.[1] La font de la teúrgia de la cultura occidental es pot trobar en la filosofia del neoplatonisme tardà especialment en el filòsof Iamblichus. Altres teúrgics cèlebres van ser, Julià el Teúrg, Proclus i Sirians.
Malgrat que els neoplatonistes són considerats politeostes, ells abraçaven una forma de monisme.
A l'edat mitjana aquesta pràctica va ser considera malèfica i incacceptable. La pràctica de la teúrgia va passar a ser anomenada ars goetia, paraula relacionada amb «bruxeria» i «màgia negra».
En l'actualitat alguns moviments esotèrics han recuperat aquesta pràctica, per exemple ho va fer Aleister Crowley.
Referències modifica
- ↑ Cf. "Lewy">Lewy, Hans, Chaldaean Oracles and Theurgy, Cairo 1956, pp. 421-466 (principalment citat de la revisió de Michel Tardieu, Revue des Études Augustiniennes 58 (1978)).