El Teatre Circ Olympia va ser un local d'espectacles ubicat a la Ronda de Sant Pau,[1] 27, cantonada amb el carrer d'Aldana. Va ser un circ estable, amb capacitat per a 6.000 espectadors/es on també es van programar espectacles d'òpera, sarsuela, teatre, revista, ballet, boxa, lluita lliure, etc.[2] Va funcionar de 1924 a 1947, quan va ser enderrocat.[2]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Teatre Circ Olympia
Imatge
El Teatre-Circ en una postal dels anys trenta.
Dades
TipusTeatre i circus building (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFrancesc Folguera i Grassi Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1948 Modifica el valor a Wikidata
Obertura4 desembre 1924 Modifica el valor a Wikidata
Clausura28 febrer 1947 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
28 febrer 1947 clausura
1948 demolició Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Antoni (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRonda de Sant Pau, 27 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 34″ N, 2° 09′ 59″ E / 41.37608°N,2.16646°E / 41.37608; 2.16646
Activitat
Gestor/operadorJosep Ventura Gannau
Capacitat màxima6.000 Modifica el valor a Wikidata

Edifici

modifica

Era conegut com «el Liceu del Paral·lel» per les seves dimensions i les seves instal·lacions. La façana era d'estil noucentista,[1] decorada amb pilastres i elements clàssics d'estuc i terracuita i coronada per un frontó triangular amb òcul.

La sala, amb forma d'amfiteatre, tenia capacitat per a 6.000 persones (quan es va fundar, Barcelona tenia 710.000 habitants), 3.000 de les quals podien seure al pati de butaques; era el local d'espectacles més gran de tot Espanya, i un dels més confortables i millor condicionats d'Europa. Hi havia un pis de ferradura amb butaques numerades. L'escenari tenia unes dimensions enormes: 13 metres d'embocadura i 9 d'altura. Estava dotat de la maquinària, llums i escenari més avençada del moment, amb un doble pont i fossar. La pista de circ podia transformar-se ràpidament en una piscina de 300.000 litres d'aigua, la qual cosa permetia fer-hi espectacles aquàtics.

Història

modifica
 
Fotografia del teatre

Projectat per Francesc Folguera i construït per Joan Artigas i Campà, es va inaugurar el 4 de desembre de 1924. La iniciativa havia estat de l'empresari Josep Ventura Gannau, nascut a Barcelona el 1887.[3][4]

L'Olímpia va ser durant molts anys el més gran i més popular local polivalent de Barcelona. Les dimensions i equipament del teatre permetien de fer-hi grans espectacles. El 1926 va presentar la primera jazz-band que va actuar a Barcelona; des de llavors, la sala va ser una de les portes d'entrada del jazz a la ciutat.

El 3 de maig de 1928 s'hi va estrenar Kosmópolis, zarzuela en forma de magazine musical circense de Josep Amich i Bert «Amichatis» amb música de Joan Dotras Vila i Demon: incloïa l'ús de la piscina, jocs d'aigua, un ferrocarril a escala, la projecció de fragments cinematogràfics, cavalls i efectes especials impossibles en altres teatres. El desembre del mateix any, l'espectacle Museum va fer servir 150 reflectors elèctrics per a unes fonts lluminoses, a més d'una plataforma escènica mòbil, llavors única a Espanya.

El 2 d'abril de 1944 hi va fer la seva presentació popular l'Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida per Eduard Toldrà i que s'acabava de crear i s'havia presentat oficialment al Palau de la Música Catalana tres dies abans.

Va tancar el 28 de febrer de 1947, amb una representació de La bohème de Puccini, i va ser enderrocat el 1948, per a aprofitar-ne el ferro de l'estructura, material escàs llavors.

Cap als primers anys del segle xxi, es va crear la Fundació Circ Olympia, presidida per Tortell Poltrona, per a la recuperació d'una seu estable per al circ a Barcelona: una de les propostes era de fer-la al solar abandonat on havia estat el Teatre Talia, al carrer del Comte Borrell cantonada amb l'avinguda del Paral·lel.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Savall, Cristina «Barcelona 'superstar'». El Periódico de Ccatalunya, 03-02-2015.
  2. 2,0 2,1 Duñó, Borja «Galeries Olimpia: el último secreto de Barcelona». TimeOut, 03-06-2021 [Consulta: 17 octubre 2021].
  3. Gasch, Sebastià. Barcelona de nit: el món de l'espectacle, 1957, p. 213. 
  4. «Olimpia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.