Teia (rei ostrogot)
Teia (mort el 552 o 553), també conegut com a Teja, Theia, Thila, Thela, Teias, fou el darrer rei ostrogot en la península Itàlica.
 | |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle VI | ||
| Mort |
30 octubre 552 Nucèria Alfaterna | ||
| Causa de mort | Mort en la batalla | ||
juliol 552 – 30 octubre 552 ← Tòtila | |||
 | |||
Teia era un general de l'exèrcit de Tòtila, que va ser designat rei després de la Batalla de Taginae, on Tòtila va perdre la vida, el juliol del 552. En la seva fugida cap al sud d'Itàlia, va reunir sota el seu comandament altres capitosts importants com Scipuar, Gundulf (Indulf), Gibal i Ragnaris, amb qui va preparar la darrera batalla contra les tropes bizantines del general Narsès. L'enfrontament tingué lloc a la Batalla del Mont Lactarius, on un cop més, els Ostrogots foren derrotats. Teia fou mort i el seu germà Aligern es va rendir. Scipuar i Gibal també caigueren, mentre Gundulf i Ragnaris escaparen. Ragnaris, però, fou mortalment ferit més tard durant un intent d'assassinat per part d'un agent de Narsès.
Amb la derrota acabava la resistència dels Ostrogots i l'Imperi Bizantí guanyava la Guerra gòtica d'Itàlia. Un darrer noble gòtic, Widin, es va revoltar al nord d'Itàlia el 550, però seria capturat el 561 o 562, i amb ell es diluirien els Ostrogots.
| Precedit per: Tòtila |
Rei Ostrogot d'Itàlia 552-553 |
Succeït per: ' |
FontsModifica
- Norwich, John Julius. Bisanzio - Splendore e decadenza di un Impero, p. 91–92.