Teixit conjuntiu lax

El teixit conjuntiu lax, en llatí: textus connectivus laxus, en anglès: Loose connective tissue, és una categoria de teixit connectiu la qual inclou el teixit areolar, el teixit reticular i el teixit adipós.

Representació esquemàtica de la composició del teixit connectiu lax

En altres casos, "teixit connectiu lax" es considera una categoria que inclou el teixit connectiu mucós, el teixit connectiu reticular i el teixit adipós.[1]


És un tipus de teixit molt abundant en l'organisme dels vertebrats, l'origen del qual prové del mesènquima. Les cèl·lules del mesoderm són pluripotents, donant lloc a altres tipus cel·lulars, com són el teixit conjuntiu, teixit cartilaginós, teixit ossi i teixit cordal. Contenen un baix percentatge de fibres (hi predomina la fibra de colagen), alguns fibroblastss, macròfags i substància fonamental de la matriu extracel·lular.

ClassificacióModifica

Els teixit connectius laxs es subdivideixen segons que es trobin a l'embrió (mesènquima i teixit connectiu mucós) i els que hi en l'adult. També s'anomena teixit connectiu..[2]

LocalitzacióModifica

El teixit connectiu lax està molt vascularitzat. Es troba localitzat sota dels epitelis, en la mucosa i submucosa de la paret del tub digestiu, del sistema urinari i del respiratori.

FuncióModifica

El teixit connectiu lax actua com un suport i aliniador cel·lular i hormonal donat que ejacula una substància anomenada segregina, encarregada de la reproducció d'hormones. Forma la dermis de la pell, farceix o envolta nombrosos òrgans, a més de nodrir-los. També tenen una funció defensiva.

  1. «Blue Histology - Connective Tissues». [Consulta: 5 desembre 2008].
  2. «LOOSE CONNECTIVE TISSUE». [Consulta: 5 desembre 2008].

ReferènciesModifica