European Extremely Large Telescope

(S'ha redirigit des de: Telescopi Europeu Extremadament Gran)

El Telescopi Europeu Extremament Gran (E-ELT pel seu nom en anglès, European Extremely Large Telescope) és un telescopi terrestre de grans dimensions, amb un diàmetre de 39 metres. És la proposta de l'Observatori Europeu Austral (ESO) per a la nova generació de telescopis òptics. L'Observatori Europeu Austral (ESO) s'ha centrat en aquest nou disseny, més petit del previst, després que un estudi de viabilitat de l'anterior projecte, un telescopi de 100 metres de diàmetre conegut com a Overwhelmingly Large Telescope, conclogués que costaria al voltant de 1.500 milions d'euros i seria massa complex.[1] El 26 d'abril de 2010, el Consell de l'Observatori Europeu Austral (ESO) va seleccionar el cerro Armazones, Xile, com a ubicació de referència del futur E-ELT.[2]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
European Extremely Large Telescope
Imatge
Impressió artística del telescopi E-ELT
Dades
TipusTelescopi Nasmyth, telescopi d'infraroig i extremely large telescope (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part deEuropean Southern Observatory Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
26 maig 2017 construcció
2027 primera llum Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud3.046 m Modifica el valor a Wikidata
Segmented mirror (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzacióCerro Armazones Modifica el valor a Wikidata
Map
 24° 35′ 21″ S, 70° 11′ 30″ O / 24.5893°S,70.1916°O / -24.5893; -70.1916
Activitat
Gestor/operadorEuropean Southern Observatory Modifica el valor a Wikidata
Diàmetremirall primari: 39,3 m
mirall secundari: 4,09 m
mirall terciari: 3,75 m Modifica el valor a Wikidata
Resolució angular0,005 segons Modifica el valor a Wikidata
Superfície978 m² Modifica el valor a Wikidata
Distància focal743,4 m Modifica el valor a Wikidata
Cúpulacúpula Modifica el valor a Wikidata
Lloc webelt.eso.org Modifica el valor a Wikidata

Construcció i tecnologia modifica

La tecnologia de fabricació actual només permet que un mirall d'una sola peça tingui com a màxim uns vuit metres. Alguns telescopis de grans dimensions en funcionament, com el Gran Telescopi de les Canàries i el Gran Telescopi Sud-africà, utilitzen diversos miralls hexagonals units per poder aconseguir en total un mirall de 10 metres de diàmetre. El Telescopi Europeu Extremament Gran, per tant, necessitaria un disseny semblant.

El projecte de l'E-ELT té com a objectiu l'observació de l'univers amb un detall major fins i tot que el del telescopi espacial Hubble.[3] El mirall de 42 metres possibilitaria l'estudi de les atmosferes de planetes extrasolars, així com l'estudi d'aquests planetes en si, els discs protoplanetaris exteriors al sistema solar, l'energia fosca i la formació de galàxies.[4] L'E-ELT és dins del Pla Europeu d'Infraestructures de Recerca[4] i en el Pla d'Infraestructures de l'organització Astronet i "en aquest moment passa una fase B que acabarà amb una revisió del disseny final de la instal·lació completa el 2009-2010. Aquest estudi en la fase B inclou contractes amb la indústria per dissenyar i produir prototips d'elements clau, com són les seccions del mirall principal, el quart mirall adaptatiu o l'estructura mecànica. També hi ha en ell estudis conceptuals de vuit instruments ".[5] Per a la realització dels projectes d'Astronet serà necessari un augment del finançament d'un 20%, aproximadament.[4] Per a Tim de Zeeuw, director general de l'ESO, "que l'E-ELT sigui en lloc prioritari en el pla significa un fort suport de la comunitat astronòmica europea".[4] Així mateix, assegura que "aquest projecte emblemàtic farà millorar la imatge científica, tecnològica i industrial d'Europa ".[4]

A causa de la competència d'altres projectes del mateix estil, especialment el Thirty Meter Telescope i el Giant Magellan Telescope, "la decisió de la construcció de l'E-ELT no es pot ajornar més enllà del 2010".[5] El període de construcció s'estima entre cinc i sis anys, de manera que el telescopi podria estar llest per al 2016. La fase de disseny dels cinc miralls anastigmàtics, amb un cost de 57 milions d'euros, és coberta en la seva totalitat pel pressupost de l'ESO. El cost estimat total de la construcció és de 960 milions d'euros.

 
Panorama nocturn del cerro Armazones, el lloc escollit l'abril del 2010 per al Telescopi Europeu Extremadament Gran.

Localització modifica

Els possibles llocs que en algun moment es van estudiar per a la construcció del telescopi van ser Cerro Macon, a l'Argentina; l'Observatori del Roque de los Muchachos, a les Illes Canàries, Espanya; Sud-àfrica, Xile, el Marroc i l'Antàrtida. Posteriorment es va decidir entre els llocs seleccionats per ESO a les Illes Canàries, a Espanya, o al cerro Armazones, a Xile.[6]

El 4 de març de 2010 el Comitè per a la selecció de la ubicació de l'ESO recomana Cerro Armazones com a ubicació del telescopi.[7] Finalment l'ESO anuncia el dilluns 26 d'abril de 2010 l'elecció de Cerro Armazones com a destinació final per a la construcció de l'E-ELT.[2]

Característiques modifica

El Telescopi Europeu Extremament Gran, encara sense construir, estaria preparat per observar a la longitud d'ona de la llum visible, prop de l'infraroig. El telescopi, en una estructura de 5.000 tones de pes i 80 metres d'altura[8] i sota un cúpula semiesfèrica, seria un telescopi reflector amb un resolució angular d'entre 0,001 i 0,6 segons d'arc, depenent de l'objecte observat i dels instruments utilitzats. La seva longitud focal seria d'entre 420 i 840 m (f/10 - f/20) i la seva muntura seria altazimutal.

Referències modifica

  1. «Record mirror for Euro telescope». BBC News, 07-08-2006. [Consulta: 27 març 2010].
  2. 2,0 2,1 «Elegit l'emplaçament per l'E-ELT». Europa: Observatori Europeu Austral, 26-04-2010. Arxivat de l'original el 30 d’abril 2010. [Consulta: 26 abril 2010].
  3. Nature. «Slideshow: Year of astronomy» (en anglès), 2011. [Consulta: 12 maig 2011].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Diari El País, 31 de desembre de 2008, pàgina 31.
  5. 5,0 5,1 Astronet, 2008, The Astronet Infrastructure Roadmap: A Strategic Plan for European Astronomy Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine., pàg. 43
  6. «Xile i Espanya competeixen pel major observatori del món» (en castellà). Diari ABC. [Consulta: 10 febrer 2010].[Enllaç no actiu]
  7. «E-ELT Site Selection Advisory Committee Recommends cerro Armazones in Xile» (en anglès). eso.org. [Consulta: 4 març 2010].
  8. Dirk H. Lorenzen: Eurooppa pyrkii tähtiin. Tähdet ja avaruus, 2007, núm. 1, pàg. 24-27.

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: European Extremely Large Telescope