En esport, el temps mort és una interrupció del joc sol·licitada pel capità o l'entrenador per reunir-se amb l'equip i donar instruccions, reorganitzar la tàctica o donar ànims. La durada del temps mort depèn de la normativa de cada esport.[1] És permès, per exemple, al bàsquet, al futbol americà, a l'handbol, a l'hoquei sobre gel, al tennis de taula, al futbol sala o al voleibol platja.

Equip de bàsquet reunit durant un temps mort

Al segle XXI algunes competicions van permetre interrupcions del joc per part dels mitjans de comunicació per emetre publicitat. La National Football League n'és un exemple.

Referències modifica

  1. «temps». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.