La Teogonia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus») és una obra poètica escrita per Hesíode, que ve a ser com el Gènesi de la mitologia grega. Està en discussió si ha de ser datada en el segle VII aC o en el segle VIII aC. L'obra narra l'origen del Cosmos i el llinatge dels déus de la mitologia grega, fins llavors propagada per medis orals. Escrita en primera persona, reflecteix l'afany d'Hesíode per «pensar» en el món segons categories essencials. És una de les obres clau de l'èpica grecollatina. La Teogonia va servir per fonamentar el treball posterior d'Hesíode, més moralista i dissenyat com una guia practica per la vida diària, on explica la justificació divina del treball, dins d'un marc conceptual, on el diví, és entès com el fonament de la realitat, però només en la mesura en què la seva presència i realitat es verifiquen cada dia en l'esdevenir del món. A diferència dels textos homèrics, la Teogonia està escrita per ser llegida com una revelació feta a l'autor per les Muses del Mont Helicó, història que forma la primera part del text. Els relats de la Teogonia apareixen escrits en resposta a l'excessiva humanització dels déus de la tradició homèrica.

Infotaula de llibreTeogonia
(grc) Θεογονία Modifica el valor a Wikidata
Esiodo, teogonia, con illustrazioni di gustave moreau, parigi, a. lemerre, 1869, esiodo e la musa.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorHesíode Modifica el valor a Wikidata
Llenguagrec eòlic Modifica el valor a Wikidata
Publicaciósegle VII aC Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle VII aC Modifica el valor a Wikidata
EdicióThéologie (fr) Tradueix i Q61396029 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temamitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Gènerepoesia narrativa Modifica el valor a Wikidata
Personatges

El mite de successionsModifica

El tema central de la Teogonia és la successió de diverses generacions de déus fins a arribar al regnat de Zeus.[1] Primerament apareixen el Caos, Gea, Eros (aquí Hesíode difereix d'altres fonts) i el Tàrtar. A partir d'ells neixen els déus primordials, entre els quals neix Urà. Aquest esdevé el primer monarca diví. S'aparella amb Gea per engendrar els titans i altres criatures però els amaga de manera que no puguin desenvolupar-se i així no corre perill que cap d'ells li vulgui arravassar el poder. Gea dona al més jove dels titans, Cronos, una falç especial amb què poder atacar el seu pare. Cronos castra Urà i de la sang i el semen neix Afrodita. Cronos pren el control però sospita que pot córrer la mateixa sort que el seu pare. Per això quan s'uneix a Rea s'empassa tots els fills just en el moment de néixer. Ella, desesperada, amaga un nadó i li fa empassar una pedra embolicada, que provoca el vòmit i la sortida dels fills anteriorment engolits. Aleshores aquests, liderats per Zeus, ataquen Cronos en una batalla anomenada titanomàquia i que acaba amb el triomf final de Zeus. Sembla que la història de les diverses generacions divines està inspirada en el mite hurrita de Kumarbi.

Traduccions catalanesModifica

  • Hesíode. Teogonia (en grec - català). Traducció: Francesc J. Cuartero Iborra. Martorell: Adesiara, 2012 (Aetas). ISBN 978-84-92405-54-1. 
  • Hesíode. Teogonia. Els treballs i els dies. (en català). Traducció: Joan Castellanos. Barcelona: La Magrana, 2012. ISBN 848264579X. 

ReferènciesModifica

  1. Hard, Robin, The Routledge Handbook of Greek Mythology: Based on H.J. Rose's "Handbook of Greek Mythology", Psychology Press, 2004, ISBN 9780415186360.

Enllaços externsModifica

Vegeu texts en grec sobre Teogonia a Viquitexts, la biblioteca lliure.