Obre el menú principal

Teopomp de Quios - Theopompus, θεόπομπος - (vers 378 aC-303 aC), fou un historiador grec fill de Damasistrat i germà del retòric Caucal de Quios (Caucalus, Kaúkalos, Καύκαλος) que era un retòric grec esmentat per Ateneu.

Infotaula de personaTeopomp de Quios
Biografia
Naixement segle IV aC
Quios
Mort c. 320 aC
Activitat
Ocupació Polític, escriptor, historiador i orador
Període Període hel·lenístic
Professors Isòcrates
Modifica les dades a Wikidata

Va estudiar a l'illa a l'escola d'Isòcrates d'Atenes i va tenir com a company a Èfor de Cumes. Va acompanyar al seu pare quan fou desterrat per defensar els interessos espartans a Quios, però va poder tornar a l'illa vers el 333 aC quan tenia 45 anys (el seu pare ja havia mort) després que el govern de l'illa autoritzés la tornada dels exiliats a petició d'Alexandre el Gran.

Seguint el consell d'Isòcrates, Teopomp no va dedicar la seva capacitat oratòria als plets sinó que la va aplicar a la història; va compondre diversos discursos coneguts per eidètics, que consistien en narracions sobre fets reals que eren llegides com elogis a les ciutats-estats; va fer aquestos discursos arreu de Grècia, ja que la seva fortuna li permetia no haver de dedicar-se a escriure per altres.

Va participar en un concurs d'oratòria a Halicarnàs, en honor del difunt Mausol de Cària, el 352 aC, en el que es va enfrontar al seu mestre Isòcrates i a Naucrates, i va obtenir la victòria.

Després del 333 aC va adquirir una posició dirigent a l'estat de Quios, però el seu temperament i el seu suport al partit aristocràtic li va crear aviat molts enemics entre els quals el principal fou Teòcrit, un altre deixeble d'Isòcrates, i oposat a Alexandre el Gran; quan aquest va morir i la casa reial macedònia es va esvair en pocs anys, va perdre progressivament la seva posició i finalment fou desterrat de Quios vers el 306 aC o 305 aC. Va anar a Egipte vers el 305 aC als 73 anys; Ptolemeu I Sòter no el va voler rebre i fins i tot el volia executar, però alguns dels amics de l'orador van intercedir al seu favor.

Va morir vers el 303 aC o poc després.

ObresModifica

Les seves obres són:

  • Ἐπιτομὴ τῶν Ἡρρδότου ἱστοριῶν epítom de la Història d'Heròdot,
  • Ἐλληνικαὶ ἱστορίαι or Σύνταξις Ἑλληνικῶν, Història de Grècia en 12 llibres continuació de la de Tucídides.
  • Φιλιππικὰ, o Ἰστορίαι (κα? ἐξοχὴν, Història de Filip II en 58 llibres
  • Orationes Συμβουλευτικοὶ λόγοι
  • Συμβουλευτικοὶ λόγοι, o Συμβουλαὶ πρὸς Ἀλέξανδρον o Συμβουλευτικὸν πρὸς Ἀλεξάνδρον o Ἐπιστολὴ πρὸς Ἀλέξανδρον
  • Κατὰ Πλάτωνος διατπιβή
  • Περὶ εὐσεβείας