Teopomp de Quios

historiador grec

Teopomp de Quios (en llatí Theopompus, en grec antic θεόπομπος) que va viure cap al 378 aC fins aproximadament el 303 aC), fou un historiador grec nascut a Quios, fill de Damasistrat i germà del retòric Caucal de Quios (Caucalus, Καύκαλος) al que menciona Ateneu de Naucratis.

Infotaula de personaTeopomp de Quios
Biografia
Naixementsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Quios (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 320 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, escriptor, historiador i orador Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsIsòcrates Modifica el valor a Wikidata
Família
PareDamasistratus of Chios (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Va estudiar a l'illa a l'escola d'Isòcrates d'Atenes i va tenir com a company a Èfor de Cumes. Va acompanyar al seu pare quan aquest va ser desterrat per defensar els interessos espartans a Quios no se sap del cert en quin any, però va poder tornar a l'illa aproximadament el 333 aC quan tenia 45 anys i el seu pare ja havia mort, després que el govern de l'illa autoritzés la tornada dels exiliats a petició d'Alexandre el Gran, segons diu Foci.

Va seguir abans d'anar a l'exili, les classes d'Isòcrates, amb gran aprofitament, i va ser considerat pels antics el més gran de tots els seus deixebles, com diuen Plutarc, Dionís d'Halicarnàs i Foci. Seguint el consell d'Isòcrates, Teopomp no va dedicar la seva capacitat oratòria als plets sinó que la va aplicar a la història, segons diu Ciceró. Va compondre diversos discursos coneguts per eidètics, que consistien en narracions de temes prefixats sobre fets reals que eren pronunciades com a exhibició, com ara elogis a les ciutats estat o a individus concrets. Ell mateix explica que va fer aquestos discursos arreu de Grècia amb grans aclamacions pels seus poders oratoris, ja que la seva fortuna li permetia no haver de dedicar-se a escriure per altres.

Va participar en un concurs d'oratòria a Halicarnàs, en honor del difunt Mausol de Cària, el 352 aC, en el que es va enfrontar al seu mestre Isòcrates i a Naucrates, i va obtenir la victòria, i la mateixa Artemísia, la vídua de Mausol, li va entregar el premi.

Després del 333 aC va adquirir una posició dirigent a l'estat de Quios, però el seu temperament i el seu suport al partit aristocràtic li va crear aviat molts enemics entre els quals el principal era Teòcrit, un altre deixeble d'Isòcrates, i oposat a Alexandre el Gran. Quan Alexandre va morir i la casa reial macedònia es va esvair en pocs anys, va perdre progressivament la seva posició i finalment fou desterrat de Quios potser el 306 aC o el 305 aC. Va anar a Egipte vers el 305 aC als 73 anys. Ptolemeu I Sòter no el va voler rebre i fins i tot el volia executar, però alguns dels amics de l'orador van intercedir al seu favor. Va morir el 303 aC o poc després.

ObresModifica

Teopomp és elogiat tant per Dionís d'Halicarnàs com per altres antics escriptors per la seva diligència i precisió, però l'acusen al mateix temps de l'extravagància de les seves lloances i censures. Molts dels seus judicis sobre esdeveniments i personatges estaven expressats amb tanta severitat que els antics escriptors parlen de la seva malignitat, i l'anomenen un malvat, com ara Corneli Nepot, Climent d'Alexandria, Llucià de Samosata, Plutarc i Polibi. Sembla que el seu temperament superava sovint el seu judici i l'impedia d'expressar-se amb la imparcialitat d'un historiador. Els antics també culpen Teopomp d'introduir innombrables faules a la seva història, per exemple Ciceró i Claudi Elià.

L'estil de Teopomp seguia el model d'Isòcrates, i tenia els mèrits i els defectes del seu mestre. Era pur, clar i elegant, però amb poc vigor, carregat d'ornaments i, en general, massa artificial.

Les seves obres són:

  • Ἐπιτομὴ τῶν Ἡρρδότου ἱστοριῶν, un epítom de les Històries d'Heròdot, que menciona Suides.
  • Ἐλληνικαὶ ἱστορίαι or Σύνταξις Ἑλληνικῶν, una Història de Grècia en 12 llibres continuació de la de Tucídides, començant l'any 411 aC, on Tucídides acaba la seva Història fins al 394 aC, quan durant la Guerra de Corint, quan la flota persa, dirigida per l'almirall atenenc Conó, va destruir completament la flota espartana dirigida pel general Pisandre d'Esparta a la Batalla de Cnidos.
  • Φιλιππικὰ, o Ἰστορίαι (κατ᾽ ἐξοχὴν, Història de Filip II en 58 llibres, des de l'inici del seu regnat el 360 aC fins a la seva mort l'any 336 aC, segons diu Diodor de Sicília. Aquesta obra no es va limitar als fets de Filip, sinó que aportava temes d'altres llocs i països per donar compte dels altres estats grecs. Aquestes digressions ocupaven de vegades diversos llibres, i Diodor diu que els números 41, 42 i 43 estaven dedicats a la història de Sicília. No parlava només de fets contemporanis, sinó que es remuntava a èpoques fabuloses i mítiques. Aquestes digressions eren la part fonamental de l'obra, ja que els llibres que parlaven pròpiament de Filip només eren setze. Els escriptors antics citen el llibre moltes vegades i se n'han conservat importants fragments.
  • Orationes Συμβουλευτικοὶ λόγοι, Discursos, principalment panegírics, com el que li va fer guanyar un premi, dedicat a Mausol.
  • Συμβουλαὶ πρὸς Ἀλέξανδρον o Ἐπιστολὴ πρὸς Ἀλέξανδρον, un dels panegírics més citats, dirigit a Alexandre el gran.
  • Κατὰ Πλάτωνος διατπιβή, una diatriba contra Plató, que potser era una de les seves digressions a la Història de Filip.
  • Περὶ εὐσεβείας, potser una altra de les seves digressions.

Anaxímenes de Làmpsac va publicar amb el nom de Teopomp de Quios una història de Grècia que Pausànies anomena τὰ ἐν Ἕλλησιν ἀρχαῖα, però que és citada amb més freqüència com πρώται ἱστορίαι o πρώτη ἱστορία per Ateneu de Naucratis i Diodor de Sicília, en 12 volums, que explica la història de Grècia des de les primeres èpoques fina a la Batalla de Mantinea i la mort d'Epaminondes. Com que Anaxímenes era un retòric molt hàbil, en aquesta obra calumniava les tres ciutats més importants de Grècia, Esparta, Atenes i Tebes, i la va publicar amb el nom del seu enemic personal, tot imitant-ne l'estil. L'obra va circular per tota Grècia, i va contribuir al desprestigi de Teopomp.[1]

ReferènciesModifica

  1. Theopompus of Chios a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1092-1094