Teorema de Guldin
El teorema de Guldin consta de dos enunciats de geometria euclidiana establerts pel matemàtic suís Paul Guldin (al voltant de l'any 1600). És probable que aquests enunciats fossin coneguts per Papos d'Alexandria (al voltant de l'any 300), suposició que ha dut a la denominació de teorema de Papos-Guldin.
El teorema determina, en determinades condicions:
- l'àrea de la superfície engendrada per la rotació d'un segment de corba plana
- el volum engendrat per la rotació d'una superfície plana
Una altra aplicació del teorema és el càlcul de la posició del centre de gravetat d'una línia plana o d'una superfície.
Primer enunciat
modifica
|
Exemples:
- l'àrea d'una superfície tòrica oberta de radis r i R és :
- l'àrea engendrada per la rotació d'un semicercle de radi i de centre de gravetat és la de l'esfera generada per la rotació : .PER TANT .
Segon enunciat
modifica
|
Exemples:
- el volum interior d'un tor obert de radis et és igual a .
- el volum engendrat per un semidisc de radi i centre de gravetat és el d'una esfera . Per tant, el radi del centre de gravetat del semidisc es pot calcular :
.
Enllaços externs
modifica- (anglès) Weisstein, Eric W., «Pappus's Centroid Theorem» a MathWorld (en anglès).