Obre el menú principal

Tercera guerra il·líria

La tercera guerra il·líria fou un conflicte armat entre la república romana i el regne d'Il·líria el 168 aC.

Infotaula de conflicte militarTercera guerra il·líria
Guerres il·líries
Map of the Kingdom of Gentius of the Ardiaei (English).svg
Data 168 aC
Escenari Regne de Macedònia, Il·líria i Tràcia
Resultat Victòria de l'exèrcit romà i divisió del territori en quatre regnes tributaris de Roma
Bàndols
Regne d'Il·líria República de Roma
Comandants en cap
Gentius Luci Anici Gal[1]
Comandants
Caravanti Appi Claudi Centó
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

Els romans, que lluitaven contra Perseu de Macedònia a la tercera guerra macedònica estaven acampats al riu Genesus el 168 aC i se'ls havien unit contingents ballins, apol·loniats i dirraquians, i en assabentar-se d'una possible aliança entre Perseu de Macedònia i Gentius del Regne d'Il·líria van decidir començar les hostilitats.

Desenvolupament del conflicteModifica

Gentius va reunir al seu exèrcit d'uns 15.000 homes al riu Lissus i va enviar Caravanti, amb 1.000 infants i 500 cavallers fou enviat contres els cavis, un poble il·liri favorable als romans que no obeïa a Gentius. Quan Caravanti els va demanar de sotmetre's van preferir aguantar un setge i no rendir-se; no obstant la ciutat de Durnium va obrir portes a Caravanti, però una ciutat que es deia Caravandis, els hi va tancar i quan va atacar la rodalia i va saquejar els camps va patir nombroses baixes.

Gentius va avançar cap a Bassània, una ciutat a pocs quilòmetres del Lissus mentre Luci Anici Gal,[2] que estava estacionat a Apol·lònia d'Il·líria i va decidir reunir-se amb el gros de les forces romanes que dirigia Appi Claudi Centó a la vora del riu Genusos aportant a més a més 2000 infants partins dirigits per Epicadus i 200 cavallers partins dirigits per Algalus.[3]

Luci Anici Gal fou informat que els pirates il·liris estaven atacant la costa de Dirraqui i Apollonia i va sortir amb la flota romana per atacar la flota enemiga obligant als vaixells il·liris a retirar-se; després es va dirigir cap a la zona on era Appi Claudi, obligant al rei Gentius a retirar-se cap a la seva capital de Scodra i part del seu exèrcit es va rendir als romans. La clemència de Gal va incitar a moltes ciutats a sotmetre's i Luci Anici Gal va poder avançar fins Scodra. Gentius va sortir de la ciutat per enfrontar-se als romans en camp obert, però Luci Anici Gal va posar les seves forces en fuita. El rei va enviar ambaixadors a demanar una treva de tres dies per considerar que havia de fer i en realitat per esperar reforços del seu germà Caravanti. Luci Anici Gal li va concedir els tres dies i com que els reforços no van arribar, el mateix Gentius va anar al camp romà i es va rendir de la manera més humil.

Gal va entrar a Scodra on va alliberar als presoners romans i va enviar a un dels alliberats, Perpenna, a Roma, amb la notícia de la rendició de Gentius.

ConseqüènciesModifica

El Regne d'Il·líria fou incorporat a la República de Roma.[4] Luci Anici Gal va fer la campanya en trenta dies i el senat li va declarar un agraïment públic de tres dies. Al seu retorn a Roma Gal va celebrar el triomf.

Es van produir algunes revoltes, la darrera de les quals fou a Dalmàcia. Des de l'any 12 en què Dalmàcia va quedar totalment sotmesa, aquesta regió i Il·líria, tot i que eren regions diferents, reberen els dos noms indiferentment (tècnicament Il·líria era el país entre el Save i la mar Adriàtica).

ReferènciesModifica

  1. Gai Vel·lei Patercle. The Roman History: From Romulus and the Foundation of Rome to the Reign of the Emperor Tiberius (en anglès). Hackett Publishing, p. 3. ISBN 1603847022. 
  2. (anglès) John Drogo Montagu, Battles of the Greek and Roman Worlds: A Chronological Compendium of 667 Battles to 31Bc', p. 47 ISBN 1853673897
  3. Livi, Titus. The History Of Rome (en anglès). 6. Kessinger Publishing, 2004, p. 167. ISBN 141916631X. 
  4. Livi, Tit. The History of Rome (en anglès). A. Strahan and T. Cadell jun. and W. Davies, 1797, p. 249.