Les Termes de Cluny (en francès Thermes de Cluny) són unes antigues termes romanes de París. Tenen una superfície de diverses hectàrees i comprenen una vasta palestra al sud, dedicada als jocs de pilota, i els banys, construcció sobre tres nivells d'una superfície d'aproximadament una hectàrea. El complex termal s'estenia des de l'actual Boulevard Saint-Germain fins a la Rue des Écoles i està englobat en el Musée national du Moyen Âge.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Termes de Cluny
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTermes romanes, jaciment arqueològic i estructura romana Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsruïnós Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa5è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciórue Du Sommerard (en) Tradueix, 24 Modifica el valor a Wikidata
Map
 48° 51′ 03″ N, 2° 20′ 36″ E / 48.8508°N,2.3433°E / 48.8508; 2.3433
Monument històric catalogat
Data1862
IdentificadorPA00088431
Monument històric catalogat
Data1846
IdentificadorPA00088431

Història

modifica

Les termes van ser construïdes al final del segle ii o al començament del segle iii pels romans a Lutècia, a la riba esquerra del Sena. S'ha cregut molt de temps que havien estat vinculades a la corporació dels nautes parisencs (els barquers), però aquesta hipòtesi s'ha abandonat finalment per manca de proves.

Al segle xiv, els abats de Cluny construeixen el seu palau a les ruïnes de les antigues termes, de les quals una part de les sales els serveixen de pallers. Després construeixen el palau actual, entre 1485 i 1510.

El 1810, la ciutat de París decideix establir un museu de les antiguitats al frigidari i aclareix les termes d'una part de les construccions que s'hi recolzen. El 1844, cedeix les termes a l'Estat, que les associa al Museu de Cluny.[1]

Els edificis

modifica
 
Les termes, vistes des del Boulevard Saint-Michel

Pla de conjunt

modifica

Al sud, l'accés a la palestra es feia per un pòrtic que hauria protegit les botigues que donen al carrer.

Les termes implicaven una part sud construïda sobre hipocausts i una part nord sense calefacció. Uns passadissos laterals dirigien els banyistes des de la palestra fins als vestidors.

Circuit balneari dels banyistes

modifica

El circuit comença pel frigidari, que conté una piscina de poca profunditat (aproximadament 60cm). La seva volta d'aresta, d'una alçada de 14m, és feta de maó. El terra és de marbre, guarnit de mosaics. Resten als murs algunes plaques d'una decoració negra.

Després el banyista passava a una sala tèbia (tepidari) i, finalment, a una sala amb basses d'aigua calenta (caldari).

Altres construccions

modifica

A la part nord, el centre de la façana l'ocupava una font monumental; envoltant les termes hi havia unes galeries o pòrtics, de les quals la del nord era ocupada per dos gimnasos.

El subsòl

modifica

El soterrani de l'edifici és compost per un conjunt de cellers i de galeries amb volta fetes amb petits còdols i bastides amb morter. És constituït de cambres de servei reservades al personal. S'hi pot veure la conducció que permetia el buidatge de la piscina del frigidari.[2]

Circuit de l'aigua

modifica

L'aigua era dirigida per l'aqüeducte d'Arcueil des d'una font al sud de París.

L'evacuació de les aigües usades es feia per una claveguera que envoltava les termes i es llançava dins un col·lector general situat sota l'actual Boulevard Saint-Michel.

Notes i referències

modifica
  1. Alain Bouet i Florence Saragoza, «Les thermes de Cluny», dins Les dossiers d'Archéologia, núm. 323, p. 21.
  2. Alain Bouet i Florence Saragoza, «Les thermes de Cluny», dins Les dossiers d'Archéologia, núm. 323, p. 25.

Bibliografia

modifica
  • «Les thermes en Gaule romaine», dins Les dossiers d'Archéologia, núm. 323.

Vegeu també

modifica