Terrassa (arquitectura)

La terrassa és la zona de la casa oberta a l'aire lliure, l'extensió exterior habitable d'un habitatge per sobre de nivell del terreny, proveïda de baranes o murs baixos. També és la coberta plana utilitzable d'un edifici —el terrat—, que en algunes zones es denomina terrat.

Dona i nena en una terrassa.
Edifici amb terrasses a Fuengirola, Andalusia.

CaracterístiquesModifica

Tot i que les seves característiques físiques varien, una terrassa s'assembla a una habitació sense murs exteriors, de vegades fins i tot sense sostre, i és molt més àmplia que una balconada. Les terrasses són summament versàtils en termes de funcionalitat; poden ser utilitzades per a una gran varietat d'activitats: com a lloc de reunió, d'entreteniment, de relaxació, per prendre el sol, fins i tot com a lloc per menjar.

HistòriaModifica

Sorgeix com a extensió utilitzable de les cases de coberta plana, a les regions assolellades, amb baixa pluviositat, com les de l'Antic Egipte i les zones riberenques de la mar Mediterrània. Es torna a utilitzar profusament amb el Moviment Modern en plantejar-se, als edificis d'habitatges en altura, crear un espai habitable a l'aire lliure, ben assolellat, amb plantes, intentant imitar les característiques dels porxos dels habitatges unifamiliars.

Vegeu tambéModifica