Terrerol de jaça
El terrerol de jaça[1] (Agaricus bisporus var. bisporus), també conegut per camperol dels fems i xampinyó,[2] és un rubiol del grup dels terrerols.[1] És una espècie comestible, la varietat cultivada de la qual és el xampinyó (Agaricus bisporus var. albidus).
Agaricus bisporus var. bisporus  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Agaricales |
| Família | Agaricaceae |
| Gènere | Agaricus |
| Espècie | Agaricus bisporus |
| Varietat | Agaricus bisporus var. bisporus Imbach, 1946 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Psalliota hortensis f. bispora |
.svg){kind=icon}
Taxonomia
modificaVa ser descrit per J.E. Lange com Psalliota hortensis var. bispora[3] El seu nom específic bisporus significa 'dues espores'.
Il·lustracions
modificaJE Lange
Descripció
modificaBolet de mida petita a mitjana; barret inicialment hemisfèric, més tard convex aplanat; de fins a 12 cm de diàmetre; superfície amb esquames adherides, brunes, sobre un fons pàl·lid.[4][5]
Làmines denses, rosa pàl·lid de joves, més tard de brunes a xocolata, aresta blanca.
Cama de cilíndrica a lleugerament clavada, de fins a 6 cm de longitud, llisa, blanquinosa; anell flocós, ínfer,[6] sempre complex.[4]
Carn blanca, bru rosada al tall, especialment a la part apical de la cama; olor agradable, tast suau, dolç.[6]
Distribució i hàbitat
modificaEn pastures, parcs, camps de cultiu femats, jardins, marges de camins, munts de fems. Des dels Pirineus al litoral, Mallorca, Menorca[2] D'estiu a principis d'hivern. Ocasional.[7][4]
Espècies semblants
modificaAltres espècies que tenen la característica del vermelliment de la carn de la part apical de la cama, el barret brunenc en part o totalment i que no grogeja al frec:[1][2]
- Rubiol de sang de cama llanosa (Agaricus lanipes), de cama més curta que el barret i ornamentada amb flocs brunencs
- Rubiol de sang de Bohus (Agaricus bohusii), de barret amb esquames erectes.
- Terrerol tigrat (Agaricus subperonatus), de barret cobert per grans esquames brunes, adherides.
Comestibilitat
modificaEspècie comestible, excel·lent, no consumir els exemplars més adults ni els que apareixen en llocs amb molts nitrats[2][7]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. II. El Papiol: Editorial Efadós, 2022. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Lange, JE «Studies in the agarics of Denmark. Part VI. Psalliota. Russula.». Dansk Botanisk Arkiv. 4., 1926, pàg. 8.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ 6,0 6,1 Parra Sánchez, Luis Alberto. Agaricus L. Allopsalliota Nauta & Bas: Tribu Agariceae S. Imai. Alassio: Candusso, 2008. ISBN 978-88-901057-7-7.
- ↑ 7,0 7,1 Mir, Guillem; Melis, Josep Lluís; Mascaró, Cristòfol. Guía dels Bolets de Menorca. Maó: Consell Insular de Menorca, p. 1-384. ISBN 978-84-15921-26-8.