Terres altes de Buberuka
Les terres altes de Buberuka són una de les 12 més grans zones agroecològiques al nord-est de Ruanda i cobreix una àrea de 600 km², que és gairebé un terç de l'àrea de la prefectura de Ruhengeri.[1][2] Situat a prop de la frontera amb Uganda, les terres altes inclouen parts de les províncies de Byumba i Ruhengeri situades al sud de l'equador.[2][3][4]
| Tipus | àrea protegida  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ruanda | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Superfície | 600 km² | |||
S'hi troba una estació de recerca de l'Institut Nacional d'Investigació Agrícola (ISAR).[2]
Geografia
modificaLes terres altes s'estenen sobre 600 km².[5] La seva alçada oscil·la entre 1800–2400 m.[6] Les terres altes es caracteritzen per pendents pronunciades, els sòls tenen baixa fertilitat i alta acidesa, que no afavoreixen l'elevat rendiment dels cultius.[7][8] Les precipitacions anuals són aproximadament de 1400 mm.[2] La pluja registrada a l'estació de recerca és bimodal i també de l'ordre dels 1400 mm/any.[2]
Economia
modificaLa patata (Solanum tuberosum L.) és el principal aliment i cultiu en efectiu després de la banana a la regió d'alta muntanya. A continuació, en ordre de prioritat són el blat de moro, fesols i blat.[9] Per augmentar el creixement d'aquestes collites a la regió de les terres altes, entre cultius de fesols, patates, pèsols i blat es van provar de forma experimental amb Seasbani sesban (Sesbania); s'utilitzen com a suplements per al creixement calç i fems. Les espècies d'arbustos com Sasbania, Leucaena, Calliandra i Markamia mostren un creixement millor que a la regió de l'Altiplà Central on es van fer estudis similars.[6] Els estudis han estat dirigits des de 1987 per l'Institut Nacional d'Investigació Agrícola (ISAR) que manté una subestació a Rwerere, Província de l'Oest a les terres altes.[2] Per tal d'augmentar la producció agrícola s'han adoptat nous cultius comercials en l'àrea del projecte. Els cultius adoptats són maracujà (fruita de la passió), un article d'exportació, i patates. A més, també s'han adoptat tècniques modernes de cria ramadera. Aquest projecte, sota les sigles de la IFAD, ha tingut èxit en augmentar els ingressos i el poder adquisitiu dels agricultors i pastors.[10] Una ONG dona suport a les dones que viuen a les terres altes per recollir l'argila i vendre-la per utilitzar-la en la construcció de maons i teules.[11]
Pràctiques agrícoles
modificaEl blat que es cultiva en una àrea de 4.000 ha a les terres altes representa el 50% de la superfície total en cultiu de blat al país. No obstant això, el seu rendiment ha estat generalment baix, de l'ordre de 850 kg/ha necessitant l'adopció de millors pràctiques d'usos del sòl de terrasses a les terres altes i també millors pràctiques de cultiu.[2] Per tant, el mètode de conreu anomenat "terraplenament radical" s'ha fet en moltes zones amb pendents escarpats a les terres altes per tal de controlar l'erosió i augmentar el rendiment del cultiu. En els vessants més suaus, s'ha posat a la vora de les terrasses la plantació de cultiu d'arbres i herbes anomenada "terrassa progressiva".[12]
Per tal d'augmentar el rendiment en el conreu del blat, es va cultivar en els vessants escarpats de les terres altes amb base experimental adoptant el mètode de fila i desherbant el camp dues vegades per setmana, contra el mètode de transmissió practicat en el passat. Això va donar lloc a la duplicació del rendiment de la zona a 3.000 kg/ha.[8]
Referències
modifica- ↑ South East Consortium for International Development; Rwanda Ruhengeri and its resources: an environmental profile of the Ruhengeri Prefecture, Rwanda. Government of Rwanda, 1987 [Consulta: 25 abril 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Ginkel, Maarten van; Tanner, Douglas Gordon. The Fifth Regional Wheat Workshop: For Eastern, Central, and Southern Africa and the Indian Ocean : Antsirabe, Madagascar, octubre 5-10, 1987. CIMMYT, 1988, p. 202–. ISBN 978-968-6127-03-4 [Consulta: 25 abril 2013].
- ↑ Tanner, Douglas G.; Canadian International Development Agency; United Nations Development Programme. Developing sustainable wheat production systems: Eighth Regional Wheat Workshop for Eastern, Central and Southern Africa, Kampala, Uganda, juny 7-10, 1993. CIMMYT, 1993, p. 38. ISBN 978-92-9053-277-4 [Consulta: 21 abril 2013].
- ↑ Maarten van Ginkel; Douglas Gordon Tanner The Fifth Regional Wheat Workshop: For Eastern, Central, and Southern Africa and the Indian Ocean : Antsirabe, Madagascar, octubre 5-10, 1987. CIMMYT, 1988, p. 202–. ISBN 978-968-6127-03-4 [Consulta: 25 abril 2013].
- ↑ South East Consortium for International Development. Ruhengeri and its resources: an environmental profile of the Ruhengeri Prefecture, Rwanda. Government of Rwanda, 1987, p. 31 [Consulta: 21 abril 2013].
- ↑ 6,0 6,1 Kang, B.T.; Adedigba, Y.A.; Osiname, O.A.; Akinnifesi, F.K.. Yvonne Olatunbosun. Alley farming: an annotated bibliography. International Institute of Tropical Agriculture, 1998, p. 66–. ISBN 978-978-131-118-5 [Consulta: 21 abril 2013].
- ↑ Douglas G. Tanner, Maarten van Ginkel & Wilfred Mwangi. The Sixth Regional Wheat Workshop: For Eastern, Central and Southern Africa : Addis Ababa, Ethiopia, octubre 2-6, 1989. Centro Internacional de Mejoramiento de Maíz y Trigo, 1989, p. 295–. ISBN 978-968-6127-45-4 [Consulta: 25 abril 2013].
- ↑ 8,0 8,1 The Sixth Regional Wheat Workshop: For Eastern, Central and Southern Africa : Addis Ababa, Ethiopia, octubre 2-6, 1989. CIMMYT, 1989, p. 295–. ISBN 978-968-6127-45-4 [Consulta: 25 abril 2013].
- ↑ «Participatory assessment of potato production constraints and trait preferences in potato cultivar development in Rwanda» (pdf). International Journal of Development and Sustainability. [Consulta: 24 abril 2013].
- ↑ «Intensified Land Use Management Project in the Buberuka Highlands». IFAD Organization. [Consulta: 24 abril 2013].
- ↑ IFAD and the OPEC Fund: A Partnership to Eradicate Rural Poverty. IFAD, 2005, p. 2 [Consulta: 25 abril 2013].
- ↑ Suhas Pralhad Wani; Johan Rockström; Kanwar Lal. Sahrawat Integrated Watershed Management in Rainfed Agriculture. CRC Press, 2011, p. 264–. ISBN 978-0-415-88277-4 [Consulta: 25 abril 2013].