Viquipèdia

Terry Moore (autor de còmics)

dibuixant i guionista de còmics estatunidenc

Terry Moore (Houston, Texas, 19 de novembre de 1954) és un dibuixant i guionista de còmics estatunidenc, conegut per les sèries Strangers in Paradise i Rachel Rising i la fundació d'Abstract Studio. El seu treball li ha valgut un reconeixement a la indústria del còmic, incloent-hi el premi Eisner a la millor història serialitzada l'any 1996 per Strangers in Paradise #1-8, que es va recollir al llibre I Dream of You.

Infotaula de personaTerry Moore

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 novembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Houston (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballIl·lustració i còmic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióautor de còmic, il·lustrador, dibuixant, novel·lista, artista visual Modifica el valor a Wikidata
Premis
Facebook: TerryMooreArt Twitter (X): TerryMooreArt Instagram: terrymooreart Youtube: UC9-l0KSKFeJrLt47Rpsk2lw Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Moore va créixer al sud dels Estats Units i l'Àfrica i va passar estades a Anglaterra,[1] tot i que ha viscut tota la seva vida adulta a Texas; la seva germana petita va néixer mentre la seva família vivia a l'Àfrica.[2] Els seus pares eren molt conservadors i pertanyien a l'Església de Crist.[3]

De petit li interessaven els còmics i tocar la guitarra. Va començar a dibuixar en quaderns als vuit anys,[2] i a l'institut dibuixava còmics amb els seus amics.[1] Als tretze anys va tenir la seva primera guitarra elèctrica. Durant molt de temps Moore va tocar en diversos grups musicals, i fins i tot escrivia les seves pròpies cançons.[2]

Trajectòria professional modifica

L'artista es va traslladar a Anglaterra quan tenia uns vint anys, i allà va ser col·laborador en diverses publicacions britàniques.[4] Va debutar en l'escena del còmic l'any 1977 amb la tira còmica Thundermole, que apareixia al fanzine de còmics autoproduït BEM, també conegut com Bemusing Magazine;[5] la tira va aparèixer regularment a BEM des del número 13 (maig de 1977) fins al número 34 (juliol de 1981).[4]

Moore va tornar als Estats Units,[4] on treballava com a músic a Texas. En el moment en què amb la seva dona van decidir formar una família, l'autor va deixar la música i va agafar una feina més estable com a editor de vídeo. Quan es va cansar d'editar, va passar a la il·lustració i el dibuix de còmics.[2]

L'any 1993 va iniciar una minisèrie de tres números titulada Strangers in Paradise, destinada a convertir-se en un dels símbols del renaixement del còmic independent[6] i produïda per un petit segell anomenat Antarctic Press; aquest va ser l'únic dels set editors als quals havia fet arribar la seva creació i que no la van rebutjar.[5] Seguint els exemples de creadors de còmics independents com Dave Sim i Jeff Smith, Terry Moore va decidir continuar publicant ell mateix Strangers in Paradise a través del seu propi segell, Abstract Studio, fundat el 1994 i amb seu a Houston. El 1996 va publicar-la sota el segell Homage (a Image Comics), creat per Jim Lee, on va passar del blanc i negre al color i va aconseguir més visibilitat.[7] Tanmateix, aquest últim intent no porta als èxits esperats ja que només augmenta els costos de producció del registre. Després de només 8 números publicats entre 1996 i 1997, Moore decideix deixar Image i recuperar la seva independència per explicar el final de les aventures de les seves heroïnes a través d'Abstract Studios.[8]

Aquesta experiència el porta a la publicació de Terry Moore's How to Draw Comics, una obra didàctica en la qual l'artista intenta donar respostes i solucions a tots aquells que volen crear i vendre una historieta. L'autor mostra com dibuixar personatges i expressions i com construir una història que es pugui publicar.[9]

El 2008, Moore va escriure i dibuixar portades per als cinc números de Spider-Man Loves Mary Jane vol. 2 de Marvel Comics.[10] L'any següent, va començar a escriure Runaways vol. 2, també per a Marvel.[11] Aquesta tirada va durar nou números.

El primer número de la seva següent sèrie autopublicada, Echo, es va publicar el 5 de març de 2008.[12][13] Echo va tenir 30 números[14] i va concloure el juny de 2011.[6] Va ser seguit l'agost de 2011 per Rachel Rising,[15] un còmic de terror de 42 números publicat fins al 2016[6] que va guanyar el premi Harvey de 2014 a la millor retolació i el premi de 2015 al millor dibuixant, a més de diverses altres nominacions.[16][17][18][19][20] També va ser nominat a un premi Eisner en les categories Millor sèrie continuada (2012), Millor escriptor/artista (2012, 2014) i Millor retolista (2014).[21][22] El seu següent llibre, Motor Girl, va tenir 10 números entre novembre de 2016[23] i novembre de 2017.[24]

Moore va aparèixer a The Cartoonist, una pel·lícula documental de 2009 sobre la vida i l'obra de Jeff Smith, creador de Bone.[25] Moore va ser nominat el 2016 als premis Inkwell All-in-One Award.[26]

Moore ha expressat el desig de fer una tira còmica sindicada a les notes dels autors a la contraportada dels llibres de col·lecció de Strangers in Paradise. Algunes de les tires còmiques de Moore s'han publicat a Paradise, Too! i també en números selectes de Rachel Rising.

Des del 2018 es dedica a l'ambiciós projecte de vincular la continuïtat de les seves obres per crear un univers còmic anomenat «Terryverse».[27]

Terryverse modifica

 
Terry Moore a la Heroes Convention 2006 a Charlotte, amb ambientació de Strangers in Paradise de fons.

El 2018 Terry Moore decideix tornar per explicar la història de Katchoo i Francine, els personatges que el van fer famós a la dècada del 1990 amb la sèrie Strangers in Paradise.[28] La sèrie que reprèn els fils de la història és Strangers in Paradise XXV[29] que, d'una banda, serveix d'epíleg a l'arc narratiu «Parker Girl» de la sèrie original però, al mateix temps, posa les bases de la sèrie regular Five Years, que debuta el 2019.[30] L'objectiu de l'obra és narrar una saga èpica que reuneix els personatges i esdeveniments explicats a les sèries Strangers in Paradise, Echo, Rachel Rising i Motor Girl,[30] i és un corpus narratiu que es va desenvolupar al llarg de 25 anys (del 1993 al 2018). Moore va assenyalar que inicialment no era la seva intenció situar la sèrie en un únic univers narratiu, sinó que cada obra es va concebre com a autònoma i separada de les altres;[30] amb el temps, però, va desenvolupar la idea de poder crear un esdeveniment que aglutinés de manera coherent els seus personatges dins d'un univers compartit, seguint l'exemple de l'Univers Marvel o l'Univers DC, o per citar una editorial independent, l'Univers Valiant. El nom que rep el seu univers narratiu és «Terryverse».[30] La sèrie Five Years es defineix com un esdeveniment crossover que reuneix personatges de diferents sèries de Moore,[31] entre els quals hi ha Tambi, Ivy Raven, Julie Martin, Rachel, Zoe i les inevitables Katchoo i Francine.[27] La premissa té lloc a la sèrie Strangers in Paradise XXV, on Katchoo es veu obligada a caçar una "Parker Girl" (Stephanie) que pot desemmascarar el seu passat i posar en perill la seva família.[30] A contracor s'assabenta d'un manuscrit antic (escrit per la bíblica Lilith) que conté la fórmula per construir l'arma definitiva;[27] com a conseqüència, diversos governs i grups de poder estan interessats en aquest text i totes les heroïnes creades per Moore seran necessàries per salvar la humanitat.[27]

Influències i estil modifica

Sobre les seves influències artístiques, Moore ha dit que són «els il·lustradors de revistes dels anys 20 i 30, els impressionistes, bàsicament qualsevol artista i músic des de 1850. M'encanten totes aquestes coses. Tots vénen del mateix planeta per a mi, tots treballen junts. El que m'encanta d'ells, tant si són músics com artistes, és que miraven la societat com una gran imatge o un gran llenç, i feien aquestes simfonies enormes, ja fossin visuals o auditives. Així doncs, vaig aprendre lliçons d'art de tots ells. Ara, pel que fa als còmics de fa temps, mai em van influir realment, per exemple, Jack Kirby i tot el que és habitual, per això crec que el meu treball sembla diferent. Estic més influenciat per il·lustradors com Chuck Jones i les tires còmiques i l'animació. Per tant, bàsicament sóc un dibuixant còmic que dibuixava una mica més realista.»[2]

També ha afirmat que la seva influència més gran en la seva carrera és Charles M. Schulz, creador de Peanuts,[32] i que va voler retre un homenatge a aquest còmic amb la seva sèrie SiP Kids. L'autor va manifestar: «Alguna cosa em va impactar, em va enamorar quan vaig llegir per primera vegada l'especial de Nadal de Peanuts [A Charlie Brown Christmas], i vaig pensar la sort que tenia aquell home, Charles Schulz, de poder crear el seu propi petit món, a més de ser feliç amb el nostre, i de viure cada dia com a dibuixant.»[33]

El seu estil es caracteritza per l'agilitat de la narrativa visual, uns diàlegs enginyosos, grans dosis d'humor negre i per un dibuix clar i net, majoritàriament en blanc i negre. Les seves històries centren l'atenció en els personatges, plens de carisma, històries que habitualment estan protagonitzades per noies o dones amb una forta personalitat,[34] tot i que adopta diferents gèneres per a cadascun: Rachel Rising segueix el gènere de terror, quelcom força diferent de la ciència-ficció d'Echo i la comèdia romàntica de Strangers in Paradise.[35]

Un altre dels temes recurrents de Moore són les agències governamentals obscures i seus els agents, que ja va aparèixer en el seu primer treball, Strangers in Paradise i del qual Echo n'estava totalment impregnat. Torna a aparèixer a Motor Girl i novament a Strangers in Paradise XXV, on alguns fils de tots quatre còmics van acabar unint-se en el «Terryverse» per poder descobrir tant les conspiracions com els conspiradors.[36]

Obra publicada modifica

 
Terry Moore signant una edició en tapa dura de Strangers in Paradise a la Convenció Internacional de Còmics de San Diego de 2010.
Sèries de còmics
Any Títol Revistes Volums Publicació ISBN Editorial
1993-2007 Strangers in Paradise 3 números Strangers in Paradise vol. 1 1993-1994 ISBN 978-1892597052 Abstract Studio
13 números Strangers in Paradise vol. 2 1994-1996
90 números Strangers in Paradise vol. 3 1996-2007
2000-2003 Paradise, Too! 14 números Drunk Ducks 2002 ISBN 978-1892597182 Abstract Studio
Checking for Weirdos 2003 ISBN 978-1892597212
2008-2011 Echo 30 números Volume 1: MoonLake 2008 ISBN 1-892597-40-3 Abstract Studio
Volume 2: Atomic Dreams 2009 ISBN 1-892597-41-1
Volume 3: Desert Run 2009 ISBN 1-892597-43-8
Volume 4: Collider 2010 ISBN 1-892597-44-6
Volume 5: Black Hole 2010 ISBN 1-892597-46-2
Volume 6: Last Day 2011 ISBN 1-892597-47-0
2011-2016 Rachel Rising 42 números Volume 1: The Shadow of Death 2012 ISBN 1-892597-51-9 Abstract Studio
Volume 2: Fear No Malus 2012 ISBN 1-892597-52-7
Volume 3: Cemetery Songs 2013 ISBN 1-892597-55-1
Volume 4: Winter Graves 2014 ISBN 1-892597-56-X
Volume 5: Night Cometh 2015 ISBN 1-892597-57-8
Volume 6: Secrets Kept 2015 ISBN 88-6543-538-0
Volume 7: Dust to Dust 2016 ISBN 1-892597-60-8
2014-2015 SIP Kids[33] 4 números Abstract Studio
2016-2017 Motor Girl 10 números Volume 1: Real Life 2016 9781892597632 Abstract Studio
Volume 2: No Man Left Behind 2017 1892597659
2018-2019 Strangers in Paradise XXV 10 números Volume 1: The Chase[37] 2018 Abstract Studio
Volume 2: Hide And Seek[38] 2019
2019-2020 Five Years[39] 10 números Volume 1: Fire In The Sky 2019 Abstract Studio
Volume 2: Stalemate 2020
2021-2022 Serial 10 números Volume 1: The Glass Tomb[40] 2021 Abstract Studio
Volume 2: Cat & Mouse[41] 2022
2022- Parker Girls[42][a] 10 números Volume 1: Dead Quiet 2023 ISBN 9781892597953 Abstract Studio
(Volume 2)
Altres treballs
Any Títol Núm./vol. Editorial Notes Ref.
1994 Negative Burn #13 Caliber Comics [46]
1995 Indy #12 Alternative Comics Portada per al número 12 de la revista Indy. [47]
1996 Lady Supreme #1-2 Image Comics [48]
1997 Gen¹³ Bootleg #5-6 WildStorm [48]
2000 Star Wars Tales #5 Dark Horse Comics [49]
2001 Buffy the Vampire Slayer: Willow and Tara one-shot Dark Horse Comics [50]
2002 Birds of Prey #47-49 DC Comics [51]
2002 DC First: Batgirl/Joker #1 DC Comics [52]
2002 Ultimate Marvel Team-Up #14 Marvel Comics [53]
2005 The Darkness/Vampirella one-shot Image Comics Portada alternativa. [54]
2006 Treehouse of Horror #12 Bongo Comics [55]
2008-2009 Spider-Man Loves Mary Jane vol. 2 Marvel Comics Portades per als cinc números. [10]
2008-2009 Runaways vol. 3 #1-9 Marvel Comics [11]
2011 Strange Tales II #3 Marvel Comics [56]
2011 Fables #107 Vertigo Comics [57]
2012 Terry Moore's How To Draw Abstract Studio 5 números. [15]
2020 Ever one-shot Abstract Studio [58][59]
2020 Terry Moore's How To Draw Expanded Edition Abstract Studio [60]

Reconeixement modifica

Terry Moore ha obtingut diversos premis. De la mà de Strangers in Paradise, va guanyar el premi Eisner a la millor història serialitzada el 1996[61] per "I Dream of You", així com el premi Reuben de la National Cartoonists Society al millor còmic[62] el 2003. També va guanyar el premi GLAAD al millor còmic el 2001[63][64] i novament el 2008,[65] així com el premi de l'organització literària Young Adult Library Services Association en la categoria popular paperback els anys 2002,[66] 2005[67] i 2006.[68] Anys més tard, van concedir-li el premi Ringo al millor autor de còmics per aquesta sèrie.[69]

Amb Echo, publicada per Abstract Studios des del març de 2008, va estar nominat a l'Eisner a la Millor sèrie de 2009[70] i de 2011, quan també va ser-ho al Millor artista/escriptor[71] i al Harvey al Millor còmic, premi que finalment va rebre per la Millor sèrie nova de 2008.[72] Echo li va valer també una nominació al premi de la National Cartoonist Society al Millor còmic el 2010.[73]

Va tornar a guanyar el Harvey el 2014 al millor retolista i el 2015 al millor autor de còmic, ambdós amb Rachel Rising.[74] El 2012, la sèrie Rachel Rising va ser nominada a la Millor sèrie regular al premi Eisner de la indústria del còmic[75] i novament el 2014 a la Millor retolació i el 2015 al Millor escriptor/artista.[4]

El 2003 va aconseguir el Premi Inkpot a l'assoliment destacat en l'art del còmic,[76] i el 2012 va obtenir l'estatueta dels Adamson, els premis suecs impartits per la Svenska Serieakademin.[77] Va rebre una nominació als premis Inkwell de 2016 després de la notorietat assolida amb Motor Girl.[4]

Vida privada modifica

Mentre treballava com a músic, Moore va conèixer i es va casar amb la seva dona, Robyn, amb qui va tenir fills.[2][78]

En l'època en què treballava en Strangers in Paradise va patir el fanatisme i els prejudicis de la seva comunitat i va ser expulsat de la seva església a causa de la temàtica LGBT del còmic. Tot i així, es va mantenir fidel a la seva idea i va continuar la història sense fer-hi canvis. L'autor ha confessat sentir-se molt orgullós de la seva feina. La sèrie és, a més, un tribut al cosí de Moore, que era gai i va morir molt aviat quan va aparèixer la sida.[3]

Notes modifica

  1. ↑ El març de 2023 va sortir el sisè número del còmic Parker Girls;[43] està previst que el setè es publiqui el 26 d'abril[44] i el vuitè el juny.[45]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «Paneloids: Comic Books & Nerd Culture: Terry Moore Interview» (pòdcast) (en anglès). Apple Podcasts, 28-03-2022. [Consulta: 4 abril 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Stryker, Jonathan. «Interview: Cartoonist Terry Moore» (en anglès). Horror News, 15-11-2017. [Consulta: 14 desembre 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 Kregloe, Karman. «Interview With Terry Moore» (en anglès). AfterEllen, 16-04-2007. [Consulta: 2 abril 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Visconti, Patrícia. «Terry Moore: O autor dos thrillers assustadores e fantasiosos» (en portuguès). Social Comics, 23-09-2021. Arxivat de l'original el 24 setembre 2021. [Consulta: 5 abril 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Tutto partì con un’autoproduzione: Strangers in Paradise – Mecenate Povero» (en italià). Mecenate Povero, 25-04-2022. [Consulta: 5 abril 2023].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Rachel Rising Volume 2: nel bene o nel malus, Bao Publishing, Milà, 2013, terza di copertina (italià)
  7. ↑ Terry Moore, Strangers in Paradise (cartes), in Terry Moore e AA.VV., Terry Moore's Stranger's in Paradise (Vol.3) n.1, Image Comics-Homage Comics, La Jolla (Califòrnia), octubre 1996, pàg.21 (anglès)
  8. ↑ Terry Moore, Strangers in Paradise (cartes), in Terry Moore (textos-dibuixos), Terry Moore's Strangers in Paradise n.8, Image Comics-Homage Comics, La Jolla (Califòrnia), agost 1997, pàg.22 (anglès)
  9. ↑ Terry Moore, Terry Moore's How to Draw Comics SC, Abstract Studios, 2018 (anglès)
  10. ↑ 10,0 10,1 «Spider-Man Loves Mary Jane (2008) #5» (en anglès). Marvel Comics. Arxivat de l'original el 2012-04-26.
  11. ↑ 11,0 11,1 Rogers, Vaneta. «SDCC '07: TERRY MOORE/HUMBERTO RAMOS NEXT RUNAWAYS TEAM» (en anglès). Newsarama, 27-07-2007. Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 27 juliol 2007].
  12. ↑ «Terry Moore » Blog Archive » First look at new series!» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-07-17.
  13. ↑ «Comic creator: Terry Moore» (en anglès). Països Baixos: lambiek.net, 26-11-2010. [Consulta: 15 desembre 2012].
  14. ↑ Lana Berkowitz «Comic-book writer Terry Moore has done it his way» (en anglès). Houston Chronicle, 25-05-2001 [Consulta: 25 agost 2011].
  15. ↑ 15,0 15,1 Rogers, Vaneta. «Terry Moore : Walking Dead, Rachel Rising & Return of Katchoo» (en anglès). Newsarama, 26-03-2012. Arxivat de l'original el 21/9/2016. [Consulta: 14 desembre 2012].
  16. ↑ «2012 Harvey Awards Nominees announced» (en anglès). Baltimore Comic-Con, 12-07-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-29. [Consulta: 10 gener 2016].
  17. ↑ «2013 Harvey Award Nominees Announced» (en anglès). Comic Book Resources, 15-07-2013. [Consulta: 4 abril 2023].
  18. ↑ «Your 2014 Harvey Award Winners» (en anglès). Comics Reporter, 07-09-2014. [Consulta: 10 gener 2016].
  19. ↑ «The 2015 Harvey Award Winners» (en anglès). Tech Times, 26-09-2015. [Consulta: 10 gener 2016].
  20. ↑ «2016 Harvey Awards Nominees Announced» (en anglès). Newsarama, 05-07-2016. Arxivat de l'original el 8/8/2016. [Consulta: 15 juliol 2016].
  21. ↑ «Nominees announced for 2012 Eisner Awards» (en anglès). Comic Book Resources, 04-04-2012. [Consulta: 10 gener 2016].
  22. ↑ «2014 Eisner Award Nominees Announced» (en anglès). Comic Book Resources, 14-04-2014. [Consulta: 10 gener 2016].
  23. ↑ «Motor Girl» (en anglès). [Consulta: 18 setembre 2017].
  24. ↑ Moore, Terry. «Motor Girl 10, over and out!» (en anglès), 27-10-2017. Arxivat de l'original el 12/12/2017.
  25. ↑ Ken Mills (director). «The Cartoonist: Jeff Smith, BONE and the Changing Face of Comics» (documental) (en anglès). Mills James Productions, 21-07-2009.
  26. ↑ «Inkwell Awards 2016 Winners» (en anglès). Inkwell Awards. [Consulta: 2 abril 2023].
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 Previews n.366, Diamond Comic Distributors, Hunt Valley MD, març 2019, pp.250-251 (anglès)
  28. ↑ Previews n.364, Diamond Comic Distributors, Hunt Valley MD, gener 2019. pàg.342 (anglès)
  29. ↑ Enrique. «Strangers in paradise XXV - Es la hora de las tortas!!!» (en castellà). Es la hora de las tortas!!!, 25-06-2020. [Consulta: 7 abril 2023].
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 Calamia, Kat. «Terry Moore on bringing Strangers in Paradise, Echo, Rachel Rising, Motor Girl together for a crossover event» (en anglès). Newsarama. Arxivat de l'original el 2/6/2019. [Consulta: 2 maig 2019].
  31. ↑ Enrique. «Cinco Años, de Terry Moore» (en castellà). Es la hora de las tortas!!!, 05-05-2022. [Consulta: 7 abril 2023].
  32. ↑ Goldstein, Hilary. «IGN: Dirty Dozen Starring Terry Moore» (en anglès), 25-03-2005. Arxivat de l'original el 6/3/2016.
  33. ↑ 33,0 33,1 Famularo, Mara. «“Strangers in Paradise”, una pietra miliare del fumetto indipendente.» (en italià). Fumettologica, 20-11-2018. [Consulta: 1r abril 2023].
  34. ↑ Jordi T. Pardo. «Rachel Rising, de Terry Moore» (en anglès). Zona Negativa, 16-02-2018. [Consulta: 4 abril 2023].
  35. ↑ Kahn, Juliet. «Let The Characters Do The Talking: Terry Moore On ‘Rachel Rising’ And ‘Strangers In Paradise’» (en anglès). Comics Alliance, 08-09-2014. [Consulta: 24 gener 2015].
  36. ↑ Burlingame, Russ «Terry Moore's 'Motor Girl' Being Developed at Hulu» (en anglès). ComicBook.com, 07-02-2019 [Consulta: 6 abril 2023].
  37. ↑ «Strangers In Paradise XXV vol 1: The Chase s/c by Terry Moore» (en anglès). Page 45. [Consulta: 4 abril 2023].
  38. ↑ «Strangers In Paradise XXV vol 2: Hide And Seek s/c by Terry Moore» (en anglès). Page 45. [Consulta: 4 abril 2023].
  39. ↑ «Terry Moore Talks Five Years: "I Think I've Set Myself Up For This"» (en anglès), 08-05-2019. [Consulta: 10 maig 2020].
  40. ↑ «Serial vol 1: Glass Tomb s/c by Terry Moore» (en anglès). Page 45. [Consulta: 4 abril 2023].
  41. ↑ «Serial vol 2: Cat And Mouse s/c by Terry Moore» (en anglès). Page 45. [Consulta: 4 abril 2023].
  42. ↑ Juan Jesús Botías «El spin-off de Strangers in Paradise ya tiene fecha» (en castellà). La Casa de EL, 21-04-2022 [Consulta: 4 abril 2023].
  43. ↑ «Parker Girls #6» (en anglès). Page 45. Arxivat de l'original el 2023-04-04. [Consulta: 4 abril 2023].
  44. ↑ «Parker Girls #7» (en anglès). Page 45. [Consulta: 4 abril 2023].
  45. ↑ «Parker Girls #8» (en anglès). Page 45. [Consulta: 4 abril 2023].
  46. ↑ «GCD :: Issue :: Negative Burn #13» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 7 abril 2023].
  47. ↑ «Indy The Independent Guide (1994) comic books» (en anglès). mycomicshop.com. [Consulta: 4 abril 2023].
  48. ↑ 48,0 48,1 Stephan. «Interviews: Interview with Terry Moore» (en anglès). ComicRadio Show, 30-08-1998. [Consulta: 1r abril 2023].
  49. ↑ «Star Wars Tales #5 :: Profile :: Dark Horse Comics» (en anglès). Dark Horse Comics. [Consulta: 4 abril 2023].
  50. ↑ «Buffy the Vampire Slayer: Willow and Tara - Wannablessedbe :: Profile :: Dark Horse Comics» (en anglès). Dark Horse Comics. [Consulta: 4 abril 2023].
  51. ↑ Nebot, Carlos. «Reseña de Cómics:Aves de Presa» (en castellà). Comicverso, 11-02-2020. [Consulta: 4 abril 2023].
  52. ↑ «Product Details: DC First Batgirl Joker #1» (en anglès). Graham Crackers Comics. [Consulta: 4 abril 2023].
  53. ↑ «ULTIMATE MARVEL TEAM UP #14» (en anglès). Comic Odissey. [Consulta: 4 abril 2023].
  54. ↑ «Darkness / Vampirella Vol. 1, Issue 1 (Cover B - Terry Moore) | Image Comics / Top Cow Back Issues» (en anglès). G-Mart Comics. [Consulta: 4 abril 2023].
  55. ↑ «Treehouse of Horror Issue 12 | Bongo Entertainment, Inc. Back Issues» (en anglès). G-Mart Comics. [Consulta: 4 abril 2023].
  56. ↑ «Terry Moore Strange Tales II #3 Complete 8-Page Story Thor Original | Lot #93177» (en anglès). Heritage Auctions. [Consulta: 4 abril 2023].
  57. ↑ «FABLES #107» (en anglès). DC.com. [Consulta: 4 abril 2023].
  58. ↑ Enrique «Ever: La salida, de Terry Moore» (en castellà). Es la hora de las tortas!!!, 19-10-2022 [Consulta: 3 abril 2023].
  59. ↑ «GCD :: Issue :: Ever: The Way Out» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 7 abril 2023].
  60. ↑ «Terry Moore's How To Draw Expanded Edition s/c by Terry Moore» (en anglès). Page 45. [Consulta: 4 abril 2023].
  61. ↑ «1990s | Comic-Con International: San Diego» (en anglès). Comic-Con International: San Diego. Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 1r abril 2023].
  62. ↑ «Strangers in Paradise creator Terry Moore announced as Special Guest for LICAF 2020» (en anglès). Lakes International Comic Art Festival. [Consulta: 1r abril 2023].
  63. ↑ «Winners of the 11th Annual GLAAD Media Awards» (en anglès). GLAAD. Arxivat de l'original el 11 juliol 2001. [Consulta: 3 juliol 2018].
  64. ↑ «GLAAD bows in S.F. with media awards» (en anglès). Penske Media Corporation, 06-06-2000. Arxivat de l'original el 24 gener 2019. [Consulta: 23 gener 2019].
  65. ↑ Goldstein, Gregg «GLAAD Awards run gamut» (en anglès). The Hollywood Reporter, 18-03-2008 [Consulta: 2 abril 2023].
  66. ↑ «2002 Popular Paperbacks for Young Adults» (en anglès). Young Adult Library Services Association. Arxivat de l'original el 17 de gener de 2011. [Consulta: 12 gener 2011].
  67. ↑ «2005 Popular Paperbacks for Young Adults» (en anglès). Young Adult Library Services Association. Arxivat de l'original el 17 de gener de 2011. [Consulta: 12 gener 2011].
  68. ↑ «2006 Popular Paperbacks for Young Adults» (en anglès). Young Adult Library Services Association. Arxivat de l'original el 17 de gener de 2011. [Consulta: 12 gener 2011].
  69. ↑ Chiu-Tabet, Christopher «2019 Ringo Award Winners Announced – Multiversity Comics» (en anglès). Multiversity Comics, 20-10-2019 [Consulta: 7 abril 2023].
  70. ↑ Alain Villacorta "Laintxo" «Nominaciones a los premios Eisner 2009 - Es la hora de las tortas!!!» (en castellà). Es la hora de las tortas!!!, 08-04-2009 [Consulta: 7 abril 2023].
  71. ↑ Assis, Érico. «Eisner Awards 2011: Os vencedores» (en portuguès). Omelete, 23-07-2011. [Consulta: 13 març 2015].
  72. ↑ «2009 Harvey Awards» (en anglès). Arxivat de l'original el 8 novembre 2013. [Consulta: 10 octubre 2013].
  73. ↑ Enrique "Spike" Puig. «Terry Moore: ecos del Paraíso» (en castellà). Comikaze. [Consulta: 5 abril 2023].
  74. ↑ «Previous Winners» (en anglès). The Harvey Awards. [Consulta: 4 abril 2023].
  75. ↑ «Rachel Rising (2011)» (en anglès). Arxivat de l'original el 13/10/2016. [Consulta: 13 octubre 2016].
  76. ↑ «Inkpot Award» (en anglès). Comic-Con International. [Consulta: 2 abril 2023].
  77. ↑ «Adamson (alfabetiskt)» (en suec). Sture Hegerfors. [Consulta: 4 abril 2023].
  78. ↑ Tramountanas, George A. «Strangers No More, as Moore Brings 'Strangers in Paradise' to an End» (en anglès), 17-03-2006. [Consulta: 1r abril 2023].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terry Moore
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Terry_Moore_(autor_de_còmics)&oldid=33117870»