Tetracloroetilè
El tetracloroetilè, tetracloroetí o percloretilè, és un líquid incolor, no inflamable,[1] dens i amb una olor semblant a l'èter. Normalment usat com a dissolvent en neteja de tèxtils i metalls.
  | |
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 165,872 Da |
| Trobat en el tàxon | |
| Rol | contaminant, cancerigen i carcinogen ocupacional |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₂Cl₄ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,623 g/cm³ (a 20 °C, líquid) 1,62 g/cm³ (a 20 °C, líquid) |
| Viscositat dinàmica | 0,844 mPa s (a 25 °C, valor desconegut, líquid) |
| Índex de refracció | 1,5059 (a 20 °C, 589 nm) |
| Solubilitat | 0,02 g/100 g (aigua, 20 °C) 0,273 g/kg (aigua, 0 °C) 0,286 g/kg (aigua, 20 °C) 0,38 g/kg (aigua, 80 °C) |
| Moment dipolar elèctric | 0 D |
| Punt de fusió | −22,2 °C −19 °C −22 °C −22,35 °C |
| Punt d'ebullició | 121,2 °C (a 101.325 Pa) 121 °C (a 760 Torr) |
| Moment dipolar elèctric | 0 D |
| Pressió de vapor | 14 mmHg (a 20 °C) |
| Perill | |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 678 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) |
| Límit d'exposició sostre | 0 mg/m³ (cap valor) |
| Punt d'inflamabilitat | 45 °C |
| IDLH | 1.017 mg/m³ |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
| Identificador Kemler | 60 |
Síntesi modifica
Per cloració directa de compostos orgànics amb 1-3 àtoms de carboni a 600 - 800 °C i 0,2-1 MPa i destil·lació fraccionada dels productes obtinguts.
Reactivitat modifica
A partir dels 150 °C pot reaccionar amb l'oxigen de l'aire sota formació de fosgen.
Cl₂C=CCl₂ + O₂ → 2 Cl₂C=O
En contacte amb la humitat es descompon lentament formant vapors tòxics i corrosius (HCl, àcid tricloracètic, etc.).
Amb alguns metalls (metalls alcalins, alcalinoterris, alumini), pot reaccionar violentament.
Toxicologia modifica
El tetracloroetilè elimina la capa protectora de greix de la pell. A partir d'una concentració de 100 ppm es produeix irritació d'ulls, vies respiratòries, pell i mucositats. La inhalació pot provocar edema pulmonar. A més pot produir cefalea, nàusees, vertigen i estats narcòtics. Es poden produir danys irreversibles en el sistema nerviós central, fetge i ronyons.
Hi ha sospites que el tetracloroetilè sigui cancerigen. (Catalogat GRUP 2A, IARC, OMS) i es relacionat amb Malalties del sistema nerviós com el Parkinson ][2]
El tetracloroetilè és perillós per al medi ambient, especialment els aqüífers i la vida aquàtica.
En cas de vessament recollir amb una substància absorbent i processar el residu segons normativa.
Referències modifica
- ↑ «Tetracloroetilè». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ PubChem. «Tetrachloroethylene» (en anglès). National Institute of Health ,USA. [Consulta: 31 maig 2020].
Enllaços externs modifica
- ATSDR en Espanyol - ToxFAQs ™: Tetracloroetilè Departament de Salut i Serveis Humans dels EUA (Domini públic)
- ATSDR en Espanyol - Resum de Salut Pública: Tetracloroetilè Departament de Salut i Serveis Humans dels EUA (Domini públic)
- Institut Nacional de Seguretat i Higiene del Treball d'Espanya: Fitxa internacional de seguretat química del tetracloroetilè.
- https://www.insst.es/documents/94886/161958/Cap%C3%ADtulo+2.+C%C3%A1ncer Arxivat 2020-03-17 a Wayback Machine.: Capitol 2. Riscos laborals ENCICLOPEDIA DE SALUD Y SEGURIDAD EN EL TRABAJO. 2.11. (CAST).
- http://www.daphnia.es/revista/1/articulo/578/Percloroetileno.-Sustitucion-en-el-sector-de-Limpieza-en-seco. Un altre visió de la seguretat mediambiental del perc.