Teula romana
La teula romana, teula àrab o teula rodona és un tipus de teula per fer cobertes inclinades. És una teula corbada en forma de canal més ampla d'un extrem que de l’altre.[1] Són de forma troncocònica, obtinguda en donar curvatura a un trapezi isòsceles. S'alternen files paral·leles, una de convexa i una de còncava. D'allà prové el nom alemany «monja i monjo» (Mönch und Nonne).[2]
Les dimensions més corrents són 45 cm de llarg, per 21 i 16 d'ample i 8 d'alt. Cada unitat pesa uns 2 kg. N'hi ha de més petits. Les teules careneres solen tenir la mateixa forma però són més grossos.[3] Fa menester en mitjana 27 peces/m² amb una superposició mínima del 20% de la longitud.[4] A excepció de les filades de vora, no han d'anar emmorterades per permetre moviments de dilatació i contracció.
És el resultat de l'evolució del típic teulat romà fet de tegula et imbrex al qual es juxtaposaven teules rectangulars planes i es cobria el junt d'una fila de teules romanes còncaves, anomenat imbrex que té la forma que es diu la teula romana, o malgrat l'origen romà, «àrab». Des de la fi de l'era romana, es van abandonar les teules planes, la fabricació de les quals feia menester de molta precisió per obtenir-ne que s'imbricaven ben bé. En aquesta època es va començar fer teulats més fàcils amb només imbrex o teules romanes, que s'alternaven amb files còncaves i convexes, el que va esdevenir el típic teulat de la conca mediterrània fins avui.[5]
Comparació entre unes menes de teulats modifica
-
Teules romanes -
-
Teules de formigó -
lloselles ceràmiques -
lloselles de pedra natural
Bibliografia modifica
- Compagnons du Devoir. Art du Couvreur (Encyclopedie de la Couverture) (en francès). París: Librairie du Compagnonnage, 2003. ISBN 978-294990003-0.
Referències modifica
- ↑ «Teula romana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Oebbeke, Alfons. «Mönch und Nonne mit und ohne Vermörtelung» (en alemany). Baulinks, 23-08-2004. [Consulta: 4 març 2022].
- ↑ «carener». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Avgustinik, A. I.. Cerámica (en castellà). Barcelona: Editorial Reverté, 1983. ISBN 84-291-1403-3.
- ↑ Adam, Jean-Pierre. Roman building : materials and techniques (en anglès). 2005. Londres: Routledge, 1999, p. 437. ISBN 978-0-203-98436-9.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
- «Teula romana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- «La ceràmica: Les teules», Bases per la tècnica, E.T.S. Arquitectura del Vallès, Curs 2015-16, Tema 07: Materials i elements bàsics a la construcció i les seves propietats. Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
- «La ceràmica», Bases per la tècnica, E.T.S. Arquitectura del Vallès, Curs 2015-16, Tema 07: Materials i elements bàsics a la construcció i les seves propietats. Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
- «Cobertes: Teules i teulades», Diccionari visual de la construcció (Capítol 3: Elements constructius de l'edifici). Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 3a edició: 2001, pàg. 28-29 del capítol 3.