Théodore Sindikubwabo

president ruandès interí mort a l'exili el 1998

Théodore Sindikubwabo (Butare, Ruanda, 1928 - Bukavu, República Democràtica del Congo, març de 1998 [1]) va ser un metge i polític ruandès que va exercir com a President del seu país entre el 9 d'abril de 1994 i el 19 de juny d'aquest mateix any, sent un dels principals responsables del Genocidi de Ruanda, durant el qual van morir entre mig milió i un milió de persones.[2]

Infotaula de personaThéodore Sindikubwabo
Biografia
Naixement1928 Modifica el valor a Wikidata
Butare (Ruanda) Modifica el valor a Wikidata
Mortmarç 1998 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Bukavu (República Democràtica del Congo) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
President de Ruanda
8 abril 1994 – 19 juliol 1994
← Juvénal HabyarimanaPasteur Bizimungu → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Nacional de Ruanda - medicina Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitMoviment Republicà Nacional per la Democràcia i el Desenvolupament Modifica el valor a Wikidata
MovimentPoder hutu Modifica el valor a Wikidata

Prèviament havia exercit com a President del Consell de Desenvolupament Nacional (actualment Parlament de Ruanda), entre 1988 i 1994.

Va néixer en el poblat de Butare el 1928, al sud de Rwanda, va estudiar medicina, i va ser Ministre de Salut del president Grégoire Kayibanda. Després de la sortida de Kayibanda, va exercir la seva professió a l'Hospital Central de Kigali. Va tornar més tard a la política com a parlamentari. Quan va ser assassinat el president Juvénal Habyarimana, va ser nomenat president interí del Comitè de Crisi controlat pel coronel Théoneste Bagosora, convertint-se en cap d'estat durant el genocidi. Es crei que Sindikubwabo va ser un titella del grup d'oficials militars que tenien el poder real. El 19 d'abril de 1994, va fer un discurs infame en la cerimònia de nomenar un nou Préfet (Governador) de Butare que es va emetre a la ràdio nacional, en el qual va insultar a aquells que no estaven "treballant", un eufemisme per matar tutsis, i va dir que ells havien de "tocar el dos i deixar-nos treballar".[3] El 29 d'abril, va tornar a Butare i li va dir al poble que estava allí per supervisar l'assassinat dels tutsi.Durant la seva posició com a cap d'estat utilitza els seus coneixements de medicina per assessorar els Hutu que artèria haurien tallar per causar una mort imminent [4]

Després de la invasió del Front Patriòtic Ruandès va fugir al Zaire, on es es va mantenir exiliat a Bukabu fins a la seva mort per causes desconegudes el 1998, sense que hagi estat inculpat pel Tribunal Penal Internacional per a Ruanda.[5] Va ser entrevistat per al llibre We Wish to Inform You That Tomorrow We Will Be Killed with Our Families i va citar: "Encara no ha arribat el moment de dir qui és culpable i qui no és culpable". Inicialment es va informar que havia estat assassinat en l'atac del govern de Ruanda a Bukavu el novembre de 1996 al començament de la Primera Guerra del Congo, però els informes posteriors el van situar a Kinshasa.

ReferènciesModifica

  1. Twagilimana, Aimable. Historical Dictionary of Rwanda (en anglès). Scarecrow Press, 2007-10-01. ISBN 9780810864269. 
  2. La démission refusée du Président Théodore Sindikubwabo le 22 avril 1994
  3. Le discours historique à Butare de Th. Sindikubwabo le 19 avril 1994 (enregistrement du pasteur canadien Claude Simard, extrait de Rwanda : autopsie d'un génocide, FR3, 21 septembre 1994)
  4. «Untold Story of Former President Sindikubwabo’s Butchery at University Teaching Hospital» (en anglès americà), 14-05-2018. [Consulta: 7 juny 2021].
  5. « Non-arrestation de Théodore Sindikubwabo », in Jacques Morel, La France au cœur du génocide des Tutsi, Esprit frappeur, Paris, 2010, p. 1011-1012 ISBN 9782844052421

BibliografiaModifica

  • (anglès) Aimable Twagilimana, « Théodore Sindikubwabo », in Historical dictionary of Rwanda, Scarecrow Press, Lanham, Md., 2007, p. 153-154 ISBN 978-0-8108-5313-3