The Belle of New York

The Belle of New York és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Charles Walters, estrenada el 1952.

Infotaula de pel·lículaThe Belle of New York
Fitxa
DireccióCharles Walters
Protagonistes
Fred Astaire, Vera-Ellen
Director artísticCedric Gibbons,
Jack Martin Smith
ProduccióArthur Freed
GuióRobert O'Brien, Irving Elinson i Chester Erskine a partir de l'obra de Hugh Morton
MúsicaHarry Warren
FotografiaRobert H. Planck
MuntatgeAlbert Akst
VestuariHelen Rose, Gile Steele
MaquillatgeRobert Alton
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1952
Durada81 minuts
Idioma originalanglès
Descripció
Gèneremusical
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0044408 Filmaffinity: 548971 Allocine: 183307 Mojo: belleofnewyork Allmovie: v4758 TCM: 68419 Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Charlie Hill, seductor inveterat, s'enamora d'Angela Bonfils, que s'ocupa de l'Exèrcit de Salvació. Com mai no ha treballat, i per agradar a la seva estimada, prova sort en diverses feines on no provoca més que catàstrofes. Angela es decideix amb tot a casar-se amb ell, amb l'assentiment de la vella tia de Charlie. Però la idea d'aquest matrimoni desagrada a Max Ferris, del qual Charlie és l'únic client...

RepartimentModifica

Cançons de la pel·lículaModifica

  • When I'm Out With The Belle Of New York - Cor d'homes
  • Who Wants To Kiss The Bridegroom - Charlie & Girls
  • Let A Little Love Come In - Elsie i Angela
  • Seeing's Believing - Charlie
  • Baby Doll - Charlie & Angela
  • Oops - Charlie
  • A Bride's Wedding Day Song (Curries And Ives) - Charlie & Angela
  • Naughty But Nice - Angela
  • I Wanna be a Dancin Man - Charlie
  • I Love to Beat the Big Bass Drum (no-utilitzada)
  • When I'm Out With the Belle of New York - Angela & Cor (no-utilitzada)

CríticaModifica

Fins i tot el cinema indie té imitadors, i la pel·lícula d'Alejandro G. Monteverde és un simulacre de producte d'autor on tots els elements identificatius són allà, però falta una cosa essencial: l'ànima, l'originalitat, allò que es diu estil i que dóna personalitat. Neta d'imatge, impecable en la seva banda sonora i molt calculada perquè la història no ofengui ni a gringos ni a mexicans, la cinta és com aquest cargol de mar que el protagonista troba a la sorra: hi haurà gent que la trobarà artística, i fins i tot arriscada, quan és d'un convencionalisme que espanta, i d'altres (suposo que una minoria, per això el seu èxit al mercat EUA), que no voldran tenir-la com a ornament decoratiu perquè pugui contaminar el seu gust.[1]

Al voltant de la pel·lículaModifica

  • Judy Garland va ser proposada pel paper d'Angela, i Mae West pel de la Sra. Hill.
  • La comèdia musical en què s'inspira la pel·lícula, llibret d'Hugh Morton i música de Gustav Kerker, va ser creada a Broadway el 28 de setembre de 1897.
  • La pel·lícula és l'última col·laboració de Robert Alton i Fred Astaire.

ReferènciesModifica

  1. «The Belle of New York» (en castellà). Fotogramas. [Consulta: 12 febrer 2012].