The Body Stealers, també coneguda com Thin Air, és una pel·lícula de ciència-ficció britànica de 1969 dirigida per Gerry Levy, sobre la desaparició del paracaigudista de les Forces Armades del Regne Unit a l'aire mentre fa un salt rutinari.[1] Dos investigadors intenten esbrinar què va passar i descobreixen un complot alienígena per robar cossos de terrícoles arrabassant-los de l'aire.[2] La pel·lícula també fou estrenada com a Invasion of the Body Stealers.[3]

Infotaula de pel·lículaThe Body Stealers
Fitxa
DireccióGerry Levy
Protagonistes
ProduccióTony Tenser Modifica el valor a Wikidata
GuióMichael St. Clair
Gerry Levy
MúsicaReg Tilsley
FotografiaJohn Coquillon Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHoward Lanning
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena1969 Modifica el valor a Wikidata
Durada91 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAnglaterra Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0065089 Filmaffinity: 379047 Rottentomatoes: m/invasion_of_the_body_stealers Letterboxd: the-body-stealers Allmovie: v153723 AFI: 18890 TMDB.org: 142305 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Quan els paracaigudistes britànics desapareixen en l'aire durant els salts de rutina, l'antic investigador de la força aèria Bob Megan (Patrick Allen) és portat per resoldre el misteri. Mentre fa preguntes en un laboratori d'investigació militar dirigit pel Dr Matthews (Maurice Evans), té diverses trobades amb una dona anomenada Lorna (Lorna Wilde) que desapareix després de cada reunió.

Un dels soldats és trobat amb prou feines amb vida i mor en arribar al laboratori. Una autòpsia realitzada per la doctora Julie Slade (Hilary Dwyer) revela que la bioquímica de l'home havia estat alterada. La Megan s'assabenta que tots els soldats desapareguts havien rebut entrenament de vol espacial, la qual cosa va portar a Matthews a teorizar que s'està adaptant per sobreviure en un entorn no terrestre.

Viatjant a la casa de Matthews, Slade descobreix que l'humà Matthews ha estat assassinat i la seva forma ha assumit per un extraterrestre anomenat Marthus. Quan arriba Megan, Marthus explica que els soldats van ser segrestats com a part d'un pla per repoblar el seu planeta natal, Mygon, que ha estat devastat per la pesta. Marthus intenta matar a Megan i Slade, però és incapacitat per Lorna, que es revela que és la seva companya alienígena. La Lorna mostra a la Megan els soldats supervivents, que estan retinguts en animació suspesa, així com la nau espacial d'ella i de la Marthus. Megan demana a Lorna que torni els soldats a canvi de la seva promesa de trobar un grup de voluntaris per ajudar-la amb la repoblació. Lorna està d'acord i s'esvaeix una vegada més, portant-se a Marthus i la nau espacial amb ella.

Repartiment modifica

Curiositats modifica

La nau espacial alienígena és el plat volador Dalek de la pel·lícula Daleks' Invasion Earth 2150 A.D. (1966)..[4]

Recepció crítica modifica

Alan Jones de Radio Times atorga a la pel·lícula una estrella de cinc, anomenant-la un "clon de parla, ridículament de baix pressupost i desesperadament inepte". Invasion of the Body Snatchers"[5]

Time Out la descriu com una "empresa angloamericana estirada amb massa xerrameca inútil i massa poca acció" que "[acaba] molt feble (d'una manera britànica)."[6]

Referències modifica

  1. Craig Butler. «Thin Air (1969) - Gary Levy - Synopsis, Characteristics, Moods, Themes and Related - AllMovie». AllMovie.
  2. John Hamilton, Beasts in the Cellar: The Exploitation Film Career of Tony Tenser, Fab Press, 2005 p 155-156
  3. «The Body Stealers (1969)». BFI.
  4. [enllaç sense format] https://www.imdb.com/title/tt0065089/trivia/?ref_=tt_trv_trv Plantilla:User-generated source
  5. «The Body Stealers – Review». radiotimes.com. London, UK: Immediate Media Company. Arxivat de l'original el 22 març 2016. [Consulta: 17 agost 2019].
  6. «The Body Stealers, 1969, directed by Gerry Levy». timeout.com. London, UK: Time Out Group. Arxivat de l'original el 17 agost 2019. [Consulta: 17 agost 2019].

Enllaços externs modifica