The Goo Goo Dolls

Goo Goo Dolls és una banda estatunidenca de rock La banda està formada actualment per Johnny Rzeznik (guitarra, vocalista), i Robby Takac (baix).

Infotaula d'organitzacióThe Goo Goo Dolls
Goo goo dolls slide.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de rock Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1986 Modifica el valor a WikidataBuffalo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1986 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficWarner Bros. Records Modifica el valor a Wikidata
GènereRock alternatiu i indie pop Modifica el valor a Wikidata
Format per

Lloc webgoogoodolls.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1665170 Facebook: googoodolls Twitter: googoodolls Instagram: googoodollsofficial MySpace: googoodolls Youtube: UCiEKDhv4v0YTc-ZtpABkXZA Souncloud: thegoogoodolls Spotify: 2sil8z5kiy4r76CRTXxBCA iTunes: 147559 Musicbrainz: e2c00c56-8365-4160-9f40-a64682917633 Songkick: 145102 Discogs: 252661 Allmusic: mn0000949630 Deezer: 65791 Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Es va formar el 1985 en Buffalo, Nova York, pel cuitarrista i cantant Johnny Rzeznik, el baixista i cantant Robby Takac i el bateria George Tutuska i solien tocar música d'influència punk en bars i festivals menuts de Buffalo. Van Poder traure alguns àlbums (alguns molt destacables com "Jed" i "Superstar Carwash") però lamentablement van tenir una escassa rotació en les ràdios locals.

Poc després de gravar el cinquè àlbum A Boy Named Goo, Tutuska va ser acomiadat de la banda sent substituït per Mike Malinin.[1] La banda no va tenir guanys i fama fins a l'any de 1995 quan un dels locutors de la influent ràdio dels Angeles KROQ escolte Name, cançó de l'àlbum A boy named goo. Assenyale que la cançó "era excel·lent". Des de llavors van començar a sonar en totes les ràdios del país, però el seu gran èxit va arribar a partir del hit Iris, part de la banda sonora de la pel·lícula de 1998 City of Angels. Aquest "himne" de la música Adult-Contemporània va ser el punt de renaixement per a la banda liderada per Johnny, ja que, com es comentava, aquest estava immers en una profunda depressió pel que no podia inspirar-se per a compondre. Aquesta cançó va liderar per 18 setmanes consecutives el rànquing Adult Top 100 elaborat per la Revista Billboard, i a més els va dur a estar nominats per als premis Grammys.

En 2013, després de 19 anys com a bateria, Malinin va ser acomiadat de la banda.[2]

DiscografiaModifica

  • Goo Goo Dolls (1987)
  • Jed (1989)
  • Hold Me Up (1990)
  • Superstar Car Wash (1993)
  • A Boy Named Goo (1995)
  • Dizzy Up the Girl (1998)
  • Gutterflower (2002)
  • Let Love In (2006)
  • Something for the Rest of Us (2010)
  • Magnetic (2013)
  • Boxes (2016)
  • Miracle Pill (2019)
  • It’s Christmas All Over (2020)[3]

ReferènciesModifica

  1. «A different beat. George Tutuska on his life after the goo goo dolls» (en anglès). Buffalo News. [Consulta: 29 novembre 2020].
  2. Wink, Roger. «Goo Goo Dolls Fire Mike Malinin» (en anglès). Noise 11, 31-12-2013.
  3. Angie Martoccio. «Goo Goo Dolls Prep Holiday Album 'It's Christmas All Over'». Rolling Stone, 24-08-2020.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Goo Goo Dolls