The Judds

duo estatunidenc de música country

The Judds va ser un duo estatunidenc de música country, format per Naomi Judd (nascuda el 1946) i la seva filla, Wynonna Judd (nascuda el 1964). Van signar amb RCA Records el 1983 i van publicar sis àlbums d'estudi des de llavors i fins al 1991. The Judds va ser un dels grups més reeixits de la història de la música country, i van guanyar cinc premis Grammy a la millor actuació de country d'un duo o grup amb vocalista[1] i vuit premis de la Country Music Association. També van tenir 25 senzills a les llistes de country entre 1983 i 2000, dels quals 14 van arribar al número 1.

Infotaula d'organitzacióThe Judds
Dades
Tipusduo musical Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1983 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1983 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficCurb Records
RCA Records
RCA Records Nashville (en) Tradueix
MCA Records
Universal Music Group Nashville Modifica el valor a Wikidata
GènereCountry Modifica el valor a Wikidata
Format per
Altres

Lloc webwynonna.com… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: thejudds Spotify: 7MSTO40bsb3DOJQT6xLsIc Musicbrainz: ae2d4af4-6b37-42f9-80d3-052ee958515b Songkick: 172547 Discogs: 304192 Allmusic: mn0000086312 Deezer: 8577036 Modifica el valor a Wikidata

Després de vuit anys d'èxit com a duo, The Judds van deixar d'actuar el 1991 després que a Naomi se li diagnostiqués una hepatitis C.[2][3] Poc després, Wynonna va iniciar una carrera en solitari també molt exitosa. Totes dues s'han reunit ocasionalment per a gires especials, la més llarga de les quals va començar a finals de 2010.[3] La darrera actuació conjunta va ser l'octubre del 2017, quan van aparéixer en un concert de Kenny Rogers a Nashville i on hi van participar diversos amics d'aquest.[4]

L'abril de 2011, The Judds van protagonitzar la seva primera sèrie de telerealitat documental, The Judds, al canal OWN (Oprah Winfrey Network);[5] la sèrie les va seguir en la seva última gira de concerts, i va explorar la seva relació mare-filla.

InicisModifica

Naomi Judd (nascuda Diana Ellen Judd) tocava el piano a la seva església local.[6] Als 17 anys es va casar amb Michael Ciminella, amb qui va tenir a Christina Ciminella (posteriorment Wynonna Judd); però el 1968 Diana i la seva filla es van traslladar a Los Angeles, on van subsistir amb prestacions socials[7] després que ella i Michael es divorciéssin el 1972.[6] Diana i Christina van tornar a Tennessee el 1979; aleshores la primera es va canviar de nom a Naomi, i va començar a estudiar per ser infermera[6] i a fer música amb la seva filla, que cantava i tocava la guitarra.

Naomi era una obstinada promotora de la seva actuació musical, i el 1983 va convèncer un productor discogràfic (la filla del qual havia cuidat com a infermera) per escoltar-les actuar. El productor va quedar "encantat", i finalment el duo va signat per RCA i Curb.[8]

DiscografiaModifica

Àlbums d'estudiModifica

  • 1984: Why Not Me (RCA Records/Curb Records)
  • 1985: Rockin' with the Rhythm (RCA/Curb)
  • 1987: Heartland (RCA/Curb)
  • 1987: Christmas Time with the Judds (RCA/Curb)
  • 1989: River of Time (RCA/Curb)
  • 1990: Love Can Build a Bridge (RCA/Curb)

Àlbums recopilatorisModifica

  • 1988: Greatest Hits (RCA/Curb)
  • 1990: The Collectors Series (RCA/Curb)
  • 1991: Greatest Hits Volume Two (RCA/Curb)
  • 1992: From the Heart: 15 Career Classics (BMG Music Canada)
  • 1992: The Judds Collection 1983-1990 (RCA/Curb)
  • 1993: Talk About Love (RCA/Curb)
  • 1993: This Country's Rockin' (RCA/Curb)
  • 1994: Christmas with The Judds and Alabama (RCA), amb Alabama
  • 1994: Reflections (RCA/Curb)
  • 1994: The Judds: Number One Hits (RCA/Curb)
  • 1995: The Essential Judds (RCA/Curb)
  • 1996: Spiritual Reflections (Curb)
  • 2008: Greatest Hits: Limited Edition (Curb)
  • 2011: I Will Stand by You: The Essential Collection (Curb)
  • 2017: All-Time Greatest Hits (Curb)
  • 2018: The Biggest Hits of The Judds (Curb)

Àlbums en viuModifica

  • 1994: Live Studio Sessions (RCA/Curb)
  • 1995: The Judds in Concert (RCA/Curb)
  • 2000: Reunion Live (Mercury/Curb)

EPsModifica

  • 1983: Wynonna & Naomi (RCA/Curb)
  • 2000: Big Bang Boogie (Mercury/Curb)

PremisModifica

Academy of Country Music

  • 1984: Top Vocal Duo
  • 1985: Top Vocal Duo
  • 1986: Top Vocal Duo
  • 1987: Top Vocal Duo
  • 1988: Top Vocal Duo
  • 1989: Top Vocal Duo
  • 1990: Top Vocal Duo
  • 2013: Cliffie Stone Pioneer Award

Country Music Association[9]

  • 1984: Horizon Award
  • 1985: Senzill de l'any ("Why Not Me")
  • 1985: Grup vocal de l'any
  • 1986: Grup vocal de l'any
  • 1987: Grup vocal de l'any
  • 1988: Duo vocal de l'any
  • 1989: Duo vocal de l'any
  • 1990: Duo vocal de l'any
  • 1991: Duo vocal de l'any

Premis Grammy[1]

  • 1985: Millor actuació de country d'un duo o grup amb vocalista ("Mama He's Crazy")
  • 1986: Millor actuació de country d'un duo o grup amb vocalista ("Why Not Me")
  • 1987: Millor actuació de country d'un duo o grup amb vocalista ("Grandpa (Tell Me 'Bout the Good Old Days)")
  • 1989: Millor actuació de country d'un duo o grup amb vocalista ("Give A Little Love")
  • 1992: Millor actuació de country d'un duo o grup amb vocalista ("Love Can Build A Bridge")
Nominacions

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Artist Judds». Grammy Awards. [Consulta: 19 juliol 2019].
  2. Kindelan, Katie «Naomi Judd Opens Up About Battle With 'Life-Threatening' Depression». ABC News, 06-12-2016 [Consulta: 19 juliol 2019].
  3. 3,0 3,1 «The Judds: Back For One Last Encore». NPR Music, 15-10-2010 [Consulta: 19 juliol 2019].
  4. «Dolly Parton, The Judds, Lionel Richie, Lady A & More Celebrate Kenny Rogers' Career at Nashville Extravaganza». [Consulta: 6 abril 2018].
  5. Huff, Richard. «Oprah Winfrey's OWN network announces "The Judds", Tatum, Ryan O'Neal series, Carson Kressley show». New York Daily News. Mortimer Zuckerman, 01-11-2010. [Consulta: 27 maig 2011].
  6. 6,0 6,1 6,2 Huey, Steve. «The Judds biography». Allmusic. [Consulta: 4 octubre 2010].
  7. Mahoney, Sarah «Naomi Judd, Poverty Fighter». AARP The Magazine, 08-06-2007 [Consulta: 21 juliol 2019].
  8. Bufwack, Mary. Finding Her Voice, The Saga of Women in Country Music. First. Nova York: Crown Publishers, 1993, p. 495. ISBN 0-517-58114-0. 
  9. «Past Winners And Nominees». CMA Awards. [Consulta: 29 juliol 2019].