The Power of One

pel·lícula de 1992 dirigida per John G. Avildsen

The Power of One és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John G. Avildsen i estrenada l'any 1992.

Infotaula de pel·lículaThe Power of One
Fitxa
DireccióJohn G. Avildsen
Protagonistes
ProduccióArnon Milchan
GuióRobert Mark Kamen
MúsicaHans Zimmer
FotografiaDean Semler
MuntatgeJohn G. Avildsen
ProductoraRegency Enterprises Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros.
Dades i xifres
País d'origenAustràlia
França
Estats Units
Estrena1992
Durada127 minuts
Idioma originalanglès
RodatgeZimbàbue Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost$18 milions
Descripció
Basat enThe Power of One (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
TemaGuerra Freda Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSud-àfrica Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0105159 Filmaffinity: 867675 Allocine: 6668 Rottentomatoes: m/power_of_one Mojo: powerofone Allmovie: v38932 TV.com: movies/the-power-of-one Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

És una pel·lícula sobre l'apartheid.

Retrata la vida d'un noi anglès en la Sud-àfrica dels anys 30, des del seu naixement fins a la majoria d'edat. Es mostra així un aspecte poc conegut de la vida d'aquest país: la curiosa segregació existent dins dels propis blancs, entre els afrikaners -descendents d'holandesos, francesos i alemanys, que constitueixen la classe dirigent- i els anglesos.

La vida de P.K., orfe des dels 7 anys, no és fàcil. Sense complaences, i fins a amb certa cruesa en el plantejament de la violència, Avildsen fixa la seva atenció en les desgràcies que li esdevenen i en els amics que l'ajuden a portar-les. Para això imprimeix al relat un to dickensià, on treuen el cap diversos personatges: el bruixot que ajuda P.K. a trobar el valor; un alemany molt allunyat de les idees nazis en què es mouen els companys d'internat; un negre que li ensenya a boxejar; el director del seu college; i Maria, el seu primer amor. Tampoc falten els vilans, encara que els seus trets estan més desdibuixats.

En aquest context ben definit es fa un cant al qual dóna títol al film: la força d'un, que admet dues lectures igualment atractives. L'actitud decidida d'una sola persona pot fer molt pels altres. I la unitat d'un grup de persones entorn d'un ideal que val la pena -la integració racial- dóna la força per tirar-ho endavant.

Cal tenir en compte que tant els anglesos com els afrikaners eren favorables a l'apartheid: en la pel·lícula queda molt suavitzada la participació dels anglesos en les repressions dels negres.[1]

RepartimentModifica

ReferènciesModifica

  1. «The Power of One». The New York Times.

Enllaços externsModifica