The Private Afternoons of Pamela Mann
The Private Afternoons of Pamela Mann és una pel·lícula hardcore per adults nord-americana de 1974 protagonitzada per Barbara Bourbon i dirigida per Radley Metzger[1][2] (com a "Henry Paris") que es considera un dels clàssics de l'Edat d'Or del Porno (1969–1984).[3] Va ser un pas endavant en el desenvolupament del gènere, ja que tenia una trama i una bona interpretació. La pel·lícula es pot veure com una meditació sobre el voyeurisme,[4] a causa del trop de Mann que va ser espiat per un detectiu privat contractat pel seu marit, i la producció de pornografia mateixa, mentre el detectiu filma les seves trobades sexuals.
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Radley Metzger  |
| Protagonistes | |
| Producció | Ava Leighton ("L. Sultana") |
| Guió | Radley Metzger |
| Música | Robert Rochester (en)  |
| Fotografia | Paul Glickman ("Marcel Hall") |
| Muntatge | Doris Toumarkine ("Doris Barrow") |
| Productora | Hudson Valley Films |
| Distribuïdor | Hudson Valley Films |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 26 desembre 1974 |
| Durada | 83 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema pornogràfic |
   | |
L'estrella de cinema porno Bill Margold, que va passar a ser el director de la Free Speech Coalition, ha escrit que "The Private Afternoons of Pamela Mann assenyala el final de les pel·lícules sense finalitat, pel·lícules de masturbació d'un sol ús que entren per un orifici i en surten per un altre.”[5] Filmada a Manhattan,la pel·lícula es va estrenar a Nova York el 26 de desembre de 1974 i es va distribuir nacionalment el 1975.[6] La pel·lícula ha estat inclosa al Saló de la Fama de XRCO.[7]
Argument modifica
Bourbon interpreta Pamela Mann, una psicoterapeuta casada que viu i treballa a Manhattan que té diverses trobades sexuals filmades per un detectiu privat contractat pel seu marit. Mann té relacions sexuals amb un dels seus pacients, una prostituta, i també és segrestatada per un parell de radicals. Mentre que el radical masculí viola oralment Mann, la radical femenina llegeix el text d'una decisió del Tribunal Suprem sobre pornografia. També li fa una fel·lació a un home que coneix en un banc del parc. En el clímax de la pel·lícula, es revela que Mann està veient les pel·lícules del detectiu al llit amb el seu marit. Han posat en escena les trobades i les tasques per al seu propi gaudi privat. Després tenen relacions sexuals.[8][9][10]
Repartiment modifica
- Barbara Bourbon - Pamela Mann
- Sonny Landham - Candidat polític
- Darby Lloyd Rains - Violador
- Marc Stevens - Primer home amb Pamela
- Eric Edwards - Frank
- Kevin Andre - Primer client de Frank
- Day Jason (com Naomi Jason) as Recepcionista
- Alan Marlow - Marit de Pamela
- Jamie Gillis (com Jamey Gills) - Violador
- Doris Toumarkine (com Lola LaGarce) - Enquestadora
- Levi Richards (com John Ashton) - Hiram Wood
- Georgina Spelvin - Prostituta
Notes modifica
The Private Afternoons of Pamela Manns es va estrenar durant l'Edat d'Or del Porno (inaugurada pel llançament el 1969 de Blue Movie d'Andy Warhol) als Estats Units, en un moment de "porno chic"[11][12] en què les pel·lícules eròtiques per adults tot just començaven a estrenar-se àmpliament, discutides públicament per celebritats (com Johnny Carson i Bob Hope)[13] i són preses seriosament pels crítics de cinema (com Roger Ebert).[14][15]
Segons un crític cinematogràfic, les pel·lícules de Radley Metzger, incloses les realitzades durant l'Edat d'Or del Porno (1969–1984), es destaquen pel seu "disseny luxós, els seus guions enginyosos i una preferència per l'angle de càmera inusual".[16] Un altre crític va assenyalar que les seves pel·lícules eren "molt artístiques— i sovint cerebrals... i sovint presentaven una cinematografia magnífica".[17] Filmacions i obres d'àudio de Metzger s'han afegit a la col·lecció permanent del Museum of Modern Art (MoMA) de la ciutat de Nova York.[18][19][20][21]
Versió remasteritzada modifica
El 2011, DistribPix va llançar una remasterització completa de la pel·lícula, amb la cooperació completa del director.[22] El resultat va tenir una exposició limitada als cinemes, però el principal resultat del projecte va ser la primera versió oficial de DVD remasteritzada.[22] Abans es va publicar una llista de les cançons de la banda sonora de la pel·lícula.[23]
Referències modifica
- ↑ Bentley, Toni. «The Legend of Henry Paris». Playboy, juny 2014. Arxivat de l'original el 4 febrer 2016. [Consulta: 26 gener 2016].
- ↑ Bentley, Toni. «The Legend of Henry Paris», juny 2014. [Consulta: 26 gener 2016].
- ↑ Staff. «'The Private Afternoons of Pamela Mann' (1974): The Birth of 'Henry Paris'». The Rialto Report, 03-04-2017. [Consulta: 3 abril 2017].
- ↑ Butler, Heather. "What do you call a lesbian with long fingers? The development of lesbian and dyke pornography", from "Porn Studies" (edited by Linda Williams). Durham, NC: Duke University Press Books, 2004, p. 172. ISBN 978-0-8223-3312-8.
- ↑ Ford, Luke. A History of X: 100 Years of Sex in Film. Amherst, NY: Prometheus Books, 1999, p. 91. ISBN 978-1573926782.
- ↑ «The Private Afternoons of Pamela Mann (1974) Release Info». Internet Movie Database. [Consulta: 6 gener 2014].
- ↑ «XRCO Hall of Fame». [Consulta: 25 agost 2014].
- ↑ Jan, Ian. «Private Afternoons of Pamela Mann, The (2 Disc Collector's Edition)». RockShockPop.com, 04-09-2011. [Consulta: 22 febrer 2016].
- ↑ Wood, Cliff. «Private Afternoons of Pamela Mann, The - Video X Pix (2 Disc Collectors Edition)». 10kBullts.com, 19-10-2011. Arxivat de l'original el 5 de març 2016. [Consulta: 24 febrer 2016].
- ↑ Staff. «The Private Afternoons of Pamela Mann». Mondo-digital.com, 1974. [Consulta: 24 febrer 2016].
- ↑ Blumenthal, Ralph «Porno chic; 'Hard-core' grows fashionable-and very profitable». The New York Times Magazine, 21-01-1973 [Consulta: 20 gener 2016].
- ↑ Porno Chic (Jahsonic.com)
- ↑ Corliss, Richard. «That Old Feeling: When Porno Was Chic». Time, 29-03-2005. [Consulta: 27 gener 2016].
- ↑ Ebert, Roger. «The Devil In Miss Jones - Film Review». RogerEbert.com, 13-06-1973. [Consulta: 7 febrer 2015].
- ↑ Ebert, Roger. «Alice in Wonderland:An X-Rated Musical Fantasy». RogerEbert.com, 24-11-1976. [Consulta: 26 febrer 2016].
- ↑ Gallagher, Steve. «"This is Softcore": The History of Radley Metzger». Filmmaker Magazine, 07-08-2014. [Consulta: 23 maig 2015].
- ↑ Simpson, Claire. «Adults Only: 5 Films By Radley Metzger», 02-10-2013. Arxivat de l'original el 24 maig 2015. [Consulta: 23 maig 2015].
- ↑ Rist, Ray C. Book - The Pornography Controversy: Changing Moral Standards in American Life, 4 gener 1974, p. 124. ISBN 9781412838467 [Consulta: 29 febrer 2016].
- ↑ Lehman, Peter. Book - Pornography: Film and Culture, 2006, p. 9. ISBN 9780813538716 [Consulta: 29 febrer 2016].
- ↑ Staff. «Museum of Modern Art (MoMA) - DadaBase Search Results - Radley Metzger». Museum of Modern Art (MoMA), 2016. [Consulta: 29 febrer 2016].
- ↑ Staff. «Obituary Of The Righteous - The Porn Of The Fabulous 60s And 70s Loses One Of Its Pioneers And Masters: Radley Metzger - Photographer Of War, The MOMA Presents A Retrospective: His Erotic Films Made History - Video: 'Score', On The Relationships Of Couples Of The 70s, In An Uncensored Version». DagoSpia.com, 04-03-2017. [Consulta: 12 novembre 2019].
- ↑ 22,0 22,1 Staff. «The Private Afternoons of Pamela Mann - 2 Disc Set (1974)». Distribpix.com, 2011. Arxivat de l'original el 16 de febrer 2016. [Consulta: 24 febrer 2016].
- ↑ Staff. «The Private Afternoons of Pamela Mann - Original Soundtrack Music listing». IMDb, 2016. [Consulta: 24 febrer 2016].
Bibliografia modifica
- Cook, David A. History of the American cinema. 9. University of California Press, 2002, p. 274–275. ISBN 0-520-23265-8.
- Heffernan, Kevin, "A social poetics of pornography", Quarterly Review of Film and Video, Volume 15, Issue 3, December 1994, pp. 77–83. doi:10.1080/10509209409361441.
- Lehman, Peter, Pornography: film and culture, Rutgers depth of field series, Rutgers University Press, 2006, ISBN 0-8135-3871-8.
- Williams, Linda, Hard core: power, pleasure, and the "frenzy of the visible", University of California Press, 1999, ISBN 0-520-21943-0.
