Obre el menú principal

Buscant la felicitat

pel·lícula de 1971 dirigida per Robert Mulligan
(S'ha redirigit des de: The Pursuit of Happiness)

Buscant la felicitat (títol original en anglès: The Pursuit of Happiness) és una pel·lícula estatunidenca de Robert Mulligan, estrenada el 1971. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaBuscant la felicitat
The Pursuit of Happiness
The Pursuit of Happiness VideoCover.jpeg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Robert Mulligan
Protagonistes
Director artístic Ben Rutter
Producció David Susskind
Guió Jon Boothe
George Sherman,
adaptació de la novel·la homònima de Thomas Rogers
Música Dave Grusin
Dissenyador de so Arthur Piantadosi
Dennis Maitland
Fotografia Dick Kratina
Muntatge Folmar Blangsted
Vestuari Ann Roth
Productora Talent Associates
Norton Simon Productions
Distribuïdor Columbia Pictures
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1971
Durada 93 minuts
Idioma original anglès
Rodatge Nova York i Nova Jersey
Descripció
Gènere Drama
Lloc de la narració Nova York
Subjecte representat Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica

IMDB: tt0067634 Filmaffinity: 859209 Allocine: 182852 Rottentomatoes: m/pursuit_of_happiness Allmovie: v39719 TCM: 87402 TV.com: movies/the-pursuit-of-happiness
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Als Estats Units, al final dels anys contestataris als seixanta, l'estudiant William Popper sembla desfer-se de la seva militància llibertària. En absolut materialista i sense ambició, William cohabita en un modest estudi amb la seva amiga Jane Kaufmann, també estudiant, i la seva felicitat sembla residir en aquesta vida al dia. Incitat per la seva tia Ruth, William marxa amb cotxe a retre visita al seu pare vidu que viu com un ermità en una petita ciutat de Nova Jersey. Però a causa de la manca de visibilitat, ja que plou a bots i a barrals aquell vespre, William atropella una vella senyora que mor va causa de les ferides. Els esdeveniments s'encadenen negativament per a William al qual la policia i els tribunals li retreuen que sigui negligent enfront de la legislació (sobretot a causa del seu permís de conduir caducat, de multes impagades i del seu cotxe mal mantingut). Encara que el seu pare hagi sol·licitat l'ajuda dels juristes de la família (cunyat i nebot), William fa cas omís de les seves recomanacions convencionals i es veu així severament condemnat: un any d'empresonament continu en treballs d'interès general. A la presó, per haver simpatitzat amb un negre homosexual i després testimoniat quan aquest és mortalment atacat, el procurador sospita de William d'inclinacions que tendeixen a agreujar la seva culpabilitat. Fastiguejat per aquestes acusacions que jutja humanament indignes, i mentre ha de ser properament alliberat, William s'evadeix per una finestra oberta en els banys del tribunal. Amb Jane, decideixen refugiar-se al Canadà. William sol·licita l'ajuda financera de la seva àvia, però es nega a ser el seu hereu, de la mateixa manera que es nega a tornar a la policia com li ho aconsellen el seu oncle i el seu cosí. Després d'haver-se acomiadat del seu seu pare i gràcies als diners de la seva àvia, després amb l'ajuda del seu amic Malvin, William marxa amb cotxe amb Jane en direcció al Canadà. Però el seu vehicle té una avaria i la urgència els obliga a embarcar-se a petit avió privat. Encara una vegada, el destí mana i no tenen altra tria que d'exiliar-se a Mèxic, però allò no sembla afectar William que mai no ha demanat altra cosa que de viure lliurement amb Jane.[2]

RepartimentModifica

ReferènciesModifica

  1. esadir.cat. Buscant la felicitat (en català). esadir.cat. 
  2. «The Pursuit of Happiness». The New York Times.