The Soloist

pel·lícula de 2009 dirigida per Joe Wright

The Soloist és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Joe Wright, estrenada el 2009. El guió, signat per Susannah Grant, és tret del llibre de Steve Lopez que explica la veritable història de la seva trobada amb Nathaniel Ayers.

Infotaula de pel·lículaThe Soloist
Fitxa
DireccióJoe Wright
Protagonistes
ProduccióGary Foster (en) Tradueix, Russ Krasnoff, Tim Bevan, Eric Fellner i Jeff Skoll Modifica el valor a Wikidata
GuióSusannah Grant
MúsicaDario Marianelli
FotografiaSeamus McGarvey Modifica el valor a Wikidata
VestuariJacqueline Durran Modifica el valor a Wikidata
ProductoraUniversal Studios, DreamWorks SKG, StudioCanal i Working Title Films Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorDreamWorks SKG, Netflix i FandangoNow Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Regne Unit
França
Estrena2009
Durada115 min.
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeLong Beach Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama, biografia
Lloc de la narracióLos Angeles Modifica el valor a Wikidata

Lloc websoloistmovie.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0821642 Filmaffinity: 777491 Allocine: 130540 Rottentomatoes: m/soloist Mojo: soloist Allmovie: v414388 TCM: 736405 Metacritic: movie/the-soloist TV.com: movies/the-soloist Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Fascinat per la música que un home amb esquizofrènia aconsegueix produir amb el seu violí de dues cordes, Steve Lopez, cronista de Los Angeles Times, va a buscar-lo i es guanya la seva confiança. Aquest home, Nathaniel Ayers, havia après a tocar el violoncel a la Juilliard School de Nova York, vint anys abans.

L'aparició d'un primer text de Lopez sobre Nathaniel Ayers, incita una violoncel·lista retirada a donar el seu instrument a l'ambulant, per intermediació del periodista. Agafant l'oportunitat, aquest últim força Nathaniel a deixar el seu violoncel en un centre pels sense sostre, per així obligar-lo a freqüentar el lloc. Steve, que viu sol des del seu divorci amb la seva editora, multiplica els esforços per portar Nathaniel a la vida activa. Però la seva poca traça posa a prova la seva amistat.

RepartimentModifica

RebudaModifica

  • "Té tots els elements per ser un drama inspirador, tots excepte la inspiració. La història és irresistible i els actors són al seu lloc, però en cap moment no estic segur del que el director vol que senti.[1]"
  • "La pel·lícula és imperfecta, a estones sentimental -que no sorprèn-, massa pulcra i amb freqüència molt emocionant. "[2]

ReferènciesModifica

  1. Ebert, Roger. Chicago Sun-Times. The Soloist (en anglès). Chicago Sun-Times, 22 d'abril de 2009. 
  2. Dargis, Manohla. The New York Times. The Soloist (en anglès). The New York Times, 23 d'abril de 2009.