The Spirit of '45

pel·lícula documental de 2013 dirigida per Ken Loach

The Spirit of '45 és una pel·lícula documental de 2013, dirigida per Ken Loach, en la qual s'expliquen i s'aplaudeixen els canvis socials radicals, viscuts a partir de 1945, amb el govern laborista de Clement Attlee al Regne Unit de postguerra.[1] L'obra va ser nominada al premi British Independent Film al millor documental de 2013.[2][3] El documental no consta doblat ni subtitulat en català.

Infotaula de pel·lículaThe Spirit of '45
Cartell The Spirit of '45 (2013).png
Fitxa
DireccióKen Loach Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRebecca O'Brien Modifica el valor a Wikidata
GuióKen Loach Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorge Fenton Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena17 febrer 2013 Modifica el valor a Wikidata
Durada94 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàNo No
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
Temahistòria social del Regne Unit i política Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

Lloc webthespiritof45.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt2332801 Filmaffinity: 411023 Allocine: 208289 Rottentomatoes: m/the_spirit_of_45 Allmovie: v578207
Facebook: TheSpiritof45 Twitter: TheSpiritof45 Modifica el valor a Wikidata

Producció i argumentModifica

Basant-se principalment en imatges d'arxiu i entrevistes, i sense una narració de veu en off, la pel·lícula relata la pobresa endèmica a la Gran Bretanya d'abans de la guerra, el sentit d'optimisme que va seguir la victòria a la Segona Guerra Mundial i la posterior expansió de l'estat del benestar, fundació del Servei Nacional de Salut i la nacionalització de parts importants de l'economia britànica. L'obra documenta fins a quin punt aquests èxits, tal com els veu Loach, han estat objecte d'atacs a les dècades següents, especialment amb els governs conservadors de Margaret Thatcher als anys 1980. Loach va dir que el model de la pel·lícula era «història oral, amb imatges».[1]

DistribucióModifica

Entre el 7 i el 17 de febrer de 2013 es va estrenar fora de competició al 63è Festival Internacional de Cinema de Berlín, a la secció especial de la Berlinale.[4] Al Regne Unit es va distribuir a partir del 15 de març de 2013 i també es va projectar en altres festivals internacionals, com ara el Festival de Cinema de Sydney (12 de juny),[5] el Festival de Cinema de Jerusalem (11 de juliol),[6] el Festival Internacional de Cinema de Nova Zelanda (27 de juliol)[7] i el Festival de la Zona Lliure de Belgrad (9 de novembre).[8] A Itàlia es va estrenar en versió original amb subtítols, amb una recaptació de 48.376 euros.[9]

RecepcióModifica

La revista Time Out la va descriure com una «barreja convincent d'entrevistes, tant antigues com noves», mentre va assenyalar que el tema de la pel·lícula tractava tant sobre «l'esperit de la Gran Bretanya moderna» com sobre la crítica implícita als polítics moderns, tant laboristes com conservadors.[10] El periodista Philip French, a l'hora de fer la crítica de la pel·lícula per a The Observer, la va descriure com «hàbilment compilada», però sentimental i simplista més que «la polèmica provocativa que es podria haver esperat».[11] Peter Bradshaw del The Guardian va reconèixer que la pel·lícula es podia veure com un «patrici nostàlgic», però va dir que «estava arrossegat per la senzillesa tranquil·la de la seva presentació».[12] La crítica del The Daily Telegraph la va descriure com una pel·lícula «emocionant» que probablement era la millor de Loach des del 2002.[13]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Bray, Catherine. «Ken Loach on The Spirit Of '45» (en anglès). Film4.com. [Consulta: 7 juliol 2013].
  2. «'Metro Manila' gets 5 nominations in British film awards» (en anglès). ABS-CBN News, 13-11-2013. [Consulta: 9 octubre 2021].
  3. Kemp, Stuart. «'Metro Manila' Wins Big at British Independent Film Awards» (en anglès). The Hollywood Reporter, 08-12-2013. [Consulta: 9 octubre 2021].
  4. «Berlinale Special - The Spirit of '45» (en anglès). Berlinale.de. [Consulta: 2 gener 2018].
  5. «2013 Sydney Film Festival: The Spirit of '45 & We Steal Secrets: The Story of Wikileaks» (en anglès). SBS.co.au. Arxivat de l'original el 2022-01-17. [Consulta: 17 gener 2022].
  6. Ajayi, Akin. «Jerusalem Film Festival 2013: The Spirit of ’45 & The Selfish Giant» (en anglès). MidnightEast.com, 02-07-2013. [Consulta: 17 gener 2022].
  7. «The Spirit of '45 2013» (en anglès). NZIFF.co.nz. [Consulta: 17 gener 2022].
  8. Cabric, Nemanja. «Free Zone Puts Accent on ‘Invisible’ People» (en anglès). Balkaninsight.com, 06-11-2013. [Consulta: 17 gener 2022].
  9. «The Spirit of '45 Info - Box Office» (en italià). Movieplayer.it. [Consulta: 2 gener 2018].
  10. Calhoun, Dave. «The Spirit of '45» (en anglès). Time Out. TimeOut.com, 11-02-2013. [Consulta: 7 juliol 2013].
  11. French, Philip. «The Spirit of '45 – review» (en anglès). The Observer. TheGuardian.com, 17-03-2013. [Consulta: 7 juliol 2013].
  12. Bradshaw, Peter. «The Spirit of '45 – review» (en anglès). The Guardian. TheGuardian.com, 15-03-2013. [Consulta: 7 juliol 2013].
  13. Robey, Tim. «The Spirit of '45, review» (en anglès). The Daily Telegraph. Telegraph.co.uk, 15-03-2013. [Consulta: 7 juliol 2013].

Enllaços externsModifica