Their Charming Mama

Their Charming Mama és un curtmetratge mut de la Vitagraph dirigit per Frederick A. Thomson i protagonitzat per Earle Williams i Lillian Walker.[1][2] La pel·lícula es va estrenar el 15 de novembre de 1911.[3]

Infotaula de pel·lículaTheir Charming Mama
Fitxa
DireccióFrederick A. Thomson Modifica el valor a Wikidata
ProductoraVitagraph Studios Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1911 Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0200205 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

El senyor Brown no dubta a dir-li a la senyora Collins que és una vídua encantadora. La jove vídua té dues filles, Nell i Bess, demanen a la seva mare que celebri una recepció en la que puguin convidar a diversos amics. La nit de la festa, tots els joves, inclosos John i Harold, els respectius pretendents de Nell i Bess, queden captivats per l'encantadora vídua i li van al darrere. El senyor Brown se sent desconcertat per la dificultat d'arribar a la dona que admira, però, amb l'ajut de Nell i Bess, aconsegueix acostar-s'hi i li proposa el matrimoni. Obté el seu consentiment i aviat es casen. Al seu retorn, i en sortir a passejar pel parc, l'ara senyora Brown, es veu assetjada per tots els joves fins que es dispersen després que el senyor Brown els digui que aquella encantadora dama ara és la seva dona. Al vespre, Nell i Bess fan una recepció per mostrar els seus anells de compromís i anunciar que es casaran. Segueix l'enhorabona i tothom està convençut que la rebuda és un gran èxit, a causa de “Mama encantadora”.

Repartiment modifica

Referències modifica

  1. «Vitagraph». The Moving Picture World X, 7, 18-11-1911, pàg. 525.
  2. «Their Charming Mama (1911) - IMDb». [Consulta: 1r setembre 2020].
  3. «Complete records of current films». Motography VI, 5, novembre 1911, pàg. 251.