Thomas Arne

compositor britànic

Thomas Augustine Arne (12 de març de 1710 - 5 de març de 1778) fou un compositor anglès conegut sobretot per la seva melodia patriòtica Rule Britannia que es correspon amb el final de la seva masque Alfred (1740). El seu estil va del Barroc al Classicisme en l'anomenat estil galant. És considerat un dels principals compositors anglesos d'òpera del segle XVIII junt amb William Shield.[1]

Infotaula de personaThomas Augustine Arne
Thomas Augustine Arne.jpg
modifica
Biografia
Naixement12 març 1710 modifica
Londres modifica
Mort5 març 1778 modifica (67 anys)
Londres modifica
Dades personals
NacionalitatRegne Unit
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
FormacióEton College modifica
Activitat
OcupacióCompositor
GènereÒpera modifica
MovimentMúsica barroca modifica
EstilBarroc-Classicisme
AlumnesJohn Fawcett (en) Tradueix i Margaret Kennedy (en) Tradueix modifica
InstrumentInstrument de teclat modifica
Obra
Obres destacables
  • (segle XVIII) Comus (en) Tradueix modifica
Família
CònjugeCecilia Young (en) Tradueix modifica
FillsMichael Arne (en) Tradueix modifica
PareThomas Arne (en) Tradueix modifica

IMDB: nm1158326 IBDB: 88200
Spotify: 2xlqXgu9HqjVPWYoX8uido Musicbrainz: 4e7f1926-8704-4545-a1a1-ded91651c884 Discogs: 931725 IMSLP: Category:Arne,_Thomas_Augustine Find a Grave: 6496 Modifica els identificadors a Wikidata

Fill d'un tapisser londinenc, va estudiar de manera autodidacta i en secret composició i tècniques instrumentals amb l'ajuda d'un músic de l'òpera. Impressionat amb aquest gènere musical, va tenir un èxit precoç amb la seva primera òpera Rosamond (1733) i després es va concentrar gairebé exclusivament en el teatre. Tingué per alumna la cantant Charlotte Brent, la qual durant el temps dels seus estudis fou la seva amant. Charlotte, era esposa del compositor Thomas Pinto.

Se'l recorda gairebé exclusivament per Rule Britannia, sobretot al Regne Unit on és freqüentment cantat. Fou un més dels compositors britànics eclipsats per Händel, però va escriure una trentena de mascarades (Artaxerxes la més reeixida), música per escena (algunes per a obres de Shakespeare), 7 sonates per clavecí, 6 concerts per a orgue, obertures, simfonies, 2 oratoris (Abel i Judith), etc.

ReferènciesModifica

  1. Alier Aixalà, Roger, 1941-. Guía universal de la ópera. Barcelona: Robinbook, 2007. ISBN 978-84-96924-03-1. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thomas Arne