Thomas Arne

compositor britànic

Thomas Augustine Arne (12 de març de 1710 - 5 de març de 1778) fou un compositor anglès conegut sobretot per la seva melodia patriòtica Rule Britannia que es correspon amb el final de la seva masque Alfred (1740). El seu estil va del Barroc al Classicisme en l'anomenat estil galant. És considerat un dels principals compositors anglesos d'òpera del segle xviii junt amb William Shield.[1]

Plantilla:Infotaula personaThomas Augustine Arne

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 març 1710 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort5 març 1778 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatRegne Unit
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióEton College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
EstilBarroc-Classicisme
AlumnesJohn Fawcett (en) Tradueix i Margaret Kennedy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentInstrument de teclat Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • (segle XVIII) Comus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCecilia Young Modifica el valor a Wikidata
FillsMichael Arne Modifica el valor a Wikidata
PareThomas Arne Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1158326 IBDB: 88200
Spotify: 2xlqXgu9HqjVPWYoX8uido Musicbrainz: 4e7f1926-8704-4545-a1a1-ded91651c884 Lieder.net: 94 Discogs: 931725 IMSLP: Category:Arne,_Thomas_Augustine Allmusic: mn0001161497 Find a Grave: 6496 Modifica el valor a Wikidata

Fill d'un tapisser londinenc, va estudiar de manera autodidacta i en secret composició i tècniques instrumentals amb l'ajuda d'un músic de l'òpera. Impressionat amb aquest gènere musical, va tenir un èxit precoç amb la seva primera òpera Rosamond (1733) i després es va concentrar gairebé exclusivament en el teatre. Tingué per alumna la cantant Charlotte Brent, la qual durant el temps dels seus estudis fou la seva amant. Charlotte, era esposa del compositor Thomas Pinto.

Se'l recorda gairebé exclusivament per Rule Britannia, sobretot al Regne Unit on és freqüentment cantat. Fou un més dels compositors britànics eclipsats per Händel, però va escriure una trentena de mascarades (Artaxerxes la més reeixida), música per escena (algunes per a obres de Shakespeare), 7 sonates per clavecí, 6 concerts per a orgue, obertures, simfonies, 2 oratoris (Abel i Judith), etc.

Referències

modifica
  1. Alier Aixalà, Roger, 1941-. Guía universal de la ópera. Barcelona: Robinbook, 2007. ISBN 978-84-96924-03-1.